Lluna Negra - Sangtraït

Quan bufa el vent, no saps que et parla?
duu el gust del meu alè fins els teus llavis.
Quan bufa el vent jo et vinc a veure,
no puc sentir el que dius però sé el que sents.

(Tornada)
Em dones la ma, com temps abans.
La teva olor puc recordar
com cada nit que et vull somiar.
Però el somni és temps, no passa en va,
va fent forats que es tornen pou.
Somiar, per a mi, és morir d'amor.

Lluna negra, forat d'absències,
porteu-me fins el pou fred d'un mirall.
Llums i tenebres, ombres que es besen,
sento el soroll del mar suau dins la pell.

(Tornada)

Avui estic una mica "pallà". Aquest matí m'he adormit (bé no exactament, m'ha fet mandra començar més d'hora), a la feina el matí ha estat força complicat, al migdia no he anat a anglès (no tenia l'hora recuperada al haver començat més tard) la tarda ha anat així-així, m'he quedat una estona per recuperar una part del temps que vaig perdre ahir (normalment dino a la feina, però ahir va tocar anar a casa, el noi es va deixar les claus) i al sortir tenia hora al dentista, per lo que no tinc el millor vespre del món... Però demà ja és dimecres!!! Mitja setmana al sac.

Una rialla...

Avui quan anava cap a casa he vist la lluna davant meu fent la rialla, no li he fet cap foto pq amb el meu arte només haguéreu vist un quadrat fosc, però n'he trobat una força semblant.

No us fa la impressió del gat de l'Alicia suspès dalt del cel...?

Carnaval...

Als tímids de vegades ens agrada disfressar-nos encara que des de que el "nen" va a l'insti no ho he fet més, quan ell anava a l'escola ens disfressàvem amb la comparsa que muntava l'AMPA i malgrat el fred (carnaval està bé a les Canaries o al Brasil, aquí es un disbarat... jeje) ens ho passàvem força bé. M'havia disfressat algun cop de joveneta, però al poble no s'estilava massa. Quan em vaig casar sortíem amb la colla dels meus cunyats fins que ho vam començar a fer amb la de l'escola. A les golfes del meu ex hi ha un bon reguitzell de vestits de fantasia i d'époques llunyanes...
He fet unes quantes fotos de les comparses (crec que n'he contat unes 40) que han sortit avui al poble, però com sempre això de la fotografia em va gran i com que els models no estaven quiets la majoria les veureu borroses. El meu fill anava de romà!!

La carrossa del Rei Carnestoltes

Uns quants dimonis

Alguns dracs... difícils de distingir

Unes hamburgueses 

Unes pàjares loques 

Els romans

Uns troglodites

Uns bolets que reclamaven aigua...

Els hungry birds

Unes estatues recent arribades de la rambla...

En "triky" i les galetes

Unes barbies amb caixa i tot

Uns re-xulos

Sabreu perdonar-me l'excés, una que s'anima i no té mesura.

Capvespre...

El sol cau lentament fent que la llum canvii cada pocs segons. Tornes a casa després de la feina i de passar pel super. Arrives, deixes les bosses, et treus la jaqueta i endreces el que has comprat. Deixes el que t'has de fer per sopar i el que has de cuinar per demà a dinar. Vols enllestir ràpid, per poder seure al sofà una estona i repassar una mica el que ha passat a la xarxa, la vida 2.0 és gairebé l'únic que et motiva. Fa massa temps que tot plegat se'n va anar a norris i ara no saps pas com arreglar-ho. Però cada dia et lleves pensant que avui serà el dia, que la teva vida agafarà per fi els colors del capvespre...

Capvespre de fa 15 dies, avui hi havia una llum semblant, i això que ha estat núvol la major part del dia.

Diumenge 22/01/2012 als vols de les 18:00h

'“És quan dormo que hi veig clar”

És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.

J.V.FOIX

Caminante...

Sóc una noia que va camí dels 50, que no fa exercici, que fuma alguna estona (poques això sí) i que camina pel poble quan va a comprar, poc més. De vegades quan som a casa els pares surto a passejar el gos amb el meu germà petit i fem el tomet al poble, però diumenge em va enredar...
Estoy muertita!!!



Distància recorreguda: 8,61 quilòmetres 
Altitud mín: 591 metres, màx: 749 metres
Desnivell acum. pujant: 594 metres, baixant: 593 metres
Grau de dificultat:  Moderat
Temps:   2 hores 28 minuts
Data:  gener 16, 2012

De la feina a casa...

I avui s'ha aixecat, que portem tota la setmana sense veure més enllà del nas...

Regal de Reis

Els Reis tenen cops amagats... quan ja no esperes res d'ells van i et deixen un sopar i una vetllada agradable, si no tenim en compte la matinada que hem hagut de fer!!! jajaja

I de postres...xocolata!!

Cap d'Any 2012

No he quedat amb ningú i el meu fill se'n va a sopar amb els amics, en teoria jo hauria d'haver trucat a algú de la colla d'aquí, però m'ha fet mandra. Ara tocarà muntar-se un sopar festivalero... No sé si alcoholitzar-me aquesta nit o esperar a demà, fer anys el primer dia fa que comencis l'any amb molt mal peu (jijijiji).
Bé si passeu per aquí la vora us convidaré a pastis però haureu d'ajudar-me a bufar les espelmes, que ja en són una bona pila...

Aquest any que se'n va no ha estat malament, vist com va anar el 2010, de fet espero i desitjo que cap torni a semblar-se gaire a aquell. I encara que les previsions no auguren res de bo per aquest 2012 una cosa o altra hi podrem fer, intentarem gaudir-lo com sigui.

Espero que tingueu un molt BON ANY 2012!!!

Ja quasi hi som...

Fa uns quants dies que tinc això una mica deixat de la mà de Déu... De totes maneres no puc passar sense desitjar-vos unes bones festes. Ja sé que la felicitat imposada no funciona, però m'agraden aquestes festes, retrobar família i amics, seure en una taula i xerrar fins a l'hora de sopar, fer-se un tip de neules i polvorons.
Espero que gaudiu aquest dies, bé pq teniu festa, bé pq us conviden a dinar, o pq convideu vosaltres...
I si heu estat bons minyons potser el Tió o Sant Nicolau o algú altre us donarà una sorpresa.

Bon Nadal!!!

La Marató

Igual que fan els de la Marató que fan versions de cançons,  l'associació de dones del poble organitza com cada any per aquestes dates des de fa no sé quant un Scala en Hi-Fi, i encara que lo seu no són versions, si cal reconeixer que hi tenen una feinada, entre assajos, vestuari i estones que hi passen a costa de la família i de les hores de son. Ho han fet bé, com sempre i a més gaudint de cada moment i han fet que el públic s'ho passi bé i a més col.laborem en una cosa que d'un altra manera potser ens passaria de llarg...
Diumenge intentaré aconseguir el disc, crec que hi ha cançons que sonen molt bé!

Menjars d'ara i d'abans...

Hem començat parlant del dinar d'avui i hem acabat parlant dels berenars de fa moooolts anys (per mi més que per elles).

Ahir al vespre vaig fer arròs bullit (i no hi ha ningú malalt) i pollastre a la caçola per dinar avui (jo a la feina i el meu fill a casa) Quan l'he trucat per saber si havia dinat i com li havia anat m'ha dit que s'havia menjat l'arròs (escorregut) barrejat amb el pollastre. Ho he comentat a les noies de la feina i hem començat a parlar de menjar, que si a mi l'arròs bullit no m'agrada, que si la meva mare hi posava un allet, que jo me'l menjo de qualsevol manera, a mi no me'l facis amb caldo etc I llavors algú ha dit: -es que abans amb qualsevol cosa es feia un dinar i ara...-

Heu sentit a parlar de les sopes de farigola o timó (amb el pa del dia abans o de dos o tres) i un ou si calia donar-los-hi una mica de consistència?? I de les sopes d'all?? De la truita amb trampa??

Qui no ha menjat pa amb oli i sucre? o pa amb vi i sucre? i entrepà de plàtan? (no es podia llençar res, i quan un plàtan era massa madur per menjar a mossegades s'aixafava amb una forquilla i s'escampava al pa, com la nocilla...

M'encantava el pa amb oli i sucre, i una padrina meva de vegades em deixava picar fruits secs, normalment avellanes, al morter, ho barrejàvem amb sucre i a cullerades... mmmmmm

berenar republicà

Someone like you

I heard that your settled down.
That you found a girl and your married now.
I heard that your dreams came true.
Guess she gave you things I didn’t give to you.

Old friend, why are you so shy?
It ain’t like you to hold back or hide from the lie.

 I hate to turn up out of the blue uninvited,
But I couldn’t stay away, I couldn’t fight it.
I hoped you’d see my face and that you’d be reminded,
That for me, it isn’t over.

Nevermind, I’ll find someone like you.
I wish nothing but the best for you too.
Don’t forget me, I beg, I remember you said:
“Sometimes it lasts in love but sometimes it hurts instead”
Sometimes it lasts in love but sometimes it hurts instead, yeah.

You’d know how the time flies.
Only yesterday was the time of our lives.
We were born and raised in a summery haze.
Bound by the surprise of our glory days.

I hate to turn up out of the blue uninvited,
But I couldn’t stay away, I couldn’t fight it.
I hoped you’d see my face & that you’d be reminded,
That for me, it isn’t over yet.

Nevermind, I’ll find someone like you.
I wish nothing but the best for you too.
Don’t forget me, I beg, I remember you said:
“Sometimes it lasts in love but sometimes it hurts instead”, yay.

Nothing compares, no worries or cares.
Regret’s and mistakes they’re memories made.
Who would have known how bittersweet this would taste?

Nevermind, I’ll find someone like you.
I wish nothing but the best for you too.
Don’t forget me, I beg, I remembered you said:
“Sometimes it lasts in love but sometimes it hurts instead”

Nevermind, I’ll find someone like you.
I wish nothing but the best for you too.
Don’t forget me, I beg, I remembered you said:
“Sometimes it lasts in love but sometimes it hurts instead”
Sometimes it lasts in love but sometimes it hurts instead, yeah.

Ja hem votat...

Que no sigui pq no hi posem interès, encara que veient el que ens espera no sé pas.

Mossos

Quanta culpa deu dormir amagada sota ves a saber quin plec de pell, ha estat veure'ls i que el cor em faci un salt i es posi a 100 (i no pas en un sentit sexual jijiji). Es veritat que la carretera per anar a la feina es de 90 i dels que hi circulem ja m'agradaria veure qui el respecta el límit, que el dia que et trobes amb un que ho fa gairebé te'l menges, així que només per aquesta banda ja tindria multa assegurada. Però es que a sobre jo trobo que no són gaire clars en les indicacions que donen. Fa uns quants dies em van perseguir per dins el poble i jo ignorant-los (ja veieu el culpable que em sento) quan van aconseguir que m'aturés em van preguntar si no havia vist la senyal de 30 (no hi ha cap senyal de 30 i la zona tampoc permet massa velocitat) i pq no havia parat. Jo els vaig dir que no pensava que em perseguissin a mi, deien veure'm cara de bona persona pq em van deixar marxar.. Aquest matí eren a la rotonda que hi ha a l'entrar al poble on treballo, devant meu hi anava un altre vehicle, li han fet indicacions pq parés, però com que ell ha sortit de la rotonda no tenia clar si li deien a ell o a mi, i ja em tens frenant i mirant-me'ls amb cara de bona nena... Sort que no anava per mi i m'han ignorat. Un dia tindrem un disgust!!!

el principe del PP

BELLA, DE VÓS SÓ ENAMORÓS

Bella, de vós só enamorós,

Ja fósseu mia!

La nit i el jorn, quan pens en vós,

mon cor sospira.

Tot mon tresor done i persona,

a vós, garrida.

Puix no us vol mal qui el tot vos dóna,

dau-me la vida;

dau-me-la, doncs, hajau socors,ànima mia!

La nit i el jorn, quan pens en vós,

mon cor sospira.

Bella, de vós só enamorós,

Ja fósseu mia!

La nit i el jorn, quan pens en vós,

mon cor sospira.

Vós m'haveu fet gran cantorista

i sonador;

vós ben criat; vós bell trobista,

componedor,

fort i valent; també celós,

ànima mia.

La nit i el jorn, quan pens en vós,

mon cor sospira.

No us atavieu, anau així,

que prenc gran ira

si us ataviau i algú prop mi

per sort vos mira.

Nueta us vull, gest graciós,

ànima mia.

La nit i el jorn, quan pens en vós,

mon cor sospira.

Bella, de vós só enamorós,

Ja fósseu mia!

La nit i el jorn, quan pens en vós,

mon cor sospira.

Joan Timoneda

Records...

Tots Sants, Dia de Difunts, una manera gens alegre de començar un mes. Els meus padrins són morts, els meus pares són morts. Em queda la mare amb la que he viscut des dels 11 anys, els meus germans i el meu fill. No vaig coneixer els padrins, van morir abans que jo nasqués. Les padrines si les vaig coneixer, la paterna va morir el mateix any que la mare amb pocs mesos de diferència, recordo un jersey blanc i una faldilla negra plisada, la materna ho va fer ara fa uns quants anys. El meu pare ja en fa 13. Però aquí estem, mirant endavant. Preguntant moltes vegades pq? Però com que no hi ha respostes possibles millor pensar en altres coses.

Internet...

M'agrada aquest món que permet coneixer tanta gent, virtual o realment, et trobes amb moltes sorpreses, gent maca, gent que ven fum, gent que busca companyia, homes, dones, persones al cap i a la fi, que tenen la seva vida o que l'han desmuntat. He parlat amb alguns, n'he conegut d'altres, la majoria de les impressions són positives i les que no també t'ensenyen coses.

Aniversaris

Avui fa anys que em vaig casar. No hi ha res per celebrar. Ara hauré de decidir quina data poso com a final si la del dia que vaig marxar de casa o quan ens van concedir el divorci. Dubtes existencials.