Plantar sobre la terra els peus.
Ja no tenir por.
Sentir com puja la saba, amunt, amunt.
Créixer com un arbre.
A la seva ombra aixoplugar
algú que també se senti sol,
sola com tu, com jo.
Quan ja res no demanes.
I frueixes callada, escoltant
la remor lleu d’aigües silents,
que transcorren segures i lentes.
I ja no et torba el brogit
de rius ni torrents.
Sentiràs com et corre la sang
dins les venes.
poema de Montserrat Abelló del llibre El blat del temps
Beethoven - Moonlight sonata
No en se d'escriure, ho dic d'entrada perquè no penseu el que no és. Però de vegades va bé abocar el que et volta pel cap...
dilluns, 28 de febrer del 2011
divendres, 25 de febrer del 2011
Plans...
Sembla que avui tot es gira. Tenia la tarda organitzada. Demà havia quedat amb un amic. I a la nit tenia un sopar. I a hores d'ara res del que havia previst serà. Es veu que els astres tenen altres plans...
Bon cap de setmana
Bon cap de setmana
diumenge, 20 de febrer del 2011
La Lluna...
Quan el meu fill era petit a la lluna que surt de dia l'anomenàvem lluna tronera, pq el seu lloc se suposa que es la nit.
Sempre m'ha agradat veure-la, mirar-la durant la nit, de dia sembla que no té la mateixa màgia. Però tot i així cada cop que la veig passejar-se per aquest camp d'estels o de núvols, penso en tu. Qui m'ho havia de dir, ho he fet durant molt de temps i continuo fent-ho. Potser no la busco de manera conscient, però si apareix sempre hi ha un pensament que vola lluny... Ja no hi busco bruixes gronxant-se, només el reflex de la teva mirada.
Ahir no sé pq la nit era ben fosca, tot i que hi ha lluna plena, varem trobar boira i el viatge fins a casa la mama es va fer llarg i pesat, però al arribar de sobte per darrera uns núvols la vaig veure... i a tu amb ella.
Sempre m'ha agradat veure-la, mirar-la durant la nit, de dia sembla que no té la mateixa màgia. Però tot i així cada cop que la veig passejar-se per aquest camp d'estels o de núvols, penso en tu. Qui m'ho havia de dir, ho he fet durant molt de temps i continuo fent-ho. Potser no la busco de manera conscient, però si apareix sempre hi ha un pensament que vola lluny... Ja no hi busco bruixes gronxant-se, només el reflex de la teva mirada.
Ahir no sé pq la nit era ben fosca, tot i que hi ha lluna plena, varem trobar boira i el viatge fins a casa la mama es va fer llarg i pesat, però al arribar de sobte per darrera uns núvols la vaig veure... i a tu amb ella.
diumenge, 13 de febrer del 2011
Because the night belongs to us...
...
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to lust
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to us
...
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to lust
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to us
...
dissabte, 12 de febrer del 2011
dimecres, 9 de febrer del 2011
La muerte lenta... (A Morte Devagar) Martha Medeiros
Muere lentamente quien no viaja, quien no lee, quien no oye música, quien no encuentra gracia en sí mismo.
Muere lentamente quien destruye su amor propio, quien no se deja ayudar.
Muere lentamente quien se transforma en esclavo del hábito repitiendo todos los días los mismos trayectos, quien no cambia de marca, quien no se atreve a cambiar el color de su vestimenta o bien no conversa con quien no conoce.
Muere lentamente quien evita una pasión y su remolino de emociones, justamente estas que regresan el brillo a los ojos y restauran los corazones destrozados.
Muere lentamente quien no gira el volante cuando esta infeliz con su trabajo, o su amor; quien no arriesga lo cierto ni lo incierto para ir detrás de un sueño; quien no se permite, ni siquiera una vez en su vida, huir de los consejos sensatos...
¡Vive hoy! ¡Arriesga hoy! ¡Hazlo hoy! ¡No te dejes morir lentamente!
¡NO TE IMPIDAS SER FELIZ!
Martha Medeiros
dissabte, 5 de febrer del 2011
Tarda de dissabte...
Avui ha fet solet tot el dia, i per aprofitar-ho aquesta tarda he anat a fer un tomb. Vora casa hi passa el canal i hi ha un camí que el seguiex
El meu piset desde el camí
El pont de ferro
Es un pont fet per fer-hi passar aigua
Comportes del canal
El sol s'està ponent
He caminat gairebé una horeta, feia molts dies (mesos) que no hi anava, hauré de fer proposit de continuitat...jeje
Ja sé que les fotos no son gran cosa, però les he fet amb el mòbil i el pobre no es cap meravella
dimarts, 1 de febrer del 2011
Anna roig i l'ombre de ton chien...
Els havia sentit, però avui he trobat aquesta canço i l'he trobat divertida:
També camten en francès:
i barrejant les dues llengues:
També camten en francès:
i barrejant les dues llengues:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)