QUIERO que sepas
una cosa.
Tú sabes cómo es esto:
si miro
la luna de cristal, la rama roja
del lento otoño en mi ventana,
si toco
junto al fuego
la impalpable ceniza
o el arrugado cuerpo de la leña,
todo me lleva a ti,
como si todo lo que existe,
aromas, luz, metales,
fueran pequeños barcos que navegan
hacia las islas tuyas que me aguardan.
Ahora bien,
si poco a poco dejas de quererme
dejaré de quererte poco a poco.
Si de pronto
me olvidas
no me busques,
que ya te habré olvidado.
Si consideras largo y loco
el viento de banderas
que pasa por mi vida
y te decides
a dejarme a la orilla
del corazón en que tengo raíces,
piensa
que en ese día,
a esa hora
levantaré los brazos
y saldrán mis raíces
a buscar otra tierra.
Pero
si cada día,
cada hora
sientes que a mí estás destinada
con dulzura implacable.
Si cada día sube
una flor a tus labios a buscarme,
ay amor mío, ay mía,
en mí todo ese fuego se repite,
en mí nada se apaga ni se olvida,
mi amor se nutre de tu amor, amada,
y mientras vivas estará en tus brazos
sin salir de los míos.
Que bonic, que bonic que bonic!
ResponEliminaL´amor es nodreix d´amor, una veritat com un temple.
Gràcies per aquest bon dia!
Es difícil dejar de querer por reflejo de su ausencia, debería ser así, pero no me lo creo. Sin embargo me encanta Pablo Neruda. Sí, me encanta.
ResponEliminaM'agrada que t'agradi Pais, i millor si ha estat un bon Bon Dia. Jo tb ho penso això de l'amor.
ResponEliminaPetonets de divendres
Ya lo sé, y realmente creo que la mayoría no lo hacemos. Como siempre digo no he leído mucha poesía, por lo que no tengo mucho conocimiento, pero cuando encuentro alguna que me gusta me la guardo.
ResponEliminaBesitos Cariño
Y me encanta que lo compartas.... un beso, muy grandote.
ResponEliminaTe caes de la cama?? jejeje Buenos dias Cielo. Besos
ResponEliminaNo puc deixar comentaris sinò es fent Respondre a algun altre. Darrerament els blogs de blogger se m'estan capgirant i deixant d'agradar-me el seu funcionament.
EliminaL'amor s'alimenta d'amor. Un pot estimar a algú que no li estimi però mica en mica el primer deixa d'estimar també. Estic bastant convençuda. Petonets
Si, no sé que estan fent aquesta colla de blogger que ho tenim tot panxa enlaire.
ResponEliminaJo tb penso que l'amor no pot anar només en una direcció, crec que en major o menor mesura tots esperem rebre una part del que donem...
Pe-ton-tets.
¡Es tan bonito!
ResponEliminaVerdad que sí Ana?? Yo tb lo encontré precioso.
EliminaBesos
Ho tenim tot panxa enlaire? Mola
ResponEliminaBé Lluna amb llet
descobrint la teva vocació de cartera (i Pablo Neruda)
sempre és bo tenir uns poetes de capçalera
a reveure, agramuntesina
Jo no, els de blogger, que es deuen creure molt hàbils i ho han espatllat tot. No sé jo si tinc vocació de cartera...
EliminaMira que m'han dit coses, però el d'avui és dels difícils.
Petonets Greg
Doncs a mi aquest poema em sembla un xantatge: si em deixes d'estimar, jo deixo d'estimar-te. Ho trobo com si fossin negocis. Diria que l'amor no és això. Pots estimar-te algú i que l'altra persona tingui el cap en altres preocupacions en aquell moment. O al revés. Però puc estar equivocat. Jo no sóc Neruda :-)
ResponEliminaAis, jo l'he agafat més aviat per l'altre cantó, no com a xantatge, sino que per molt que tu estimis algú si aquesta persona no t'estima, arriba un punt que el teu amor s'esvaeix, encara que no sigui a la mateixa velocitat que es diu al poema, encara que jo tampoc sóc Neruda ;o)
ResponEliminaTambé es podria interpretar així. Tens raó, petita Neruda :-)
ResponEliminaGràcies per donar-me la raó, jeje, això sempre m'agrada.
ResponEliminaPetita Neruda?? Crec que és una de les coses més boniques que em podran dir mai...