divendres, 29 de juny del 2012

Paris

Vaig viure a Paris durant 4 mesos allà per l'any 86.
Hi vaig fer cap després d'un seguit d'errors de joventut, (ves per on sembla que amb l'edat no millorem gaire jeje) una noia del poble tb hi era i em va aconseguir feina a casa d'uns coneguts. Ella vivia al 9eme (Opera) i jo vaig fer cap al 1er arrondissement (Louvre). Havia de fer les feines de casa i cuidar les 3 filles d'una parella que treballaven a casa mateix, dentista ella i mecànic dentista ell. El meu sou 60.000 pts/mes

Treballava de dilluns a dissabte al migdia, ja que les escoles a França feien festa el dimecres i per contra treballaven el dissabte al matí, preparava dinars i sopars apart de les feines de neteja i vigilava les 3 nenes (14, 9 i 6) mentre eren a casa. Encara que tenia una habitació molt coquetona a les golfes del bloc de pisos crec que en els 4 mesos només hi vaig dormir un parell o tres de nits. Normalment al acabar la feina tirava cap a casa la noia que m'havia trobat la feina, la seva habitació era més gran, tenia dutxa, cuina i TV encara que el WC era al passadis... ja sabeu com són aquests gabatxos

Mentre era allà tenia un noviet fent la mili a Madrid, així que vaig aprofitar el pont de Tots Sants per fer-li una visita, el viatge costava la meitat del meu sou però no ens havíem vist des de l'estiu i una sempre ha estat una mica impulsiva. Va ser un cap de setmana divertit i una mica esbojarrat ja que el meu xicot  havia de fer algunes feines abans de sortir i ell i els seus col·legues em van ficar dalt d'un camió i em van passejar per uns quants quartels de los madriles repartint el pa abans d'anar de festa...

Gràcies a aquesta estada el meu nivell de francès va millorar molt i em va permetre poder accedir després a una feina on en feia força us, i aquesta feina m'ha permés passejar-m'hi unes quantes vegades.
El meu fill va venir de Paris (de debò) després d'unes vacances.
Sempre ho dic, si algun dia em perdo busqueu-me a Paris...

Gotye - Smoke and Mirrors



12 comentaris:

  1. Un buen sitio para perderse, si señora.
    Yo no lo he conocido hasta hace tres años, pero en cuanto pueda, me escapo otra vez para allá, me supo realmente a poco el tiempo que estuve. O quizás debiera decir que me supo a mucho y necesito volver, :)
    Una buena experiencia la que tuviste Lluna, al menos debió de ser interesante y desde luego a nivel personal imagino que muy fructífera.
    Beso grande

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es un sitio precioso para perderse Carmela, incluso para vivir. La verdad es que me fué bien y aunque no estuve mucho tiempo me permitió aprender a desenvolverme sola en una ciudad estraña con un idioma que no era el mío.
      Besos Cielo

      Elimina
  2. Yo viví durante un año y de vez en cuando vuelvo. Estuve estudiando allí en la Universidad. ¡El mejor año de mi vida!
    Por cierto me encanta la fotografía de "le diable" deseando "Notre Dame", yo creo que es la gárgola más famosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qué suerte Ana, todo un año tuvo que ser una gozada!!!
      Las fotos no son mías, las he tomado prestadas, me gustan las gárgolas.
      Un beso

      Elimina
  3. Ja veig que ets una Lluna sense fronteres
    això de viatjar i d'anar amunt i avall està molt bé, a qualsevol edat

    i està molt bé que el teu nivell de francès sigui alt,és un tema que sempre va bé dominar, xatina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gori, la lluna no en té de fronteres, ja ho saps, jo faig el que puc, i n'he creuat poquetes de fronteres...
      Doncs si, tinc un bon nivell de francès, ara una mica rovellat, però sempre m'han dit que ho faig prou bé.
      Au revoir cher ami

      Elimina
  4. M´agrada aquesta imatge de Lluna parisenca. Ja t´imagino flanejant pels boulevards, ara prens un café au lait i un croissant, ara et mires el riu com discorre amb llanguidesa ( Oh, je suis ici et mon amour à Madrid!), ara baixo les escales del Sacré Coeur...i la feina, clar, una au pair ben eixerida!
    La primera vegada que hi vaig anar tenia 18 anys en un viatge d´estudis, les següents amb parella i el darrer intent, fa dos anys, es va estroncar per un petit accident fortuït que em va desviar cap a ...prop de casa teva!
    Enyoro tornar-hi, avui m´hi has portat una estona.
    Bon cap de setmana.

    pe-tonets!

    ResponElimina
  5. Jajajaja Pais, aquesta Lluna en té poc de parisenca ara per ara. M'ha fet gràcia la teva frase, pq no fa gens per mi jejeje
    Catxis els accidents que ens porten o ens desvien...
    Pe-Tonets i bon cap de setmana!!

    ResponElimina
  6. Aquesta història és molt bonica. Ara, deixar París per anar un cap de setmana a repartir pa per les casernes de Madrid... Amb la pasta del viatge t'hauries pogut fotre un bon tiberi al costat del Sena amb la teva amiga. Però suposo que eres jove i inexperta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira veus, no ho havia pensat mai d'aquesta manera, però tal com dius era jove i inexperta i em deixava portar pel cor i les hormones... De tota manera el plan no era repartir pa, això va ser un daño colateral ;) jeje
      Bona nit Sr. Paseante somiï amb els angelets

      Elimina
  7. Paris c'est l'amour...oh la la la
    Jo no he estat mai a Paris i no trobo a faltar, o potser és per això. De fet, no he viatjat gaire i no és una de les meves prioritats o somnis a la vida.
    Ara mateix, el meu somni més preuat el podria aconseguir -si pogués- sense moure'm de casa.
    En qualsevol casa, m'agrada saber de llocs, de gents i de les gents que hi viuen o han estat en aquells llocs.
    Petonets, guapa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc es que ho trobi a faltar, però si que és veritat que si pugués viatjaria...molt. Sempre dic que quan em toqui la "primi" no em compraré un casalici, viatjaré, començaré per dalt al pol nord (potser un pelet més avall que una és fredolica) i aniré baixant fent cercles al voltant del món!!!
      Mentrestant tinc internet...jeje
      Petons Reina

      Elimina

Podeu dir-hi la vostra...