S'atansa Nadal...

Només passo a dessitjar unes Bones Festes... Espero que tingueu la gent que estimeu a la vora i sigueu feliços!!

ESCLAT DE LLUM

Esclat de llum,

tallet de plata,

estels al cel,

lluna blanca

fan de la nit

tresor i màgia.

Sirenes d'aigua,

follets i fades,

balleu la dansa,

que el Nadal s'atansa.

D'Isabel Barriel

Nadal...

  Nit de Nadal

Si aquesta nit sents una remor estranya que, no saps com, t’obliga a mirar el cel, i enyores gust de mel i tens desig d’una pau que no enganya... és que a través dels aires de la nit t’arriba aquell ressò de l’Establia de quan l’Infant naixia i s’elevava un càntic d’infinit. Si ja no saps sentir-te pastoret, ni aturar-te a entendre el bell missatge, almenys, tingues coratge de seguir el teu camí amb el cor net. Joana Raspall i Juanola. (Barcelona, 1913 - Sant Feliu de Llobregat, 2013)

Espero que passeu unes Bones Festes i que tingueu a la vora la gent que us estima, de tot cor... Bon Nadal!!!

Nadal...

L'arbre desvetlla sons i el vent escriu

ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.

Tot és misteri i claredat extrema.

Torna Nadal i torna la pregunta.

Proclamarem la pau amb les paraules

mentre amb el gest afavorirem la guerra?

Torna Nadal

Miquel Martí i Pol

Espero que tingueu molt Bones Festes!!!

Si tú me olvidas - Pablo Neruda

QUIERO que sepas

una cosa.

Tú sabes cómo es esto:

si miro

la luna de cristal, la rama roja

del lento otoño en mi ventana,

si toco

junto al fuego

la impalpable ceniza

o el arrugado cuerpo de la leña,

todo me lleva a ti,

como si todo lo que existe,

aromas, luz, metales,

fueran pequeños barcos que navegan

hacia las islas tuyas que me aguardan.

Ahora bien,

si poco a poco dejas de quererme

dejaré de quererte poco a poco.

Si de pronto

me olvidas

no me busques,

que ya te habré olvidado.

Si consideras largo y loco

el viento de banderas

que pasa por mi vida

y te decides

a dejarme a la orilla

del corazón en que tengo raíces,

piensa

que en ese día,

a esa hora

levantaré los brazos

y saldrán mis raíces

a buscar otra tierra.

Pero

si cada día,

cada hora

sientes que a mí estás destinada

con dulzura implacable.

Si cada día sube

una flor a tus labios a buscarme,

ay amor mío, ay mía,

en mí todo ese fuego se repite,

en mí nada se apaga ni se olvida,

mi amor se nutre de tu amor, amada,

y mientras vivas estará en tus brazos

sin salir de los míos.

'“És quan dormo que hi veig clar”

És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.

J.V.FOIX

BELLA, DE VÓS SÓ ENAMORÓS

Bella, de vós só enamorós,

Ja fósseu mia!

La nit i el jorn, quan pens en vós,

mon cor sospira.

Tot mon tresor done i persona,

a vós, garrida.

Puix no us vol mal qui el tot vos dóna,

dau-me la vida;

dau-me-la, doncs, hajau socors,ànima mia!

La nit i el jorn, quan pens en vós,

mon cor sospira.

Bella, de vós só enamorós,

Ja fósseu mia!

La nit i el jorn, quan pens en vós,

mon cor sospira.

Vós m'haveu fet gran cantorista

i sonador;

vós ben criat; vós bell trobista,

componedor,

fort i valent; també celós,

ànima mia.

La nit i el jorn, quan pens en vós,

mon cor sospira.

No us atavieu, anau així,

que prenc gran ira

si us ataviau i algú prop mi

per sort vos mira.

Nueta us vull, gest graciós,

ànima mia.

La nit i el jorn, quan pens en vós,

mon cor sospira.

Bella, de vós só enamorós,

Ja fósseu mia!

La nit i el jorn, quan pens en vós,

mon cor sospira.

Joan Timoneda