No en se d'escriure, ho dic d'entrada perquè no penseu el que no és. Però de vegades va bé abocar el que et volta pel cap...
dijous, 7 d’abril del 2011
Buuuufffff...
Un dia normal, la feina com sempre, acabes i tornes cap a casa. Arribes i encara fa solet. Et canvies i surts a caminar. No gaire estona, com sempre sense voler es fa tard. Però he fet un tomb per la vora del canal, m'agrada caminar a ran de l'aigua. Camino sola i el cap va fent tombs pel seu compte. Quan arribo a casa tornem a encaixar els meus pensaments amb els pensaments quotidians. I santornem'hi que no ha estat res, demà serà un altre dia, potser millor que el d'avui i tot.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El paseo pegada a ese canal parece muy agradable. Esos momentos con una deberíamos tenerlos siempre. Yo tengo poca ocasión de dar esos paseos tan saludables, pero intento sacarlos de donde puedo, para que todo encaje mejor.
ResponEliminaNo pude traducir una expresión: santornem´hi
La verdad es que sí, y ahora que el tiempo acompaña aún más. Yo tampoco es que me prodigue mucho, pero me he propuesto ir al menos un par de dias a dar paseos que si no se me van a anquilosar las piernas de tanto estar sentada y el culo va a tender al infinito jejeje.
ResponEliminaBesitos despiertos
Què passa, guapa?
ResponEliminaI què fas tu passejant per la vora del canal tota soleta? Això no pot ser..
Ara que ho dius, un culo que tienda al infinito deu tenir la seva gràcia
passejades guapes
No passa res Gregori.
ResponEliminaVa bé passejar, sigui sola o acompanyada, però com que vaig "a salto de mata" doncs quan hi vaig i no sempre hi ha companyia disponible.
Lo del cul em sembla que t'ho discutiré, no li veig la gràcia, que es quedi com està ara jeje
Petonets
Me encantan los paseos en esta estación. Los pensamientos son mucho más bonitos. Besos, guapa
ResponEliminaA mi también Lucía y los pensamientos acompañan a la estación y al paisaje. Apetece mucho, aunque no siempre lo haga.
ResponEliminaBesitos Cielo