He passat un tros del cap de setmana a Girona. Ahir dissabte de Pasqua i diada de Sant Jordi vaig passejar tota la tarda per la rambla fullejant llibres i roses. He dormit a casa una noia que vaig coneixer la setmana passada, molt maca. I avui hem fet visita turística al casc antic. A la tarda quedada a Vic amb més gent per fer un cafè i retorn cap a casa. Demà a menjar la mona al poble...sense nen que està d'acampada amb uns 20 i pico més fent ves a saber què.
El món es ben bonic de vegades.
No en se d'escriure, ho dic d'entrada perquè no penseu el que no és. Però de vegades va bé abocar el que et volta pel cap...
dilluns, 25 d’abril del 2011
dijous, 7 d’abril del 2011
Buuuufffff...
Un dia normal, la feina com sempre, acabes i tornes cap a casa. Arribes i encara fa solet. Et canvies i surts a caminar. No gaire estona, com sempre sense voler es fa tard. Però he fet un tomb per la vora del canal, m'agrada caminar a ran de l'aigua. Camino sola i el cap va fent tombs pel seu compte. Quan arribo a casa tornem a encaixar els meus pensaments amb els pensaments quotidians. I santornem'hi que no ha estat res, demà serà un altre dia, potser millor que el d'avui i tot.
divendres, 1 d’abril del 2011
Plou al carrer...
PLOU AL CARRER - GOSSOS
Plou al carrer i pel passadís
una cançó viatja fins al seu llit,
es posa dret, s’ha decidit
però per seguir necessita un perquè.
Ha de aprendre a seguir quan s’han acabat
les petjades que l’han dut fins aquí
Fart de sentir què és el que ha de dir
fart d’esperar a que arribi demà.
Ja no té por de decidir
ja pot triar, ara tot ha canviat
no pensa mirar enrere,
ja només té el que té al seu davant.
I quan es fa de nit
surten les fades i el treuen del llit,
i junts fan un camí
seguint l’estela dels que el van obrir,
i elles el coronen
i el fan rei fins que arriba el matí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)