dimarts, 17 de gener del 2012

Caminante...

Sóc una noia que va camí dels 50, que no fa exercici, que fuma alguna estona (poques això sí) i que camina pel poble quan va a comprar, poc més. De vegades quan som a casa els pares surto a passejar el gos amb el meu germà petit i fem el tomet al poble, però diumenge em va enredar...
Estoy muertita!!!



Distància recorreguda: 8,61 quilòmetres 
Altitud mín: 591 metres, màx: 749 metres
Desnivell acum. pujant: 594 metres, baixant: 593 metres
Grau de dificultat: skill Moderat
Temps:   2 hores 28 minuts
Data:  gener 16, 2012





Publicat per a 20:04
parlem de...

8 comentaris:

  1. PS18 de gener del 2012, a les 8:24

    Déu n´hi dó, veig que em superes! L´any passat em vaig proposar no matar-me un dia en una ruta i la resta de l´any, panxa enlaire. Vaig aconseguir-ho una miqueta a base de caminades més curtes i constants i em va anar de perles.
    Ara ja torno estar a la fase d´hivernació i no pot ser. Els muscles em demanen marxa, m´estic rovellant.
    Bon dia, noieta!

    ResponElimina
  2. Lluna18 de gener del 2012, a les 9:49

    Bon dia Pais!! Jo no vull superar ningú!!! jajaja Jo voldria com tu dius caminar una miqueta cada dia, però es vist que l'esport i jo no som compatibles, a l'hivern pq fa fred i a l'estiu pq fa calor deixo passar dies i dies... Aaiiss, no anem bé!
    Petonets Guapeta

    ResponElimina
  3. Carmela18 de gener del 2012, a les 21:22

    Aysss todo los días digo, voy a andar, y al rato me digo, mañana empiezo, jajajaja ánimo Lluna, tú si puedes.
    Besos andantes

    ResponElimina
  4. Lluna18 de gener del 2012, a les 23:43

    Ya veo que eres de las mías, siempre empezamos mañana...jajaja
    Todo bien?
    Besos de vuelta.

    ResponElimina
  5. el paseante19 de gener del 2012, a les 0:34

    Fa 10 anys portava una vida sedentària i pesava més de 80 kilos. Ara camino cada dia 7 kilometrets (no és gens pesat si tens la rutina) i no arribo als 70 kilos de pes. És dedicar-hi 90 minuts de res (el temps que dura una pel.li al sofà del menjador). Va, anima't. A més, tu vius a la terra de la boira, que no és el mateix que caminar entre cotxes, busos, fums i caques de gos.

    ResponElimina
  6. Lluna19 de gener del 2012, a les 1:23

    Quan fa més bo encara sóc capaç de sortir de tant en tant, però ara, quan arribo a casa ja és fosc i fa mooolta mandra, ja faig proposits d'any nou, però només son això. A veure si poc a poc aconsegueixo moure'm una mica. Ja veig, estic en clar avantatge Paseante. Petonets

    ResponElimina
  7. Anònim20 de gener del 2012, a les 13:46

    Hosti tu, només de llegir-ho ja m'he cansat, deixa'm anar cap al sofà, que estic que no puc dir fava.
    Per cert, quin cony de gos tens, walking lluna?

    ResponElimina
  8. Lluna20 de gener del 2012, a les 13:52

    Jo no en tinc de gos, es el de casa la mama, i no sé de quina marca és. Ell va a la seva bola (el gos, encara que el meu germà deu n'hi do). I és l'excusa que fa servir el meu germà per anar a fer tombs jeje Descansa, no fos cas...

    ResponElimina

Podeu dir-hi la vostra...

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)