Sempre al seu servei...

De vegades no sé si sóc bona o sóc tonta, pq normalment em surt així, la gent pot comptar amb mi, dins de les meves possibilitats clar, però arriba un punt que penso que no cal tant, no sé si els demes s'aprofiten de la situació o jo em poso a tiro massa fàcilment... Potser que m'ho faci mirar!! Hi ha dies que penso en passar-me al costat fosc, encara que després no m'acaba de cridar prou :P

Història d'un somni...

Ella l'havia buscat en va, ja feia molt de temps des de les últimes cartes, que encara guardava en el fons d'un calaix. Ell la va trobar per casualitat, just aquells dies tenia posat el seu nom real al FB, normalment feia servir un sobrenom escaient. Varen començar a xatejar com si mai haguessin deixat d'escriure's. Tot era fàcil, massa fàcil. La cosa es va allargar durant uns mesos, buscant moments, robant hores a la nit. Per fi es van retrobar un cap de setmana d'hivern, no semblava que fes més de 15 anys que no es veien i malgrat els nervis inicials la nit va passar com un somni. Semblava que la cosa podia tenir un futur, incert, però ja s'arreglarien. Doncs aquí es va acabar el futur, encara van coincidir un parell més de cops, no se sap ben bé pq i mentre ella s'imaginava una vida on ell hi era present, ell en vivia un altra on ella no hi tenia cabuda.

Ella havia pensat que malgrat el temps, la distància i tot plegat sempre serien amics, la cosa no va anar bé,es van distanciar tal com s'havien retrobat, després un revés de la vida els va tornar a fer coincidir... Ara ella sap que malgrat tot, ell sempre tindrà un raconet dins el seu cor, encara que només es parlin de tant en tant.

Es estrany com ens emboliquem en afers amb punxes i després ens queixem de les punxades. I això un cop darrera l'altre. Tan se val si ens estimen o no, si estimem o només somiem.

Poema X de Pablo Neruda

Lluna plena...

Com sempre, apart de les hormones hi ha un altra cosa que tb influeix en les meves emocions, sí, la lluna, tocaya en aquest món 2.0. Estic una mica des-ubicada. He passat un cap de setmana fantàstic i ara toca tornar a la terra, a més demà el meu fill fa 18 anys i vulguis que no veure que ell creix (tot i l'alegria) vol dir que els altres decreixem.
Per un altre cantó estic intentant un canvi de domicili que costa força més del que pensava, vaja, que la vida, com sempre, fa la seva encara que tu l'hagis planificat...
I res, que tenia una mica de lio al cap i he pensat passar a deixar-ho aquí abans no s'ompli de males herbes aquest raconet mig deixat de la mà de Déu.

Cap d'Any...

Aquest any encara no sé quin plan tindré aquesta nit, escric això a una setmana vista i tot i que és tard no hi ha res planejat. Inicialment pensava escapar-me al poble, com sempre, però la L. vol fer alguna cosa diferent aquest any i m'he de quedar a fer-li costat. No sé com ens anirà tot plegat, si puc ja us en faré 5 cèntims.
Ara ja sé que farem, estarem en un macrosopar/festa a Solsona, si us hi voleu apuntar... :P

M'acosto a la L romana però encara em queden 365 dies... Espero que si aquest any que entra no ha de ser millor que el que se'n va al menys tampoc sigui pitjor. El 2013 no ha estat malament del tot. He conegut gent maca. La família està bé. I seguim tenint feina... :P

Sigueu molt feliços!!!

Molt Bon Any 2014!!!

Nadal...

  Nit de Nadal

Si aquesta nit sents una remor estranya que, no saps com, t’obliga a mirar el cel, i enyores gust de mel i tens desig d’una pau que no enganya... és que a través dels aires de la nit t’arriba aquell ressò de l’Establia de quan l’Infant naixia i s’elevava un càntic d’infinit. Si ja no saps sentir-te pastoret, ni aturar-te a entendre el bell missatge, almenys, tingues coratge de seguir el teu camí amb el cor net. Joana Raspall i Juanola. (Barcelona, 1913 - Sant Feliu de Llobregat, 2013)

Espero que passeu unes Bones Festes i que tingueu a la vora la gent que us estima, de tot cor... Bon Nadal!!!

I van tres...

Ja sé que no m'hi passejo massa per aquí, però els aniversaris s'han de celebrar, que ja em vaig perdre el primer :P

Hi ha pastis sobre la taula i tinc el cava a la nevera, si en voleu només us cal agafar. Gràcies per passar i ser-hi.

Dies que prometen...

Ahir abans de les 9

Hi ha dies que són tota una promesa, encara que després no passi gran cosa, però si veus començar un dia així com a mínim penses que tens una oportunitat... ;)

Mossos (2)...

Divendres de la setmana passada em va tocar anar a buscar al noi a casa de la xicota al poble del costat. Ja havia passat l'hora que les carroses es tornen carabasses i com que no pensava pas trobar cap princep, una va sortir de casa tal qual (no, no vaig sortir en pijama) arreglà però informal (això vol dir en sabatilles). Justet abans d'arribar a la rotonda d'entrada hi havia un control. Em fan senyals pq m'aturi, i molt educadament em demanen si faré la prova d'alcoholèmia, em pregunten si he begut i els hi responc que no :P. Mentre un dels mossos fa les comprovacions per radio l'altre em demana el carnet de conduir, - està dins el bolso- li dic. I el bolso seu al seient del darrera. Baixem les meves sabatilles i jo, agafem el bolso i tornem a pujar al davant, busco el carnet, li ensenyo. Sento que el de les comprovacions diu que estic al corrent del seguro i em comenta que porto una llum de la matricula fosa -Ostres, no ho sabia!! Dilluns passo pel mecànic!-
El que té el meu carnet me'l torna i em em diu que circuli, que puc continuar...
-I la prova de alcoholèmia?- dic jo.
-No cal - diu ell -Bona nit!!-
-Bona nit!!-

Aix, es veu que no tinc pinta de juerguista alcoholica i desenfrenada... :P

Baronia de Rialb...

No us penseu pas que m'he ajuntat amb la noblesa. Més amunt de Ponts hi ha la Baronia de Rialb, per on discorre el riu Rialb [òbviament ;)] Ahir la meva amiga J. em va trucar cap al tard per veure si tenia cap pla per avui, i com que no el tenia varem decidir d'anar al riu, que dit així té molt poc glamour, però que si dius que et vas a banyar a la Baronia de Rialb doncs la cosa canvia :P
Així que ahir al vespre vaig posar mitja ampolla d'aigua al congelador, aquest matí d'horeta he fet amanida d'arròs, a quarts d'una ho he posat tot a la nevera d'anar d'excursió junt amb uns préssecs, uns paraguaios i unes llaunes de coke esperant que em passes a buscar. No és molt lluny, encara que la carretera no és massa bona, sobretot quan més t'hi acostes.
Hem arribat, hem instal·lat les neveres en un racó ombrívol, i ens hem banyat una estona, l'aigua era freda però s'aguantava bé, hem fet un vol per la vora del riu i hem dinat, després encara hem pujat una mica més pel camí riu amunt a veure si hi havia algun altre lloc adient per fer-hi estada, i volta i cap a casa.
Hi havia bastanta gent, aprofitant tots els raconets on es podia arribar a l'aigua i fer una remullada.

Fer volar coloms...

Tinc un problema, però ja trobaré la solució...

Una nit d'estiu...



És la 1 de la matinada, t'aixeques del sofà i penses que potser ja és hora, però no tens gens de són, et fas un vas de llet amb Nescafe (of course, el cafè m'aigualeix la llet) :P i surts al petit balcó a contemplar la nit. La lluna juga a amagar amb algun núvol prim, al fons es veu algun llamp.
Et fiques al llit, dones la bona nit al grup de "whats", la una i vint-i-cinc, fa xafegor i et costa una mica més del normal agafar el són.
Et despertes de sobte, el company de llit (quin company de llit?) ostres! Estaves somiant, ara no recordo bé de que anava tot plegat i si intento fer memòria em surten un parell de somnis més amb companys de feina inclosos. Mires el relotge, són les 4 de la matinada, sembla que bufa fort el vent i comença a ploure. Ploure? Llamps i trons i aigua a dojo, així no hi ha manera!!! Un parell de tombs al llit, un parell de tombs per casa a veure si entra aigua per algun lloc, baixar una persiana aquí, ajustar una porta allà i tornem a dormir. Són gairebé les 5 i mitja, potser que ens concentrem. El despertador està posat a les 7 i tot  plegat haurem dormit ...poc ;)

Però és dijous, no fa el dia radiant de la foto següent però serà un bon dia, com gairebé la majoria. I no tinc són!!!

 

 





Cels i ensurts...

Aquest és el cel que hi havia ahir a la tarda tornant de Tàrrega, una passada que no s'aprecia en la foto feta amb el mòbil.

I el video és l'ensurt que es van endur al poblet del Priorat el dimarts a la tarda, la meva mare va despertar al meu germà de la migdiada pq no s'ho perdés.

En tenia una altre al G+ i al Facebook però l'han tancat

Pa amb Oli i Sal...

M'agrada com sona aquesta cançó, només m'hi falta la xocolata...

Bon dia de diumenge!!

Una de moda...

Ahir al vespre a última hora la J. em va enviar un wats per veure si volia anar amb ella i una amiga seva al REC d'Igualada, com que no tenia cap plan alternatiu li vaig dir que si. Aquest matí m'ha despertat el soroll de la pluja i he pensat que no hi aniriem perque el cel semblava prou amenaçador, però al final hem marxat. Contava anar-me a passejar, però al finat m'he firat, això si, he desmanegat el pressupost de tot el mes...

Un top, una samarreta i un bolso al Desigual i una jaqueta i una samarreta al Mango. També li he comprat una samarreta al meu fill (ara faltarà que sigui del seu gust...)

"Finde" profitós i aprofitat

Divendres nit el noi i jo varem anar al poble, sempre arribem a l'hora de sopar i la mama (la meva) s'enfila per les parets, però el fill (el meu) té una vida social que atendre i malgrat que la xicota tenia examens i no van quedar encara hi ha els amics i el gimnàs i tot allò que no es pot deixar mai per l'endemà ;P
Dissabte ell va dormir gairebé tot el matí, però una que ja es gran i ha de fer de persona responsable es va llevar a un hora decent, tampoc cal matinar massa... Després d'esmorzar i veient el meu germà petit que  pul·lulava pel terrat vaig sortir a xafardejar i ja em tens col·laborant en esporgar la parra i després rebent ordres de la mestressa d'aclarir els rosers de les flors que ja estaven mig musties.

El vergé

Ens feia companyia el gos de casa, encara que el meu germà diu que es una guineu...

Lo Kun

I aqui una panoràmica de cal Marino ;)

On ara hi ha La Caixa hi havia una botigueta de queviures, a dalt als balcons en temps dels meus padrins hi havia un cafè freqüentat pels republicans, després hi ha haver un taller de confecció a la part del primer balcó  i en els altres dos hi feien escola les nenes quan les escoles no estaven en condicions (jo hi vaig anar a pàrvuls i una part de primer). Després si han fet classes de gimnàstica, cursets de cuina i algun altra cosa.

A les finestres de dalt de tot jo hi havia vist gallines, quan era petita em sembla que a casa (com moltes altres) ens auto-abastiem, teniem gallines, conills, un porc, una cabra, algun gat caçador i alguns gossos més caçadors encara i el pare amb les seves escopetes. Pagès i matarife a estones.

Avui mentre el noi s'ha escapat a Bcn amb alguns més del basquet per celebrar el final de temporada jo he anat a Andorra amb la meva amiga L.

Complertet, complertet...

Anda, los donuts!!!

 

Cinc mesos després una pensa... Eis, si jo tenia un blog!!! A veure que s'hi cou?? I clar, no s'hi cou res si no hi poses res a coure.
Miraré d'anar passant, no garantitzo res ;-P

Cap d'Any...

Suposo que estaré de festa al poblet del Priorat, amb la colla (i la resta del poble) de tota la vida, fent un sopar al casal i "moviendo el esqueleto" al so d'alguna musiqueta enllaunada.

Espero que tingueu una molt bona entrada al nou any i que acompliu amb tots els propòsits, jo per si de cas no en faré, així no em sabrà greu quan passi d'ells...

Penseu una miqueta en mi, que seré una mica més velleta... 48 tacos nous de trinca.

Molt Bon Any 2013

Sigueu feliços

Nadal...

L'arbre desvetlla sons i el vent escriu

ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.

Tot és misteri i claredat extrema.

Torna Nadal i torna la pregunta.

Proclamarem la pau amb les paraules

mentre amb el gest afavorirem la guerra?

Torna Nadal

Miquel Martí i Pol

Espero que tingueu molt Bones Festes!!!

Temps de ...

Es temps de fred, però no en fa.

Es temps de alegria, però de vegades costa alegrar-se.

Es temps de pau, però tots estem massa crispats.

Es temps de viure el present com si el món s'acabes demà...

Arbre (de mentida) a l'entrada de l'església de Tàrrega

Tan de bo sempre hi hagi un caliu on escalfar-nos.

Tan de bo sempre trobem quelcom que ens alegri el dia.

Tan de bo la pau guanyi per sobre la crispació.

Tan de bo hi hagi molts "demàs" 

Espero que gaudiu d'aquestes festes, sigui de la manera que sigui, que la família i/o els amics us acompanyin i ens anem retrobant per aquí durant molt de temps...

El trencanous

Bé, avui he anat al teatre a veure el meu primer ballet, no és que m'hagi emocionat, però ha estat bé, es tracta d'un conte de Nadal molt apropiat per l'època. No m'hi entenc, així que només puc dir que m'ha agradat, i que els ballarins crec que ho feien molt bé

A veure què trobaré ara per anar fent cultura... hehehe