Una tranquil.la tarda de dijous... (editat)

Ahir, mentre passava la tarda amb la meva amiga L. en una terrassa de Tàrrega i parlàvem de la vida i arreglàvem el món hi va haver una part del nostre món que va quedar ben esgarriat. A Tàrrega només va ploure, com que varem seure al carrer però sota cobert no ens va caure ni una gota (bé alguna potser si), però a uns 15 km. en dues direccions si no oposades quasi, la tronada va fer molt mal. Gent de la feina i coneguts que s'han quedat amb un cotxe bonyegut i sense vidres, amb finestres i persianes trencades i una destroça als camps que fa por de veure...

A casa meva no hi ha fet gran cosa, tan sols m'ha deixat sense floretes, jo que ja no hi tinc gaire mà...

Paris

Vaig viure a Paris durant 4 mesos allà per l'any 86.

Hi vaig fer cap després d'un seguit d'errors de joventut, (ves per on sembla que amb l'edat no millorem gaire jeje) una noia del poble tb hi era i em va aconseguir feina a casa d'uns coneguts. Ella vivia al 9eme (Opera) i jo vaig fer cap al 1er arrondissement (Louvre). Havia de fer les feines de casa i cuidar les 3 filles d'una parella que treballaven a casa mateix, dentista ella i mecànic dentista ell. El meu sou 60.000 pts/mes

Treballava de dilluns a dissabte al migdia, ja que les escoles a França feien festa el dimecres i per contra treballaven el dissabte al matí, preparava dinars i sopars apart de les feines de neteja i vigilava les 3 nenes (14, 9 i 6) mentre eren a casa. Encara que tenia una habitació molt coquetona a les golfes del bloc de pisos crec que en els 4 mesos només hi vaig dormir un parell o tres de nits. Normalment al acabar la feina tirava cap a casa la noia que m'havia trobat la feina, la seva habitació era més gran, tenia dutxa, cuina i TV encara que el WC era al passadis... ja sabeu com són aquests gabatxos

Mentre era allà tenia un noviet fent la mili a Madrid, així que vaig aprofitar el pont de Tots Sants per fer-li una visita, el viatge costava la meitat del meu sou però no ens havíem vist des de l'estiu i una sempre ha estat una mica impulsiva. Va ser un cap de setmana divertit i una mica esbojarrat ja que el meu xicot  havia de fer algunes feines abans de sortir i ell i els seus col·legues em van ficar dalt d'un camió i em van passejar per uns quants quartels de los madriles repartint el pa abans d'anar de festa...

Gràcies a aquesta estada el meu nivell de francès va millorar molt i em va permetre poder accedir després a una feina on en feia força us, i aquesta feina m'ha permés passejar-m'hi unes quantes vegades.
El meu fill va venir de Paris (de debò) després d'unes vacances.
Sempre ho dic, si algun dia em perdo busqueu-me a Paris...

Gotye - Smoke and Mirrors

SOM - OBRINT PAS

Som la cançó que mai s‚acaba,
som el combat contra l’oblit,
som la paraula silenciada,
som la revolta en un sol crit.

Som l’espurna que encén la flama,
som la lluita que hem compartit,
som la pedra en la barricada,
som el poble per construir.

I quan la nit ens ve a buscar
som tot un món per estimar,
som una història per guanyar,
tot un futur per començar.

Som llàgrimes en la mirada,
som el coratge de seguir,
som la ferida mai tancada,
som la història que no han escrit.

Som l’arbre enmig de la tempesta,
som els estels que vam teixir,
som l’esperança i la tristesa,
som el poble per construir.

I quan la nit ens ve a buscar
som tot un món per estimar,
som una història per guanyar,
tot un futur per començar.

Aquest és el meu post nº 100, no m'ho hauria pensat mai, no crec que n'escrigui gaires més, però m'ha fet gràcia arribar a aquesta xifra.

Avantpassats...

La veritat és que no tinc informació, sé que un repadrí ( crec que era el besavi del meu pare) va ser mosso a mitjans del segle XIX, desconec a quants bandolers va agafar, si es que en va agafar cap. Pels papers que hi ha per casa sabem que a finals de desembre de 1859 estava adscrit a l'esquadra de Torres de Segre no sé per quina raó, ja que la de Riudoms li quedava més aprop, clar que ves a saber com funcionava això. Pel que he vist a la llista d'esquadres n'hi havia un total de 14. I fins aquí puc llegir...

Aquí els documents gràfics dels papers que volten per casa els pares.

Setmana Santa...

Sóc d'un poble petit, encara ara no està ben vist si no vas a misa quan toca. Jo he estat una mica ovella negra en aquest sentit, m'he saltat algunes normes abans que la majoria.

Ja fa molts anys que em salto gairebé tots els actes litúrgics i moltes de les obligacions estipulades, l'últim que he mantingut (i no de forma continuada) es anar de vegades a la benedicció dels rams, pq et donen un ram de llorer que va bé de tenir (s'aguanta força) i posar a la cassola. L'altra cosa que sí faig normalment es anar a menjar la mona amb la colla d'allà, de soltera, de casada, amb nen i ara sola, encara que aquest any em sembla que no hi aniré.

 Els darrers anys hem tingut pluja i hem acabat en unes golfes a una casa al mig del poble en lloc de fer-ho a les ermites (es típic) que hi ha als voltants. Aquest any ja deien de anar directament de restaurant, i això si que no, anar a menjar la mona es anar a fer el cabreta, amb els texans i una dessuadora vella, fer foc (a les ermites està permès) coure el dinar i anar a caminar a estones o a banyar-nos (ara ja no ho fem) per primer cop en la temporada.

Així que aquest any em sembla que em saltaré totes les tradicions i dilluns potser vagi a la platja... Ja us faré 5 cèntims del meu bronzo...

Soha - Tourbillon (Serre-Moi Fort Si Tu M'aimes)

lalalalalalala...
lalalalalalalala...
lalalalalalalalala...
Mmmmmh mmmmmmh mmmh
Dime el amor, dime el cielo
Dis moi la vie et comment vont les gens
Dime el sol, dime el verano
Dis moi le monde et ses droles d’habitants
Dis moi le jour, les departs
Las cosas que valen esperar
Dis moi la joie, dis moi l’espoir
Mais ne dis jamais au revoir
Refrain :
Dans ce tourbillon, qui m’entraine
Serre moi fort, si tu m’aimes
Tout est tellement plus beau entre tes bras
Dis moi les plaies, dis moi les gens
Jusqu’a quelle heure on peut etre innocent
Dime el sueno, dime el agua
Que este rio dime a donde va
Dis moi la terre, les elements
Comment sait-on qu'on se comprend
Dime antes, dime despues
Comment tu m’aimes autant
Refrain :
Dans ce tourbillon, qui m’entraine
Serre moi fort, si tu m’aimes
On dansera toujours pour la peine
Serre moi fort si tu m’aimes
Tout est tellement plus beau entre tes bras
Dime el amor y dime el cielo
Como la gente vive en este mundo
Dime el sol, dime el verano
Yo se que tu lo ves muy claro
Dime el dia, la hora
Los encantos y las maravillas
Dime la noche, la alegria
Pero adios no me digas
Lalalalalaaa lalalalalalalalalala
Refrain :
Dans ce tourbillon, qui m’entraine
Serre moi fort, si tu m’aimes
On dansera toujours pour la peine
Serre moi fort si tu m’aimes
Le monde est bien plus beau entre tes bras



Vist que no tinc res per dir, he trobat aquesta cançó i he pensat de compartir-la.

http://lyricstranslate.com

http://lyricstranslate.com 

Festa de la truita amb suc...

Aquest diumenge es cel.lebra al poble la XXXI Festa de la Truita amb Suc. I vosaltres direu, què és això? Doncs una festa per dinamitzar el poble tot just sortint de l'hivern i que fa un homenatge al menjar tipus que les mestresses de casa es treien de la màniga pq amb poca cosa sembles un plat complert. Suposo que això s'ha fet per tot arreu, però al poble ens hem dedicat a explotar-ho (tot i que no ens farem rics...) i a donar a coneixer un plat senzill però gustoset.

Així doncs si voleu venir, ja sabeu, per un preu "popular" podreu esmorzar i fer un tastet de la truita. Assistir al concurs de truites (degustació i decoració). I gaudir d'un dia diferent.









http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1635-cat-diada_gastronomica_de_la_truita_despinacs_amb_suc_a_ulldemolins.htm

Si tú me olvidas - Pablo Neruda

QUIERO que sepas

una cosa.

Tú sabes cómo es esto:

si miro

la luna de cristal, la rama roja

del lento otoño en mi ventana,

si toco

junto al fuego

la impalpable ceniza

o el arrugado cuerpo de la leña,

todo me lleva a ti,

como si todo lo que existe,

aromas, luz, metales,

fueran pequeños barcos que navegan

hacia las islas tuyas que me aguardan.

Ahora bien,

si poco a poco dejas de quererme

dejaré de quererte poco a poco.

Si de pronto

me olvidas

no me busques,

que ya te habré olvidado.

Si consideras largo y loco

el viento de banderas

que pasa por mi vida

y te decides

a dejarme a la orilla

del corazón en que tengo raíces,

piensa

que en ese día,

a esa hora

levantaré los brazos

y saldrán mis raíces

a buscar otra tierra.

Pero

si cada día,

cada hora

sientes que a mí estás destinada

con dulzura implacable.

Si cada día sube

una flor a tus labios a buscarme,

ay amor mío, ay mía,

en mí todo ese fuego se repite,

en mí nada se apaga ni se olvida,

mi amor se nutre de tu amor, amada,

y mientras vivas estará en tus brazos

sin salir de los míos.

Lluna Negra - Sangtraït

Quan bufa el vent, no saps que et parla?
duu el gust del meu alè fins els teus llavis.
Quan bufa el vent jo et vinc a veure,
no puc sentir el que dius però sé el que sents.

(Tornada)
Em dones la ma, com temps abans.
La teva olor puc recordar
com cada nit que et vull somiar.
Però el somni és temps, no passa en va,
va fent forats que es tornen pou.
Somiar, per a mi, és morir d'amor.

Lluna negra, forat d'absències,
porteu-me fins el pou fred d'un mirall.
Llums i tenebres, ombres que es besen,
sento el soroll del mar suau dins la pell.

(Tornada)

Avui estic una mica "pallà". Aquest matí m'he adormit (bé no exactament, m'ha fet mandra començar més d'hora), a la feina el matí ha estat força complicat, al migdia no he anat a anglès (no tenia l'hora recuperada al haver començat més tard) la tarda ha anat així-així, m'he quedat una estona per recuperar una part del temps que vaig perdre ahir (normalment dino a la feina, però ahir va tocar anar a casa, el noi es va deixar les claus) i al sortir tenia hora al dentista, per lo que no tinc el millor vespre del món... Però demà ja és dimecres!!! Mitja setmana al sac.

Una rialla...

Avui quan anava cap a casa he vist la lluna davant meu fent la rialla, no li he fet cap foto pq amb el meu arte només haguéreu vist un quadrat fosc, però n'he trobat una força semblant.

No us fa la impressió del gat de l'Alicia suspès dalt del cel...?

Carnaval...

Als tímids de vegades ens agrada disfressar-nos encara que des de que el "nen" va a l'insti no ho he fet més, quan ell anava a l'escola ens disfressàvem amb la comparsa que muntava l'AMPA i malgrat el fred (carnaval està bé a les Canaries o al Brasil, aquí es un disbarat... jeje) ens ho passàvem força bé. M'havia disfressat algun cop de joveneta, però al poble no s'estilava massa. Quan em vaig casar sortíem amb la colla dels meus cunyats fins que ho vam començar a fer amb la de l'escola. A les golfes del meu ex hi ha un bon reguitzell de vestits de fantasia i d'époques llunyanes...
He fet unes quantes fotos de les comparses (crec que n'he contat unes 40) que han sortit avui al poble, però com sempre això de la fotografia em va gran i com que els models no estaven quiets la majoria les veureu borroses. El meu fill anava de romà!!

La carrossa del Rei Carnestoltes

Uns quants dimonis

Alguns dracs... difícils de distingir

Unes hamburgueses 

Unes pàjares loques 

Els romans

Uns troglodites

Uns bolets que reclamaven aigua...

Els hungry birds

Unes estatues recent arribades de la rambla...

En "triky" i les galetes

Unes barbies amb caixa i tot

Uns re-xulos

Sabreu perdonar-me l'excés, una que s'anima i no té mesura.

Capvespre...

El sol cau lentament fent que la llum canvii cada pocs segons. Tornes a casa després de la feina i de passar pel super. Arrives, deixes les bosses, et treus la jaqueta i endreces el que has comprat. Deixes el que t'has de fer per sopar i el que has de cuinar per demà a dinar. Vols enllestir ràpid, per poder seure al sofà una estona i repassar una mica el que ha passat a la xarxa, la vida 2.0 és gairebé l'únic que et motiva. Fa massa temps que tot plegat se'n va anar a norris i ara no saps pas com arreglar-ho. Però cada dia et lleves pensant que avui serà el dia, que la teva vida agafarà per fi els colors del capvespre...

Capvespre de fa 15 dies, avui hi havia una llum semblant, i això que ha estat núvol la major part del dia.

Diumenge 22/01/2012 als vols de les 18:00h

'“És quan dormo que hi veig clar”

És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.

J.V.FOIX

Caminante...

Sóc una noia que va camí dels 50, que no fa exercici, que fuma alguna estona (poques això sí) i que camina pel poble quan va a comprar, poc més. De vegades quan som a casa els pares surto a passejar el gos amb el meu germà petit i fem el tomet al poble, però diumenge em va enredar...
Estoy muertita!!!



Distància recorreguda: 8,61 quilòmetres 
Altitud mín: 591 metres, màx: 749 metres
Desnivell acum. pujant: 594 metres, baixant: 593 metres
Grau de dificultat:  Moderat
Temps:   2 hores 28 minuts
Data:  gener 16, 2012

De la feina a casa...

I avui s'ha aixecat, que portem tota la setmana sense veure més enllà del nas...

Regal de Reis

Els Reis tenen cops amagats... quan ja no esperes res d'ells van i et deixen un sopar i una vetllada agradable, si no tenim en compte la matinada que hem hagut de fer!!! jajaja

I de postres...xocolata!!

Cap d'Any 2012

No he quedat amb ningú i el meu fill se'n va a sopar amb els amics, en teoria jo hauria d'haver trucat a algú de la colla d'aquí, però m'ha fet mandra. Ara tocarà muntar-se un sopar festivalero... No sé si alcoholitzar-me aquesta nit o esperar a demà, fer anys el primer dia fa que comencis l'any amb molt mal peu (jijijiji).
Bé si passeu per aquí la vora us convidaré a pastis però haureu d'ajudar-me a bufar les espelmes, que ja en són una bona pila...

Aquest any que se'n va no ha estat malament, vist com va anar el 2010, de fet espero i desitjo que cap torni a semblar-se gaire a aquell. I encara que les previsions no auguren res de bo per aquest 2012 una cosa o altra hi podrem fer, intentarem gaudir-lo com sigui.

Espero que tingueu un molt BON ANY 2012!!!

Ja quasi hi som...

Fa uns quants dies que tinc això una mica deixat de la mà de Déu... De totes maneres no puc passar sense desitjar-vos unes bones festes. Ja sé que la felicitat imposada no funciona, però m'agraden aquestes festes, retrobar família i amics, seure en una taula i xerrar fins a l'hora de sopar, fer-se un tip de neules i polvorons.
Espero que gaudiu aquest dies, bé pq teniu festa, bé pq us conviden a dinar, o pq convideu vosaltres...
I si heu estat bons minyons potser el Tió o Sant Nicolau o algú altre us donarà una sorpresa.

Bon Nadal!!!

La Marató

Igual que fan els de la Marató que fan versions de cançons,  l'associació de dones del poble organitza com cada any per aquestes dates des de fa no sé quant un Scala en Hi-Fi, i encara que lo seu no són versions, si cal reconeixer que hi tenen una feinada, entre assajos, vestuari i estones que hi passen a costa de la família i de les hores de son. Ho han fet bé, com sempre i a més gaudint de cada moment i han fet que el públic s'ho passi bé i a més col.laborem en una cosa que d'un altra manera potser ens passaria de llarg...
Diumenge intentaré aconseguir el disc, crec que hi ha cançons que sonen molt bé!

Menjars d'ara i d'abans...

Hem començat parlant del dinar d'avui i hem acabat parlant dels berenars de fa moooolts anys (per mi més que per elles).

Ahir al vespre vaig fer arròs bullit (i no hi ha ningú malalt) i pollastre a la caçola per dinar avui (jo a la feina i el meu fill a casa) Quan l'he trucat per saber si havia dinat i com li havia anat m'ha dit que s'havia menjat l'arròs (escorregut) barrejat amb el pollastre. Ho he comentat a les noies de la feina i hem començat a parlar de menjar, que si a mi l'arròs bullit no m'agrada, que si la meva mare hi posava un allet, que jo me'l menjo de qualsevol manera, a mi no me'l facis amb caldo etc I llavors algú ha dit: -es que abans amb qualsevol cosa es feia un dinar i ara...-

Heu sentit a parlar de les sopes de farigola o timó (amb el pa del dia abans o de dos o tres) i un ou si calia donar-los-hi una mica de consistència?? I de les sopes d'all?? De la truita amb trampa??

Qui no ha menjat pa amb oli i sucre? o pa amb vi i sucre? i entrepà de plàtan? (no es podia llençar res, i quan un plàtan era massa madur per menjar a mossegades s'aixafava amb una forquilla i s'escampava al pa, com la nocilla...

M'encantava el pa amb oli i sucre, i una padrina meva de vegades em deixava picar fruits secs, normalment avellanes, al morter, ho barrejàvem amb sucre i a cullerades... mmmmmm

berenar republicà