Avui fa 3 anys d'una trobada que va capgirar la meva vida. Res no va anar com jo pensava/imaginava. Ara sembla que les coses comencen a trobar el seu lloc. M'ha costat, i em costarà. Per sort sóc més forta del que crec de vegades (encara que les cicatrius hi son). I me'n sortiré, d'una manera o altra... No hi ha pous prou fondos!!!!
Camins que hem de fer sols
Buenu, buenu, Lluna forta
ResponEliminales trobades que capgiren les vides són les que valen la pena, encara que a vegades en puguis sortir malparat
imagina't un món amb trobades sense cap mena de substància
no es podria aguantar
bones vacances, Lady Iron
Ais Gregori; Lluna si, forta a estones, que valen la pena?? Segur, "la sal de la vida oiga". Tens tota la raó, quina mena de món avorrit ens quedaria...
EliminaLa setmana que ve!!! Lord Hidden.
Petonets Maco
Més Lost que Hidden, xavalita...
ResponEliminaVostè perdoni, que una no el té ben apamat...
EliminaY no sabes cuanto me alegro de que todo vaya encauzándose Lluna, mucho. Eres fuerte y eres grande, desde el pricipio de conocerte, lo vi.
ResponEliminaUn abrazo
Unos días parece más encauzado que otros, pero ahí estamos, apechugando y intentando ir hacia adelante. Me voy a ver las fotos que has colgado...
EliminaBesos Cielo
Sempre som més fortes del que ens pensem (i del que es pensen), tenim capacitat de supervivènvia, d´adaptació i de lluita. Es tracta d´anar capejant la situació i estimar-nos a nosaltres mateixes.
ResponEliminaAquest és un comentari general perquè no sé ben bé per on va el tema (encara que el puc imaginar) però val pel que sigui, per la salut, per la feina i per l´amor.Molta força i moltes abraçades Lluna mora!
Si, encara que de vegades no ens ho pensem... Jo ja m'estimo força i capejant estic jeje
EliminaUn dia t'ho explico. I no m'has vist a mi ballant la dansa del ventre...jijiji
Petonets Guapa