dilluns, 29 de novembre del 2010

Sorpresa...

No sé qui és, algú m'ha enviat fent servir el meu perfil de google un e-mail amb una foto de quan tenia 12 o 14 anys (una monada). Li he contestat, però m'ha deixat en la ignorància. Se suposa que hauria de saber qui és, ja que la foto li vaig regalar jo.

Espero que tal com m'ha dit demà m'expliqui alguna cosa més.

Cap de setmana...

M'he passat mig cap de setmana tancada a casa, aquest fred em fa refugiar-me al sofà, amb la manteta, la TV, el portatil o algun llibre...

No es que tingui llar de foc, però sempre queda bé.

Tingueu una bona setmana, que la que ve serà més curteta



dimarts, 9 de novembre del 2010

Em sento bé...

Fa dies que no em passava, però avui em sento bé... i dijous m'agafo festa (crec que la necessitaré) jajaja


Espero que tingueu un molt bon dia!!!

dilluns, 8 de novembre del 2010

De naufragis i altres desastres...

Els 45 es bona edat? Jo diria que sí. He passat per un parell de blogs on discutien si tenir-ne 30 i pico era greu...
Vaig passar la crisi dels 40, aquella que diuen afecta tant als homes, doncs a mi tb em va afectar. Vaig fer tonteries que m'han portat on sóc ara, potser hi hagués arribat de totes maneres però suposo que hi ha coses que ho van precipitar.

I ara estem aquí intentant redreçar una vida i refent un cor una mica desmanegat, tot i això els 45 em semblen fabulosos!!!

diumenge, 7 de novembre del 2010

Algú m'ha dit que com em coneixerà si no escric...

I jo li he contestat que no tots naixem per escriure.
Es el tercer cop que intento tirar endavant aquest bloc, i suposo que tampoc me'n sortiré. Tal com dic a la capçalera no en sé. Em passa igual amb el xerrar, sóc més d'escoltar i de llegir jo. Llegeixo uns quants blocs i a cadascun hi trobo coses que m'agraden, però que jo no sabria mai transmetre com ho fan ells. I si a sobre estàs en un moment no massa bo de la teva vida...que pots explicar?

dissabte, 6 de novembre del 2010

Jo tb podria escriure els versos més tristos aquesta nit...


Ho he llegit en un blog que segueixo, i ja fa dies que la tristor està instal.lada en el meu cor i si sabés escriure potser ho faria.


He estat gairebé un any patint una relació que ha aconseguit que m'enfonsi, jo que ja fa temps vaig decidir que no valia la pena plorar per ningú, però el curiós es que se suposa que ens estimem, o ens estimavem, o ens hem estimat, ja no ho sé.

http://www.youtube.com/watch?v=EJXraRqi6eQ

Es el primer regal que em va fer al retrobar-nos, 20 poemas de amor y una canción desesperada.