No en se d'escriure, ho dic d'entrada perquè no penseu el que no és. Però de vegades va bé abocar el que et volta pel cap...
dilluns, 25 de juny de 2012
SOM - OBRINT PAS
Som la cançó que mai s‚acaba,
som el combat contra l’oblit,
som la paraula silenciada,
som la revolta en un sol crit.
Som l’espurna que encén la flama,
som la lluita que hem compartit,
som la pedra en la barricada,
som el poble per construir.
I quan la nit ens ve a buscar
som tot un món per estimar,
som una història per guanyar,
tot un futur per començar.
Som llàgrimes en la mirada,
som el coratge de seguir,
som la ferida mai tancada,
som la història que no han escrit.
Som l’arbre enmig de la tempesta,
som els estels que vam teixir,
som l’esperança i la tristesa,
som el poble per construir.
I quan la nit ens ve a buscar
som tot un món per estimar,
som una història per guanyar,
tot un futur per començar.
Aquest és el meu post nº 100, no m'ho hauria pensat mai, no crec que n'escrigui gaires més, però m'ha fet gràcia arribar a aquesta xifra.
Pues yo espero ver muchos más. Comprendo que es una decisión tuya y lo fundamental es lo que tú quieras hacer. Pero si me preguntas, te diré que espero ver tus siguientes 100 entradas, si?. En cualquier caso, si publicas, me tendrás aquí. Un beso grande Lluna.
Ays Carmela... Gracias, ya veremos, que más que decisión es falta de inspiración, y no es que yo tenga mucha normalmente, aunque se ve que puede ir a menos jeje
Molts felicitats, Lluneta. Això dels blogs va a temporades. N'hi ha que tenim més ganes d'escriure per esplicar-nos coses. D'altres, estem més apagats. Espero que no et cansis de voltar per aquí perquè et trobaria a faltar. Jo ara m'agafaré quatre mesets de vacances del blog. Però he escrit gairebé 400 posts i porto més de sis anys. Tu encara no tens dret a vacances segons el conveni col.lectiu de Blogville :-) Un petonet.
Òndia!!! No sabia que hi havia conveni... I on diu que et puguis agafar 4 mesos de vacances?? Nosaltres si que et trobarem a faltar!!!! Gràcies Paseante. Petonets
Eis Sr. Samsa, no facis llenya del arbre caigut!! Què més voldria jo que ser per aquí tot sovint, però el meu caparronet no dona per gaire i la calor no ho arregla pas...jeje Jo tb t'enyoro xavalin...
Òndia Pais, com es nota que ha arribat la calor!!! Tu contenta i jo aplatanada jajaja Amunt anirem d'una manera o d'un altra i la música sempre, sigui la que sigui (ara que no em sent el Paseante). Tonets
Això dels blogs sempre se sap quan es comença i per què, però sobre el seu final o transcorregut no se sap tant. A vegades comences un experiment i no te n'adones que portes un bon grapat d'entrades i a sobre hi ha gent que les llegeix. Hi ha temporades que no pararies d'escriure i d'altres que no surt res. No importa. El més important és que un mateix s'hi senti a gust, per tant, continua...algun dia celebrarem 100 posts més jejeje. Petonets
Ja, a mi m'ho has de dir que ni de conya hauria pensat mai a escriure un bloc. Però ja veus, aquí estic, explicant batalletes i quan no penjant música per fer bulto... Petonets Guapa
Pues yo espero ver muchos más. Comprendo que es una decisión tuya y lo fundamental es lo que tú quieras hacer. Pero si me preguntas, te diré que espero ver tus siguientes 100 entradas, si?. En cualquier caso, si publicas, me tendrás aquí.
ResponEliminaUn beso grande Lluna.
Ays Carmela... Gracias, ya veremos, que más que decisión es falta de inspiración, y no es que yo tenga mucha normalmente, aunque se ve que puede ir a menos jeje
ResponEliminaBesos, muchos.
Molts felicitats, Lluneta. Això dels blogs va a temporades. N'hi ha que tenim més ganes d'escriure per esplicar-nos coses. D'altres, estem més apagats. Espero que no et cansis de voltar per aquí perquè et trobaria a faltar. Jo ara m'agafaré quatre mesets de vacances del blog. Però he escrit gairebé 400 posts i porto més de sis anys. Tu encara no tens dret a vacances segons el conveni col.lectiu de Blogville :-) Un petonet.
ResponEliminaÒndia!!! No sabia que hi havia conveni... I on diu que et puguis agafar 4 mesos de vacances?? Nosaltres si que et trobarem a faltar!!!!
ResponEliminaGràcies Paseante. Petonets
Homeeeeee!
ResponEliminaara que el dia s'allarga, apareix la Lluna
i en plan festivomusical
Ta bé, ja era hora que et llevessis la son de les urelles, xavalita...
Eis Sr. Samsa, no facis llenya del arbre caigut!! Què més voldria jo que ser per aquí tot sovint, però el meu caparronet no dona per gaire i la calor no ho arregla pas...jeje
ResponEliminaJo tb t'enyoro xavalin...
Petonets
"som una història per guanyar,
ResponEliminatot un futur per començar..."
Amunt Lluneta, per molts anys i que no pari la música.
Òndia Pais, com es nota que ha arribat la calor!!! Tu contenta i jo aplatanada jajaja
ResponEliminaAmunt anirem d'una manera o d'un altra i la música sempre, sigui la que sigui (ara que no em sent el Paseante).
Tonets
Això dels blogs sempre se sap quan es comença i per què, però sobre el seu final o transcorregut no se sap tant.
ResponEliminaA vegades comences un experiment i no te n'adones que portes un bon grapat d'entrades i a sobre hi ha gent que les llegeix.
Hi ha temporades que no pararies d'escriure i d'altres que no surt res. No importa.
El més important és que un mateix s'hi senti a gust, per tant, continua...algun dia celebrarem 100 posts més jejeje. Petonets
Ja, a mi m'ho has de dir que ni de conya hauria pensat mai a escriure un bloc. Però ja veus, aquí estic, explicant batalletes i quan no penjant música per fer bulto...
EliminaPetonets Guapa