dissabte, 23 de juliol del 2011
dimarts, 19 de juliol del 2011
Somnis...
He tingut somnis estranys. No parlo d'aquesta nit. Ja fa dies vaig somiar amb algú especial. No fa massa vaig tenir un somni d'aquells que et deixen un regust estrany. I després encara un altre amb una persona que gairebé no conec. No sé el que volen dir, de fet tampoc em fa patir, em sobta pq normalment no els recordo els somnis, i en canvi aquests son molt clars...
divendres, 24 de juny del 2011
Nit de Sant Joan...
Nit màgica segons les tradicions...
Nit de desitjos...
Somnis d'una nit d'estiu...
Nit de desitjos...
Somnis d'una nit d'estiu...
dissabte, 11 de juny del 2011
Has de saber
HAS DE SABER - ISMAEL SERRANO
Amor mío, has de saber
que uno tiene el alma negra
de respirar el humo de los bares
en los que tú nunca has de beber.
Allí perseguí a mujeres ajenas,
que lloraron conmigo o por mí,
que me llevaron a sus casas
para dejarme morir.
Amor mío, antes de nada has de saber
que no soy recomendable.
No tengo alas para llevarte
pero, si faltas, ¿cómo salvarme?
¿Cómo salvarme?
Amor mío, allí olvidé
que soy tuyo, que se hace de día también,
que afuera me estarían esperando,
y dónde diablos aparqué.
Te vi pasar y blasfemar,
y me escondí entre los portales
para evitar que te cortaras
con mi fracaso de cristales.
Amor mío, antes de nada has de saber
que no soy recomendable.
No tengo alas para llevarte
pero, si faltas, ¿cómo salvarme?
¿Cómo salvarme?
que uno tiene el alma negra
de respirar el humo de los bares
en los que tú nunca has de beber.
Allí perseguí a mujeres ajenas,
que lloraron conmigo o por mí,
que me llevaron a sus casas
para dejarme morir.
Amor mío, antes de nada has de saber
que no soy recomendable.
No tengo alas para llevarte
pero, si faltas, ¿cómo salvarme?
¿Cómo salvarme?
Amor mío, allí olvidé
que soy tuyo, que se hace de día también,
que afuera me estarían esperando,
y dónde diablos aparqué.
Te vi pasar y blasfemar,
y me escondí entre los portales
para evitar que te cortaras
con mi fracaso de cristales.
Amor mío, antes de nada has de saber
que no soy recomendable.
No tengo alas para llevarte
pero, si faltas, ¿cómo salvarme?
¿Cómo salvarme?
diumenge, 29 de maig del 2011
Pq jo t'estimo...
NO TE RINDAS
No te rindas, aun estas a tiempo
de alcanzar y comenzar de nuevo,
aceptar tus sombras, enterrar tus miedos,
liberar el lastre, retomar el vuelo.
No te rindas que la vida es eso,
continuar el viaje,
perseguir tus sueños,
destrabar el tiempo,
correr los escombros y destapar el cielo.
No te rindas, por favor no cedas,
aunque el frio queme,
aunque el miedo muerda,
aunque el sol se esconda y se calle el viento,
aun hay fuego en tu alma,
aun hay vida en tus sueños,
porque la vida es tuya y tuyo tambien el deseo,
porque lo has querido y porque te quiero.
Porque existe el vino y el amor, es cierto,
porque no hay heridas que no cure el tiempo,
abrir las puertas quitar los cerrojos,
abandonar las murallas que te protegieron.
Vivir la vida y aceptar el reto,
recuperar la risa, ensayar el canto,
bajar la guardia y extender las manos,
desplegar las alas e intentar de nuevo,
celebrar la vida y retomar los cielos,
No te rindas por favor no cedas,
aunque el frio queme,
aunque el miedo muerda,
aunque el sol se ponga y se calle el viento,
aun hay fuego en tu alma,
aun hay vida en tus sueños,
porque cada dia es un comienzo,
porque esta es la hora y el mejor momento,
porque no estas sola,
porque yo te quiero.
MARIO BENEDETTI
dijous, 12 de maig del 2011
dilluns, 25 d’abril del 2011
Hi ha tot un món...
He passat un tros del cap de setmana a Girona. Ahir dissabte de Pasqua i diada de Sant Jordi vaig passejar tota la tarda per la rambla fullejant llibres i roses. He dormit a casa una noia que vaig coneixer la setmana passada, molt maca. I avui hem fet visita turística al casc antic. A la tarda quedada a Vic amb més gent per fer un cafè i retorn cap a casa. Demà a menjar la mona al poble...sense nen que està d'acampada amb uns 20 i pico més fent ves a saber què.
El món es ben bonic de vegades.
El món es ben bonic de vegades.
dijous, 7 d’abril del 2011
Buuuufffff...
Un dia normal, la feina com sempre, acabes i tornes cap a casa. Arribes i encara fa solet. Et canvies i surts a caminar. No gaire estona, com sempre sense voler es fa tard. Però he fet un tomb per la vora del canal, m'agrada caminar a ran de l'aigua. Camino sola i el cap va fent tombs pel seu compte. Quan arribo a casa tornem a encaixar els meus pensaments amb els pensaments quotidians. I santornem'hi que no ha estat res, demà serà un altre dia, potser millor que el d'avui i tot.
divendres, 1 d’abril del 2011
Plou al carrer...
PLOU AL CARRER - GOSSOS
Plou al carrer i pel passadís
una cançó viatja fins al seu llit,
es posa dret, s’ha decidit
però per seguir necessita un perquè.
Ha de aprendre a seguir quan s’han acabat
les petjades que l’han dut fins aquí
Fart de sentir què és el que ha de dir
fart d’esperar a que arribi demà.
Ja no té por de decidir
ja pot triar, ara tot ha canviat
no pensa mirar enrere,
ja només té el que té al seu davant.
I quan es fa de nit
surten les fades i el treuen del llit,
i junts fan un camí
seguint l’estela dels que el van obrir,
i elles el coronen
i el fan rei fins que arriba el matí.
dijous, 24 de març del 2011
diumenge, 13 de març del 2011
Regals...
Em sembla que ja no donarà per gaire més aquest cap de setmana. Tinc una tarda de recuperació...
Per mi com si haguessin passat els RRMM aquesta nit....
Per mi com si haguessin passat els RRMM aquesta nit....
dissabte, 12 de març del 2011
Temps...
El que veig des de la finestra del menjador, la foto es de mitjans de desembre.
Aquesta i la següent estan fetes des de el terrat de dalt, mirant cap al nord, el dissabte passat.
L'edifici que es veu son els antics rentadors del poble.
Aquesta es d'ara fa un moment
El dia esta gris però he tingut un matí força agradable i sembla que malgrat tot serà un bon cap de setmana.
dimecres, 9 de març del 2011
dimarts, 8 de març del 2011
...
Tinc el cap espès, he dormit malament, a les 2 encara no dormia i de les 4 a les 6 he fet tombs i més tombs, després he estat a punt de quedar-me adormida. No sé si es la primavera que no arriba, o l'hivern que no se'n va. O que el meu cos ha decidit fer una vida paralela, i no es ben bé la que té prevista el meu cap.
Potser es que et trobo a faltar...
Potser es que et trobo a faltar...
dimecres, 2 de març del 2011
dilluns, 28 de febrer del 2011
Plantar sobre la terra els peus...
Plantar sobre la terra els peus.
Ja no tenir por.
Sentir com puja la saba, amunt, amunt.
Créixer com un arbre.
A la seva ombra aixoplugar
algú que també se senti sol,
sola com tu, com jo.
Quan ja res no demanes.
I frueixes callada, escoltant
la remor lleu d’aigües silents,
que transcorren segures i lentes.
I ja no et torba el brogit
de rius ni torrents.
Sentiràs com et corre la sang
dins les venes.
poema de Montserrat Abelló del llibre El blat del temps
Beethoven - Moonlight sonata
Ja no tenir por.
Sentir com puja la saba, amunt, amunt.
Créixer com un arbre.
A la seva ombra aixoplugar
algú que també se senti sol,
sola com tu, com jo.
Quan ja res no demanes.
I frueixes callada, escoltant
la remor lleu d’aigües silents,
que transcorren segures i lentes.
I ja no et torba el brogit
de rius ni torrents.
Sentiràs com et corre la sang
dins les venes.
poema de Montserrat Abelló del llibre El blat del temps
Beethoven - Moonlight sonata
divendres, 25 de febrer del 2011
Plans...
Sembla que avui tot es gira. Tenia la tarda organitzada. Demà havia quedat amb un amic. I a la nit tenia un sopar. I a hores d'ara res del que havia previst serà. Es veu que els astres tenen altres plans...
Bon cap de setmana
Bon cap de setmana
diumenge, 20 de febrer del 2011
La Lluna...
Quan el meu fill era petit a la lluna que surt de dia l'anomenàvem lluna tronera, pq el seu lloc se suposa que es la nit.
Sempre m'ha agradat veure-la, mirar-la durant la nit, de dia sembla que no té la mateixa màgia. Però tot i així cada cop que la veig passejar-se per aquest camp d'estels o de núvols, penso en tu. Qui m'ho havia de dir, ho he fet durant molt de temps i continuo fent-ho. Potser no la busco de manera conscient, però si apareix sempre hi ha un pensament que vola lluny... Ja no hi busco bruixes gronxant-se, només el reflex de la teva mirada.
Ahir no sé pq la nit era ben fosca, tot i que hi ha lluna plena, varem trobar boira i el viatge fins a casa la mama es va fer llarg i pesat, però al arribar de sobte per darrera uns núvols la vaig veure... i a tu amb ella.
Sempre m'ha agradat veure-la, mirar-la durant la nit, de dia sembla que no té la mateixa màgia. Però tot i així cada cop que la veig passejar-se per aquest camp d'estels o de núvols, penso en tu. Qui m'ho havia de dir, ho he fet durant molt de temps i continuo fent-ho. Potser no la busco de manera conscient, però si apareix sempre hi ha un pensament que vola lluny... Ja no hi busco bruixes gronxant-se, només el reflex de la teva mirada.
Ahir no sé pq la nit era ben fosca, tot i que hi ha lluna plena, varem trobar boira i el viatge fins a casa la mama es va fer llarg i pesat, però al arribar de sobte per darrera uns núvols la vaig veure... i a tu amb ella.
diumenge, 13 de febrer del 2011
Because the night belongs to us...
...
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to lust
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to us
...
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to lust
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to us
...
dissabte, 12 de febrer del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)