PLOU AL CARRER - GOSSOS
Plou al carrer i pel passadís
una cançó viatja fins al seu llit,
es posa dret, s’ha decidit
però per seguir necessita un perquè.
Ha de aprendre a seguir quan s’han acabat
les petjades que l’han dut fins aquí
Fart de sentir què és el que ha de dir
fart d’esperar a que arribi demà.
Ja no té por de decidir
ja pot triar, ara tot ha canviat
no pensa mirar enrere,
ja només té el que té al seu davant.
I quan es fa de nit
surten les fades i el treuen del llit,
i junts fan un camí
seguint l’estela dels que el van obrir,
i elles el coronen
i el fan rei fins que arriba el matí.
Doncs sí, Lluna, res de mirar enrere. El què volem és al davant. Només falta ser capaços de veure-ho
ResponEliminabon cap de setmana, maca
Ni una miqueta?? jeje
ResponEliminaEncara no tinc clar el que vull, però haurem de ser capaços de veure-ho.
Petonets i bon cap de setmana per tu tb!!
No está mal mirar atrás de vez en cuando, pero sin quedarnos en él. No hay prisas, la vida está por delante, esperándonos.
ResponEliminaUn besazo preciosa!!!
La intención no es quedarnos mirando atrás, aunque hay días que llama mucho... ¡Pero allá delante se ve toda una vida!
ResponEliminaBesitos re-guapa