Com sempre, apart de les hormones hi ha un altra cosa que tb influeix en les meves emocions, sí, la lluna, tocaya en aquest món 2.0. Estic una mica des-ubicada. He passat un cap de setmana fantàstic i ara toca tornar a la terra, a més demà el meu fill fa 18 anys i vulguis que no veure que ell creix (tot i l'alegria) vol dir que els altres decreixem.
Per un altre cantó estic intentant un canvi de domicili que costa força més del que pensava, vaja, que la vida, com sempre, fa la seva encara que tu l'hagis planificat...
I res, que tenia una mica de lio al cap i he pensat passar a deixar-ho aquí abans no s'ompli de males herbes aquest raconet mig deixat de la mà de Déu.
Que alegría leerte de nuevo, Luna!!
ResponEliminaAndamos de mudanza??
Espero que aparté de esos pequeños desajustes lunares todo te vaya bien.
Un abrazo!!
Hola Cielo!! No se yo si me pasearé mucho pero bueno...
EliminaLo intentamos, pero el patio está complicado.
Todo va bien, no llegan ni a desajustes, pero gracias por los deseos!!
Un beso
Hauries d'es roure mès sovint, nena!!!
ResponEliminaMoltes felicitats per l'aniversari del teu fill... A tots dos...
Jo penso que tots creixem una mica, encara que no es noti...
Ja m'agradaria Carme, però una no es donada a les lletres i cada cop costa més...
EliminaMoltes gràcies!! Sembla que va ser ahir que era un tapet de barral i mira!!
Sí, sí, tots anem creixen cada dia, uns dies més i uns altres potser no tant, però ens fa grans veure com creixen :P
Petonets Guapa
Ja sap a qui va a votar, el teu fill?, ja li toca.
ResponEliminaDoncs no t'ho creuràs Jp però quan van donar la data de les europees és el primer que va dir: I a qui votaré jo?? No pq no tingui les idees clares, sino per tota la patolea que hi ha..
EliminaPetonets
Mentre ens anem fent grans anem passant pantalles com si d'un videojoc es tractés, la nostra preuada vida.
ResponEliminaFelicitats al jove i la mare que'l va..... :-)
I mira que hi ha pantalletes que costen, eh!?
EliminaMoltes gràcies joan!!
Sort en el canvi de casa, sobre la lluna ... què vols que et digui!!?? ;)
ResponEliminaI sobretot, felicitar al teu fill ia tu per ser la seva mare!!
M'agrada molt que obris el raconet!!
Aferradetes, nina ☺
A veure com anirà lluneta, hehe i de la lluna que en podem dir, oi?
EliminaMoltes gràcies nina!!
Diguem que he vingut a treure la pols :P
Petonets Nineta
Ja està bé venir a treure la pols de tant en tant! Va, que demà ja no hi haurà lluna plena, i hauràs de buscar una altra excusa per la des-ubicació! Hehehe. Ep, i felicitats a la criatura!
ResponEliminaSí XeXu, convé passar el "plumero" i airejar una mica :P Amb la lluna passa com amb els sants, té vuitada. Hehehe Moltes gràcies, de part de la criatura!!
EliminaPetonets
Va, reconeix que el meu comentari en el post anterior et va picar per escriure de nou :P
ResponEliminaSi t'he de dir la veritat, no he dormit tranquil•la des que et vaig llegir... Així que ja veus, he hagut de posar-hi remei ;)
EliminaSempre penso que quan es felicita un fill també s' ha de felicitar la mare, perquè aquell és dels dies més importants de la seva vida ( per l' esforç sol ja mereixen un monument). Així que felicitats a tots dos i molts bons desitjos per a què tot es vagi recol·locant, la lluna, les hormones i la nova casa.
ResponEliminaper molts anys!
Hehehehe si, una miqueta de felicitació tb ens mereixem. La lluna es recol·loca sola, les hormones max o menys i la nova casa... Ja t'ho explicaré!!
EliminaGràcies Guapa!!
Petonets
I el que semblaven mars. en realitat eren grans cràters.
ResponEliminaTant si són mars com craters quan es posen travessers no saps el que costen!!!
EliminaAssusta una mica veure com creixen, per molts motius ;D
ResponEliminaSort amb els canvis. De vegades es fan pesats, però també porten ilusions noves.
I tant jomateixa, és tot un festival veure com evolucionen, però que fariem sense ells, oi?
Elimina