dimarts, 30 d’agost del 2011

Lligams...

Avui és un d'aquells dies en que m'agradaria no tenir lligams de cap tipus, poder marxar, desapareixer, deixar-ho tot tal com està i començar en algun altre lloc i poder d'una vegada fer les coses bé. Encara que coneixent-me segur que la tornaria a vesar.


4 comentaris:

  1. Entiendo lo que dices Lluna,lo he sentido muchas veces pero todos tenemos, mas o menos, ataduras que no nos permiten un cambio tan rádical como el que sientes ahora. Pero incluso con nuestras propias ataduras podemos hacer cambios, aunque sean pequeñitos, que seguro que mejoran nuestra vida. Lo peor es quedarnos varados pensando que no podemos hacer lo que quisiéramos, no?.
    El que quieras cambiar cosas es algo muy positivo. Paso a paso como dice....quien lo diga.
    Un besote grande de una que tambien quiere muchas veces cambiar radicalmente.

    ResponElimina
  2. AAaayyyyyssss ¡¡¡¡tú sí que me entiendes!!!! Ha sido un momentito de nada, bueno, son mogollón de momentitos que se arrejuntan. Ná ya se pasa.
    Besos Cariño

    ResponElimina
  3. Doncs no et tallis, Lluneta, no et tallis.
    S'ha de fer el què s'ha de fer...
    Això sí, abans rentat les mans.
    Au revoire, Lune noire

    ResponElimina
  4. Gregori, hi ha coses que no es poden fer tal com raja, per la resta... MasterCard. Ais, volia dir que no em tallo, gens ni mica.
    Au revoir mon ami. Bisous

    ResponElimina

Podeu dir-hi la vostra...