Sempre m'ha agradat veure-la, mirar-la durant la nit, de dia sembla que no té la mateixa màgia. Però tot i així cada cop que la veig passejar-se per aquest camp d'estels o de núvols, penso en tu. Qui m'ho havia de dir, ho he fet durant molt de temps i continuo fent-ho. Potser no la busco de manera conscient, però si apareix sempre hi ha un pensament que vola lluny... Ja no hi busco bruixes gronxant-se, només el reflex de la teva mirada.
Ahir no sé pq la nit era ben fosca, tot i que hi ha lluna plena, varem trobar boira i el viatge fins a casa la mama es va fer llarg i pesat, però al arribar de sobte per darrera uns núvols la vaig veure... i a tu amb ella.
Lluna es precioso!!!
ResponEliminaSalido del alma, no hay duda. Esas son las mejores palabras, solo hay de dejarlas salir y ellas solas componen una canción para los oidos y un bello escrito para los ojos.
Besos de luna tronera
Gracias Carmela!!
ResponEliminaNo se de donde sale, pero ahí ha quedado. Cosas que danzan entre el corazón y la razón.
Besos a la luz de la luna
ya sabes que el corazón tiene razones que la razón ignora. Besos, muchos.
ResponEliminaPués no sé con quien tendré que hablar...
ResponEliminaPa tí más!!!