Història d'un somni...

Ella l'havia buscat en va, ja feia molt de temps des de les últimes cartes, que encara guardava en el fons d'un calaix. Ell la va trobar per casualitat, just aquells dies tenia posat el seu nom real al FB, normalment feia servir un sobrenom escaient. Varen començar a xatejar com si mai haguessin deixat d'escriure's. Tot era fàcil, massa fàcil. La cosa es va allargar durant uns mesos, buscant moments, robant hores a la nit. Per fi es van retrobar un cap de setmana d'hivern, no semblava que fes més de 15 anys que no es veien i malgrat els nervis inicials la nit va passar com un somni. Semblava que la cosa podia tenir un futur, incert, però ja s'arreglarien. Doncs aquí es va acabar el futur, encara van coincidir un parell més de cops, no se sap ben bé pq i mentre ella s'imaginava una vida on ell hi era present, ell en vivia un altra on ella no hi tenia cabuda.

Ella havia pensat que malgrat el temps, la distància i tot plegat sempre serien amics, la cosa no va anar bé,es van distanciar tal com s'havien retrobat, després un revés de la vida els va tornar a fer coincidir... Ara ella sap que malgrat tot, ell sempre tindrà un raconet dins el seu cor, encara que només es parlin de tant en tant.

Es estrany com ens emboliquem en afers amb punxes i després ens queixem de les punxades. I això un cop darrera l'altre. Tan se val si ens estimen o no, si estimem o només somiem.

Poema X de Pablo Neruda

Dies que prometen...

Ahir abans de les 9

Hi ha dies que són tota una promesa, encara que després no passi gran cosa, però si veus començar un dia així com a mínim penses que tens una oportunitat... ;)

"Finde" profitós i aprofitat

Divendres nit el noi i jo varem anar al poble, sempre arribem a l'hora de sopar i la mama (la meva) s'enfila per les parets, però el fill (el meu) té una vida social que atendre i malgrat que la xicota tenia examens i no van quedar encara hi ha els amics i el gimnàs i tot allò que no es pot deixar mai per l'endemà ;P
Dissabte ell va dormir gairebé tot el matí, però una que ja es gran i ha de fer de persona responsable es va llevar a un hora decent, tampoc cal matinar massa... Després d'esmorzar i veient el meu germà petit que  pul·lulava pel terrat vaig sortir a xafardejar i ja em tens col·laborant en esporgar la parra i després rebent ordres de la mestressa d'aclarir els rosers de les flors que ja estaven mig musties.

El vergé

Ens feia companyia el gos de casa, encara que el meu germà diu que es una guineu...

Lo Kun

I aqui una panoràmica de cal Marino ;)

On ara hi ha La Caixa hi havia una botigueta de queviures, a dalt als balcons en temps dels meus padrins hi havia un cafè freqüentat pels republicans, després hi ha haver un taller de confecció a la part del primer balcó  i en els altres dos hi feien escola les nenes quan les escoles no estaven en condicions (jo hi vaig anar a pàrvuls i una part de primer). Després si han fet classes de gimnàstica, cursets de cuina i algun altra cosa.

A les finestres de dalt de tot jo hi havia vist gallines, quan era petita em sembla que a casa (com moltes altres) ens auto-abastiem, teniem gallines, conills, un porc, una cabra, algun gat caçador i alguns gossos més caçadors encara i el pare amb les seves escopetes. Pagès i matarife a estones.

Avui mentre el noi s'ha escapat a Bcn amb alguns més del basquet per celebrar el final de temporada jo he anat a Andorra amb la meva amiga L.

Complertet, complertet...

Avui fa 3 anys d'una trobada que va capgirar la meva vida. Res no va anar com jo pensava/imaginava. Ara sembla que les coses comencen a trobar el seu lloc. M'ha costat, i em costarà. Per sort sóc més forta del que crec de vegades (encara que les cicatrius hi son). I me'n sortiré, d'una manera o altra... No hi ha pous prou fondos!!!!

Camins que hem de fer sols