diumenge, 29 de maig del 2011

Pq jo t'estimo...

NO TE RINDAS


No te rindas, aun estas a tiempo
de alcanzar y comenzar de nuevo,
aceptar tus sombras, enterrar tus miedos,
liberar el lastre, retomar el vuelo.
 
No te rindas que la vida es eso,
continuar el viaje,
perseguir tus sueños,
destrabar el tiempo,
correr los escombros y destapar el cielo.
 
No te rindas, por favor no cedas,
aunque el frio queme,
aunque el miedo muerda,
aunque el sol se esconda y se calle el viento,
aun hay fuego en tu alma,
aun hay vida en tus sueños,
porque la vida es tuya y tuyo tambien el deseo,
porque lo has querido y porque te quiero.
 
Porque existe el vino y el amor, es cierto,
porque no hay heridas que no cure el tiempo,
abrir las puertas quitar los cerrojos,
abandonar las murallas que te protegieron.
 
Vivir la vida y aceptar el reto,
recuperar la risa, ensayar el canto,
bajar la guardia y extender las manos,
desplegar las alas e intentar de nuevo,
celebrar la vida y retomar los cielos,
 
No te rindas por favor no cedas,
aunque el frio queme,
aunque el miedo muerda,
aunque el sol se ponga y se calle el viento,
aun hay fuego en tu alma,
aun hay vida en tus sueños,
porque cada dia es un comienzo,
porque esta es la hora y el mejor momento,
porque no estas sola,
porque yo te quiero.

MARIO BENEDETTI


dilluns, 25 d’abril del 2011

Hi ha tot un món...

He passat un tros del cap de setmana a Girona. Ahir dissabte de Pasqua i diada de Sant Jordi vaig passejar tota la tarda per la rambla fullejant llibres i roses. He dormit a casa una noia que vaig coneixer la setmana passada, molt maca. I avui hem fet visita turística al casc antic. A la tarda quedada a Vic amb més gent per fer un cafè i retorn cap a casa. Demà a menjar la mona al poble...sense nen que està d'acampada amb uns 20 i pico més fent ves a saber què.
El món es ben bonic de vegades.

dijous, 7 d’abril del 2011

Buuuufffff...




Un dia normal, la feina com sempre, acabes i tornes cap a casa. Arribes i encara fa solet. Et canvies i surts a caminar. No gaire estona, com sempre sense voler es fa tard. Però he fet un tomb per la vora del canal, m'agrada caminar a ran de l'aigua. Camino sola i el cap va fent tombs pel seu compte. Quan arribo a casa tornem a encaixar els meus pensaments amb els pensaments quotidians. I santornem'hi que no ha estat res, demà serà un altre dia, potser millor que el d'avui i tot.

divendres, 1 d’abril del 2011

Plou al carrer...

PLOU AL CARRER - GOSSOS

Plou al carrer i pel passadís
una cançó viatja fins al seu llit,
es posa dret, s’ha decidit
però per seguir necessita un perquè.

Ha de aprendre a seguir quan s’han acabat
les petjades que l’han dut fins aquí

Fart de sentir què és el que ha de dir
fart d’esperar a que arribi demà.

Ja no té por de decidir
ja pot triar, ara tot ha canviat
no pensa mirar enrere,
ja només té el que té al seu davant.

I quan es fa de nit
surten les fades i el treuen del llit,
i junts fan un camí
seguint l’estela dels que el van obrir,
i elles el coronen
i el fan rei fins que arriba el matí.

 

dijous, 24 de març del 2011

diumenge, 13 de març del 2011

Regals...

Em sembla que ja no donarà per gaire més aquest cap de setmana. Tinc una tarda de recuperació...


Per mi com si haguessin passat els RRMM aquesta nit....

dissabte, 12 de març del 2011

Temps...


El que veig des de la finestra del menjador, la foto es de mitjans de desembre.


Aquesta i la següent estan fetes des de el terrat de dalt, mirant cap al nord, el dissabte passat.


L'edifici que es veu son els antics rentadors del poble.


Aquesta es d'ara fa un moment

El dia esta gris però he tingut un matí força agradable i sembla que malgrat tot serà un bon cap de setmana.


dimecres, 9 de març del 2011

dimarts, 8 de març del 2011

...

Tinc el cap espès, he dormit malament, a les 2 encara no dormia i de les 4 a les 6 he fet tombs i més tombs, després he estat a punt de quedar-me adormida. No sé si es la primavera que no arriba, o l'hivern que no se'n va. O que el meu cos ha decidit fer una vida paralela, i no es ben bé la que té prevista el meu cap.

Potser es que et trobo a faltar...

dimecres, 2 de març del 2011

De cop...

Avui m'he adonat que no hi ha res a fer... poc a poc vaig desapareixent.

dilluns, 28 de febrer del 2011

Plantar sobre la terra els peus...

Plantar sobre la terra els peus.
Ja no tenir por.
Sentir com puja la saba, amunt, amunt.
Créixer com un arbre.
A la seva ombra aixoplugar
algú que també se senti sol,
sola com tu, com jo.

Quan ja res no demanes.
I frueixes callada, escoltant
la remor lleu d’aigües silents,
que transcorren segures i lentes.

I ja no et torba el brogit
de rius ni torrents.

Sentiràs com et corre la sang
dins les venes.

poema de Montserrat Abelló del llibre El blat del temps

Beethoven - Moonlight sonata

divendres, 25 de febrer del 2011

Plans...

Sembla que avui tot es gira. Tenia la tarda organitzada. Demà havia quedat amb un amic. I a la nit tenia un sopar. I a hores d'ara res del que havia previst serà. Es veu que els astres tenen altres plans...
Bon cap de setmana

diumenge, 20 de febrer del 2011

La Lluna...

Quan el meu fill era petit a la lluna que surt de dia l'anomenàvem  lluna tronera, pq el seu lloc se suposa que es la nit.
Sempre m'ha agradat veure-la, mirar-la durant la nit, de dia sembla que no té la mateixa màgia. Però tot i així cada cop que la veig passejar-se per aquest camp d'estels o de núvols, penso en tu. Qui m'ho havia de dir, ho he fet durant molt de temps i continuo fent-ho. Potser no la busco de manera conscient, però si apareix sempre hi ha un pensament que vola lluny... Ja no hi busco bruixes gronxant-se, només el reflex de la teva mirada.
Ahir no sé pq la nit era ben fosca, tot i que hi ha lluna plena, varem trobar boira i el viatge fins a casa la mama es va fer llarg i pesat, però al arribar de sobte per darrera uns núvols la vaig veure... i a tu amb ella.



diumenge, 13 de febrer del 2011

Because the night belongs to us...

...
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to lust
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to us
...


dissabte, 12 de febrer del 2011

dimecres, 9 de febrer del 2011

La muerte lenta... (A Morte Devagar) Martha Medeiros


Muere lentamente quien no viaja, quien no lee, quien no oye música, quien no encuentra gracia en sí mismo.

Muere lentamente quien destruye su amor propio, quien no se deja ayudar.

Muere lentamente quien se transforma en esclavo del hábito repitiendo todos los días los mismos trayectos, quien no cambia de marca, quien no se atreve a cambiar el color de su vestimenta o bien no conversa con quien no conoce.

Muere lentamente quien evita una pasión y su remolino de emociones, justamente estas que regresan el brillo a los ojos y restauran los corazones destrozados.

Muere lentamente quien no gira el volante cuando esta infeliz con su trabajo, o su amor; quien no arriesga lo cierto ni lo incierto para ir detrás de un sueño; quien no se permite, ni siquiera una vez en su vida, huir de los consejos sensatos...

¡Vive hoy! ¡Arriesga hoy! ¡Hazlo hoy! ¡No te dejes morir lentamente!

¡NO TE IMPIDAS SER FELIZ!

Martha Medeiros
 

dissabte, 5 de febrer del 2011

Tarda de dissabte...

Avui ha fet solet tot el dia, i per aprofitar-ho aquesta tarda he anat a fer un tomb. Vora casa hi passa el canal i hi ha un camí que el seguiex

El meu piset desde el camí

El pont de ferro

Es un pont fet per fer-hi passar aigua

Comportes del canal

El sol s'està ponent

He caminat gairebé una horeta, feia molts dies (mesos) que no hi anava, hauré de fer proposit de continuitat...jeje
Ja sé que les fotos no son gran cosa, però les he fet amb el mòbil i el pobre no es cap meravella

dimarts, 1 de febrer del 2011

Anna roig i l'ombre de ton chien...

Els havia sentit, però avui he trobat aquesta canço i l'he trobat divertida:



També camten en francès:



i barrejant les dues llengues:

divendres, 28 de gener del 2011

Somriure...

Qui sap què fa que un dia sigui millor que un altre? Sense que hi hagi res d'especial vull dir. Avui estic contenta, no es que no ho estigui normalment, però avui es d'aquells dies que notes que la rialla s'escapa soleta... De bon mati (bé eren quarts de 8) he despertat al meu fill i mentre ell tornava del món dels somnis jo he acabat d'enllestir per marxar. Abans de sortir per la porta m'ha dit: -com pot ser que anant a dormir tard et llevis amb aquesta alegria? jeje. No ho sé. Dormo el que necessito, de 5 a 6 hores entre setmana, una miqueta més els caps de setmana.
Ahir, a la feina, l'encarregat del magatzem em va dir "Carinyo" jajaja em vaig quedar parada, no per res, pq jo ho dic a tot bitxo vivent, però es que ell per norma sempre crida i remuga, però suposo que el fet que una demani les coses bé i estigui de bones la major part del temps potser s'enganxa...
Així que ja ho sabeu, val la pena portar el somriure posat, la major part de la gent ho agraeix. Que tingueu un bon cap de setmana!! Nosaltres anirem a veure la padrina i els tiets al poble. Visita llampec, com sempre, que el noi no pot perdre pistonada del que fan els amics d'aquí.