dissabte, 31 de desembre de 2011

Cap d'Any 2012

No he quedat amb ningú i el meu fill se'n va a sopar amb els amics, en teoria jo hauria d'haver trucat a algú de la colla d'aquí, però m'ha fet mandra. Ara tocarà muntar-se un sopar festivalero... No sé si alcoholitzar-me aquesta nit o esperar a demà, fer anys el primer dia fa que comencis l'any amb molt mal peu (jijijiji).
Bé si passeu per aquí la vora us convidaré a pastis però haureu d'ajudar-me a bufar les espelmes, que ja en són una bona pila...



Aquest any que se'n va no ha estat malament, vist com va anar el 2010, de fet espero i desitjo que cap torni a semblar-se gaire a aquell. I encara que les previsions no auguren res de bo per aquest 2012 una cosa o altra hi podrem fer, intentarem gaudir-lo com sigui.
Espero que tingueu un molt BON ANY 2012!!!

dijous, 22 de desembre de 2011

Ja quasi hi som...

Fa uns quants dies que tinc això una mica deixat de la mà de Déu... De totes maneres no puc passar sense desitjar-vos unes bones festes. Ja sé que la felicitat imposada no funciona, però m'agraden aquestes festes, retrobar família i amics, seure en una taula i xerrar fins a l'hora de sopar, fer-se un tip de neules i polvorons.
Espero que gaudiu aquest dies, bé pq teniu festa, bé pq us conviden a dinar, o pq convideu vosaltres...
I si heu estat bons minyons potser el Tió o Sant Nicolau o algú altre us donarà una sorpresa.



Bon Nadal!!!

dijous, 8 de desembre de 2011

La Marató


Igual que fan els de la Marató que fan versions de cançons,  l'associació de dones del poble organitza com cada any per aquestes dates des de fa no sé quant un Scala en Hi-Fi, i encara que lo seu no són versions, si cal reconeixer que hi tenen una feinada, entre assajos, vestuari i estones que hi passen a costa de la família i de les hores de son. Ho han fet bé, com sempre i a més gaudint de cada moment i han fet que el públic s'ho passi bé i a més col.laborem en una cosa que d'un altra manera potser ens passaria de llarg...
Diumenge intentaré aconseguir el disc, crec que hi ha cançons que sonen molt bé!

dimecres, 30 de novembre de 2011

Menjars d'ara i d'abans...

Hem començat parlant del dinar d'avui i hem acabat parlant dels berenars de fa moooolts anys (per mi més que per elles).
Ahir al vespre vaig fer arròs bullit (i no hi ha ningú malalt) i pollastre a la caçola per dinar avui (jo a la feina i el meu fill a casa) Quan l'he trucat per saber si havia dinat i com li havia anat m'ha dit que s'havia menjat l'arròs (escorregut) barrejat amb el pollastre. Ho he comentat a les noies de la feina i hem començat a parlar de menjar, que si a mi l'arròs bullit no m'agrada, que si la meva mare hi posava un allet, que jo me'l menjo de qualsevol manera, a mi no me'l facis amb caldo etc I llavors algú ha dit: -es que abans amb qualsevol cosa es feia un dinar i ara...-
Heu sentit a parlar de les sopes de farigola o timó (amb el pa del dia abans o de dos o tres) i un ou si calia donar-los-hi una mica de consistència?? I de les sopes d'all?? De la truita amb trampa??
Qui no ha menjat pa amb oli i sucre? o pa amb vi i sucre? i entrepà de plàtan? (no es podia llençar res, i quan un plàtan era massa madur per menjar a mossegades s'aixafava amb una forquilla i s'escampava al pa, com la nocilla...
M'encantava el pa amb oli i sucre, i una padrina meva de vegades em deixava picar fruits secs, normalment avellanes, al morter, ho barrejàvem amb sucre i a cullerades... mmmmmm


divendres, 25 de novembre de 2011

Someone like you

I heard that your settled down.
That you found a girl and your married now.
I heard that your dreams came true.
Guess she gave you things I didn’t give to you.

Old friend, why are you so shy?
It ain’t like you to hold back or hide from the lie.

 I hate to turn up out of the blue uninvited,
But I couldn’t stay away, I couldn’t fight it.
I hoped you’d see my face and that you’d be reminded,
That for me, it isn’t over.

Nevermind, I’ll find someone like you.
I wish nothing but the best for you too.
Don’t forget me, I beg, I remember you said:
“Sometimes it lasts in love but sometimes it hurts instead”
Sometimes it lasts in love but sometimes it hurts instead, yeah.

You’d know how the time flies.
Only yesterday was the time of our lives.
We were born and raised in a summery haze.
Bound by the surprise of our glory days.

I hate to turn up out of the blue uninvited,
But I couldn’t stay away, I couldn’t fight it.
I hoped you’d see my face & that you’d be reminded,
That for me, it isn’t over yet.

Nevermind, I’ll find someone like you.
I wish nothing but the best for you too.
Don’t forget me, I beg, I remember you said:
“Sometimes it lasts in love but sometimes it hurts instead”, yay.

Nothing compares, no worries or cares.
Regret’s and mistakes they’re memories made.
Who would have known how bittersweet this would taste?

Nevermind, I’ll find someone like you.
I wish nothing but the best for you too.
Don’t forget me, I beg, I remembered you said:
“Sometimes it lasts in love but sometimes it hurts instead”

Nevermind, I’ll find someone like you.
I wish nothing but the best for you too.
Don’t forget me, I beg, I remembered you said:
“Sometimes it lasts in love but sometimes it hurts instead”
Sometimes it lasts in love but sometimes it hurts instead, yeah.

diumenge, 20 de novembre de 2011

divendres, 18 de novembre de 2011

Mossos

Quanta culpa deu dormir amagada sota ves a saber quin plec de pell, ha estat veure'ls i que el cor em faci un salt i es posi a 100 (i no pas en un sentit sexual jijiji). Es veritat que la carretera per anar a la feina es de 90 i dels que hi circulem ja m'agradaria veure qui el respecta el límit, que el dia que et trobes amb un que ho fa gairebé te'l menges, així que només per aquesta banda ja tindria multa assegurada. Però es que a sobre jo trobo que no són gaire clars en les indicacions que donen. Fa uns quants dies em van perseguir per dins el poble i jo ignorant-los (ja veieu el culpable que em sento) quan van aconseguir que m'aturés em van preguntar si no havia vist la senyal de 30 (no hi ha cap senyal de 30 i la zona tampoc permet massa velocitat) i pq no havia parat. Jo els vaig dir que no pensava que em perseguissin a mi, deien veure'm cara de bona persona pq em van deixar marxar.. Aquest matí eren a la rotonda que hi ha a l'entrar al poble on treballo, devant meu hi anava un altre vehicle, li han fet indicacions pq parés, però com que ell ha sortit de la rotonda no tenia clar si li deien a ell o a mi, i ja em tens frenant i mirant-me'ls amb cara de bona nena... Sort que no anava per mi i m'han ignorat. Un dia tindrem un disgust!!!



dimarts, 8 de novembre de 2011

BELLA, DE VÓS SÓ ENAMORÓS

Bella, de vós só enamorós,
Ja fósseu mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.
Tot mon tresor done i persona,
a vós, garrida.
Puix no us vol mal qui el tot vos dóna,
dau-me la vida;
dau-me-la, doncs, hajau socors,ànima mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.
Bella, de vós só enamorós,
Ja fósseu mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.
Vós m'haveu fet gran cantorista
i sonador;
vós ben criat; vós bell trobista,
componedor,
fort i valent; també celós,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.
No us atavieu, anau així,
que prenc gran ira
si us ataviau i algú prop mi
per sort vos mira.
Nueta us vull, gest graciós,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.
Bella, de vós só enamorós,
Ja fósseu mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Joan Timoneda


dimarts, 1 de novembre de 2011

Records...

Tots Sants, Dia de Difunts, una manera gens alegre de començar un mes. Els meus padrins són morts, els meus pares són morts. Em queda la mare amb la que he viscut des dels 11 anys, els meus germans i el meu fill. No vaig coneixer els padrins, van morir abans que jo nasqués. Les padrines si les vaig coneixer, la paterna va morir el mateix any que la mare amb pocs mesos de diferència, recordo un jersey blanc i una faldilla negra plisada, la materna ho va fer ara fa uns quants anys. El meu pare ja en fa 13. Però aquí estem, mirant endavant. Preguntant moltes vegades pq? Però com que no hi ha respostes possibles millor pensar en altres coses.

dissabte, 22 d’octubre de 2011

Internet...

M'agrada aquest món que permet coneixer tanta gent, virtual o realment, et trobes amb moltes sorpreses, gent maca, gent que ven fum, gent que busca companyia, homes, dones, persones al cap i a la fi, que tenen la seva vida o que l'han desmuntat. He parlat amb alguns, n'he conegut d'altres, la majoria de les impressions són positives i les que no també t'ensenyen coses.

dimecres, 12 d’octubre de 2011

Aniversaris

Avui fa anys que em vaig casar. No hi ha res per celebrar. Ara hauré de decidir quina data poso com a final si la del dia que vaig marxar de casa o quan ens van concedir el divorci. Dubtes existencials.

dilluns, 10 d’octubre de 2011

Vacances a la City...

Tinc uns dies, he decidit fer turisme per casa nostra, dijous aniré a veure un espectacle, tinc 2 entrades, divendres i dissabte no ho tinc clar encara, decidirem sobre la marxa. Vull anar a dinar a un restaurant a veure què tal resulta. Tenia un parell més de coses en ment però no sé si seran.  Teniu alguna recomanació??


divendres, 30 de setembre de 2011

Tinc un sopar...

De vells (i bells) companys d'institut, porto tot l'estiu intentant fer coincidir agendes i només som 11 (bé en realitat hauriem de ser 12 però la PE viu al sud d'Espanya i tampoc cal "obligar-la" venir) escampats per la geografia catalana i 1 a la comunitat de Madrid. Doncs avui ens retrobarem com ara fa 4 anys i tal com ho varem fer fa uns 7 anys. Quan ens varem trobar al 2004 (25 anys després d'haver-nos conegut al institut) hi erem tots 12. Al 2007 la trobada es va fer amb les famílies, i encara que en van faltar 3 va ser molt bonic coneixer les parelles i els fills i veure que malgrat els temps que ha passat i la falta de contacte sembla que encara ens uneix alguna cosa, que hi ha una mena de llaç que fa que et trobis bé enmig d'un munt de gent la meitat dels quals no has vist mai. I avui sant tornem-hi, sense parelles a posar-nos al dia de com ens va la vida, el bé o el malament que ens tracta i tot això. Serà una gran nit, com ho han estat les anteriors.

Gairebé tots...  Setembre de 2007

divendres, 23 de setembre de 2011

Dijous...

Hem tingut tarda de noies, com casi cada setmana, fa uns 6 anys que ens coneixem i ha passat a ser una persona important per mi, ella i jo ens hem fet costat quan ha calgut. Està passant un mal moment, per un costat la feina i la falta d'aquesta i per un altre la seva relació de parella que trontolla, avui l'he vist apurada i em sap greu, per ella i per mi pq si la cosa va a pitjor el més segur es que marxi i jo no vull que ho faci. Sóc egoista, tinc pocs amics aquí i m'agrada saber que tenim una cita cada setmana.


La canço no hi té gran cosa a veure si no fos pq es la que em sona al mòbil quan em truca...

dissabte, 17 de setembre de 2011

Llibertat...

Jajajaja es un dir, però quan col.loques la canalla sembla que disposes una mica més de la teva vida. Un grupet de 30 del curs del meu fill se'n va 15 dies al Regne Unit, crec que són al voltant d'uns 90 a 4art d'ESO. Es una d'aquelles coses que si es pot fer crec que els hi va bé, sortir de casa, parlar un altre idioma, veure una forma diferent de fer a la nostra, etc. Portem una setmana fent llista del que s'ha d'endur, de fer maletes (que no passin de pes, els vols low cost es el que tenen) de donar consells (d'aquells que no escolten) "fes bondat" "endreça" "no et deixis res" "no gastis massa". I ara 15 dies de tranquil.litat. Qué pateixin els profes i la familia que els hi ha tocat ...
Jo estic de "Rodrigues"


dimecres, 14 de setembre de 2011

Guapa

No us heu llevat mai amb "el guapo subido" com es diu vulgarment?? Doncs així m'he llevat jo avui, es cert que he tingut ajuda, ahir vaig anar a la pelu, però m'és igual, pq yo lo valgo i avui costarà que em facin canviar d'idea.


Sí, tinc l'autoestima alta, i què?? jajaja

dimarts, 13 de setembre de 2011

Rutines...

Qui ho ha dit que necessitava una mica de rutina?? No sé pas en que estava pensant. La meva rutina comporta entrar a treballar 4 dels 5 dies de la setmana a les 8 en lloc de a les 9 com ho faig a l'estiu. Aaaggghhh!!!


diumenge, 11 de setembre de 2011

Comença l'escola...

Doncs sí, sant tornem-hi que no ha estat res. Ja ha passat un altre estiu. La canalla torna al "cole", i els grans a la rutina més o menys bona. I d'aquí 4 dies se'ns acabarà un altre any. Però encara ens en queda un tros i s'ha d'aprofitar.


dimecres, 7 de setembre de 2011

Any nou...

Cada cop més, sembla que el nou any comença al setembre, nous proposits, apuntar-se a idiomes, al gimnàs, etc. N'hi ha que fem altres proposits...
A la feina hem decidit montar una banda organitzada i dedicar-nos a furtar (que no robar) per veure si arribem millor a fi de mes. Ens centrarem en barris d' "alto standing" i treballarem de dilluns a divendres (després de la jornada laboral), els findes festa. Si la cosa ens va bé potser decidirem demanar reducció de jornada a la feina i ampliar el negoci...jajajaja
Vista la retirada de xapes que ha ordenat l'ajuntament de Bcn, potser tenim possibilitats

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Barcelona/Trias/quiere/ver/elpepiespcat/20110907elpcat_3/Tes

dimarts, 30 d’agost de 2011

Lligams...

Avui és un d'aquells dies en que m'agradaria no tenir lligams de cap tipus, poder marxar, desapareixer, deixar-ho tot tal com està i començar en algun altre lloc i poder d'una vegada fer les coses bé. Encara que coneixent-me segur que la tornaria a vesar.


diumenge, 28 d’agost de 2011

Hora Bruixa...

Cada cop que canvia el dia, quan un s'acaba i en comença un altre, quan guaitant per la finestra puc veure la lluna, i en ella un reflex...


dilluns, 22 d’agost de 2011

Una tarda per Bcn...

Dijous varem anar a veure la family, i varem aprofitar per recollir unes entrades per anar a veure en Lebron James (pels que no el coneixen un xic alt que juga a basket) que està de Tour per Europa. Ens ho hem passat bé, hi ha hagut basket, encara que els que jugaven no eren professionals, si no canalla d'un casal, però tenien d'instructor al Sr. James. Tb hi ha hagut una petita actuació d'en Porta (pels que no esteu al mundillo un cantant de rap) Jo com sempre m'he deixat la càmera. Així que us fico la foto que he trobat a aquesta hora per internete.


L'espectacle el feien a les piscines municipals de Monjuïc, i ja veieu com ha acabat la cosa...

diumenge, 21 d’agost de 2011

Fa una calor!!!

No sé si ho havieu notat, jeje però a les terres de ponent apreta fort. Avui hi havia actuació a les piscines, hi he anat a veure que tal, era un cantautor jove, no ha estat malament. M'he trobat amb gent de la colla, de la colla del meu ex, m'hi trobo bé amb ells, hem escoltat al noi, i després hem anat a fer un beure a la guingueta del passeig a la vora el riu. Si estava força bé, passava airet i era fresc, el problema es tornar a casa que sembla un forn, però es el que té ser pobre i no tenir aire acondicionat... Sort que la setmana que ve diuen que baixaran una miqueta les temperatures i a més torno a la feina (allà si que hi ha aire acondicionat!!!)



dimarts, 16 d’agost de 2011

Festes...

Dissabte vaig anar a un espectacle, em va fer riure força. diumenge a ballar i dilluns toca tornar, he de fer de mama, encara que ell exerceixi poc de fill...
Un dia d'aquesta setmana baixarem a Bcn, anirem a veure la family, ens trobarem allà amb la meva mare i el meu germà, la visita és a casa dels cosins, fa massa temps que no hi anem, no per res, però sempre és complicat trobar temps per fer-ho. A veure si aconseguim veure'ns tots... Bé, tots segur que no, tinc una cosina oceanògrafa que està viatjant en un vaixell al voltant del món, un dia d'aquests li diré a veure si em vol de "polizon".


dissabte, 6 d’agost de 2011

Só qui só...

"Só qui só, que no só io,
puix d'amor mudat me só.

Io crec cert que res no sia,
o, si só, só fantasia,
o algun home que somia
que ve alcançar algun do,
puix d'amor mudat me só.

Só del tot transfigurat;
só aquell que era llibertat,
i ara d'amors cativat
me veig molt fora raó,
puix d'amor mudat me só.

Si só, puix que en lo món vixc
i a mi mateix avorrixc,
i segons que discernixc
veig la qui em dóna passió
puix d'amor mudat me só."



Só qui só
(Joan Timoneda - Raimon)


2 anys després segueixo intentant entendre...


dimarts, 19 de juliol de 2011

Somnis...

He tingut somnis estranys. No parlo d'aquesta nit. Ja fa dies vaig somiar amb algú especial. No fa massa vaig tenir un somni d'aquells que et deixen un regust estrany. I després encara un altre amb una persona que gairebé no conec. No sé el que volen dir, de fet tampoc em fa patir, em sobta pq normalment no els recordo els somnis, i en canvi aquests son molt clars...


divendres, 24 de juny de 2011

dissabte, 11 de juny de 2011

Has de saber

HAS DE SABER - ISMAEL SERRANO

Amor mío, has de saber
que uno tiene el alma negra
de respirar el humo de los bares
en los que tú nunca has de beber.

Allí perseguí a mujeres ajenas,
que lloraron conmigo o por mí,
que me llevaron a sus casas
para dejarme morir.

Amor mío, antes de nada has de saber
que no soy recomendable.
No tengo alas para llevarte
pero, si faltas, ¿cómo salvarme?

¿Cómo salvarme?

Amor mío, allí olvidé
que soy tuyo, que se hace de día también,
que afuera me estarían esperando,
y dónde diablos aparqué.

Te vi pasar y blasfemar,
y me escondí entre los portales
para evitar que te cortaras
con mi fracaso de cristales.

Amor mío, antes de nada has de saber
que no soy recomendable.
No tengo alas para llevarte
pero, si faltas, ¿cómo salvarme?

¿Cómo salvarme?

 

diumenge, 29 de maig de 2011

Pq jo t'estimo...

NO TE RINDAS


No te rindasaun estas a tiempo
de alcanzar y comenzar de nuevo,
aceptar tus sombras, enterrar tus miedos,
liberar el lastre, retomar el vuelo.
 
No te rindas que la vida es eso,
continuar el viaje,
perseguir tus sueños,
destrabar el tiempo,
correr los escombros y destapar el cielo.
 
No te rindas, por favor no cedas,
aunque el frio queme,
aunque el miedo muerda,
aunque el sol se esconda y se calle el viento,
aun hay fuego en tu alma,
aun hay vida en tus sueños,
porque la vida es tuya y tuyo tambien el deseo,
porque lo has querido y porque te quiero.
 
Porque existe el vino y el amor, es cierto,
porque no hay heridas que no cure el tiempo,
abrir las puertas quitar los cerrojos,
abandonar las murallas que te protegieron.
 
Vivir la vida y aceptar el reto,
recuperar la risa, ensayar el canto,
bajar la guardia y extender las manos,
desplegar las alas e intentar de nuevo,
celebrar la vida y retomar los cielos,
 
No te rindas por favor no cedas,
aunque el frio queme,
aunque el miedo muerda,
aunque el sol se ponga y se calle el viento,
aun hay fuego en tu alma,
aun hay vida en tus sueños,
porque cada dia es un comienzo,
porque esta es la hora y el mejor momento,
porque no estas sola,
porque yo te quiero.

MARIO BENEDETTI


dilluns, 25 d’abril de 2011

Hi ha tot un món...

He passat un tros del cap de setmana a Girona. Ahir dissabte de Pasqua i diada de Sant Jordi vaig passejar tota la tarda per la rambla fullejant llibres i roses. He dormit a casa una noia que vaig coneixer la setmana passada, molt maca. I avui hem fet visita turística al casc antic. A la tarda quedada a Vic amb més gent per fer un cafè i retorn cap a casa. Demà a menjar la mona al poble...sense nen que està d'acampada amb uns 20 i pico més fent ves a saber què.
El món es ben bonic de vegades.

dijous, 7 d’abril de 2011

Buuuufffff...




Un dia normal, la feina com sempre, acabes i tornes cap a casa. Arribes i encara fa solet. Et canvies i surts a caminar. No gaire estona, com sempre sense voler es fa tard. Però he fet un tomb per la vora del canal, m'agrada caminar a ran de l'aigua. Camino sola i el cap va fent tombs pel seu compte. Quan arribo a casa tornem a encaixar els meus pensaments amb els pensaments quotidians. I santornem'hi que no ha estat res, demà serà un altre dia, potser millor que el d'avui i tot.

divendres, 1 d’abril de 2011

Plou al carrer...

PLOU AL CARRER - GOSSOS

Plou al carrer i pel passadís
una cançó viatja fins al seu llit,
es posa dret, s’ha decidit
però per seguir necessita un perquè.

Ha de aprendre a seguir quan s’han acabat
les petjades que l’han dut fins aquí

Fart de sentir què és el que ha de dir
fart d’esperar a que arribi demà.

Ja no té por de decidir
ja pot triar, ara tot ha canviat
no pensa mirar enrere,
ja només té el que té al seu davant.

I quan es fa de nit
surten les fades i el treuen del llit,
i junts fan un camí
seguint l’estela dels que el van obrir,
i elles el coronen
i el fan rei fins que arriba el matí.

 

dijous, 24 de març de 2011

diumenge, 13 de març de 2011

Regals...

Em sembla que ja no donarà per gaire més aquest cap de setmana. Tinc una tarda de recuperació...


Per mi com si haguessin passat els RRMM aquesta nit....

dissabte, 12 de març de 2011

Temps...


El que veig des de la finestra del menjador, la foto es de mitjans de desembre.


Aquesta i la següent estan fetes des de el terrat de dalt, mirant cap al nord, el dissabte passat.


L'edifici que es veu son els antics rentadors del poble.


Aquesta es d'ara fa un moment

El dia esta gris però he tingut un matí força agradable i sembla que malgrat tot serà un bon cap de setmana.


dimecres, 9 de març de 2011

dimarts, 8 de març de 2011

...

Tinc el cap espès, he dormit malament, a les 2 encara no dormia i de les 4 a les 6 he fet tombs i més tombs, després he estat a punt de quedar-me adormida. No sé si es la primavera que no arriba, o l'hivern que no se'n va. O que el meu cos ha decidit fer una vida paralela, i no es ben bé la que té prevista el meu cap.

Potser es que et trobo a faltar...

dimecres, 2 de març de 2011

dilluns, 28 de febrer de 2011

Plantar sobre la terra els peus...

Plantar sobre la terra els peus.
Ja no tenir por.
Sentir com puja la saba, amunt, amunt.
Créixer com un arbre.
A la seva ombra aixoplugar
algú que també se senti sol,
sola com tu, com jo.

Quan ja res no demanes.
I frueixes callada, escoltant
la remor lleu d’aigües silents,
que transcorren segures i lentes.

I ja no et torba el brogit
de rius ni torrents.

Sentiràs com et corre la sang
dins les venes.

poema de Montserrat Abelló del llibre El blat del temps

Beethoven - Moonlight sonata

divendres, 25 de febrer de 2011

Plans...

Sembla que avui tot es gira. Tenia la tarda organitzada. Demà havia quedat amb un amic. I a la nit tenia un sopar. I a hores d'ara res del que havia previst serà. Es veu que els astres tenen altres plans...
Bon cap de setmana

diumenge, 20 de febrer de 2011

La Lluna...

Quan el meu fill era petit a la lluna que surt de dia l'anomenàvem  lluna tronera, pq el seu lloc se suposa que es la nit.
Sempre m'ha agradat veure-la, mirar-la durant la nit, de dia sembla que no té la mateixa màgia. Però tot i així cada cop que la veig passejar-se per aquest camp d'estels o de núvols, penso en tu. Qui m'ho havia de dir, ho he fet durant molt de temps i continuo fent-ho. Potser no la busco de manera conscient, però si apareix sempre hi ha un pensament que vola lluny... Ja no hi busco bruixes gronxant-se, només el reflex de la teva mirada.
Ahir no sé pq la nit era ben fosca, tot i que hi ha lluna plena, varem trobar boira i el viatge fins a casa la mama es va fer llarg i pesat, però al arribar de sobte per darrera uns núvols la vaig veure... i a tu amb ella.



diumenge, 13 de febrer de 2011

Because the night belongs to us...

...
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to lust
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to us
...


dissabte, 12 de febrer de 2011

dimecres, 9 de febrer de 2011

La muerte lenta... (A Morte Devagar) Martha Medeiros


Muere lentamente quien no viaja, quien no lee, quien no oye música, quien no encuentra gracia en sí mismo.

Muere lentamente quien destruye su amor propio, quien no se deja ayudar.

Muere lentamente quien se transforma en esclavo del hábito repitiendo todos los días los mismos trayectos, quien no cambia de marca, quien no se atreve a cambiar el color de su vestimenta o bien no conversa con quien no conoce.

Muere lentamente quien evita una pasión y su remolino de emociones, justamente estas que regresan el brillo a los ojos y restauran los corazones destrozados.

Muere lentamente quien no gira el volante cuando esta infeliz con su trabajo, o su amor; quien no arriesga lo cierto ni lo incierto para ir detrás de un sueño; quien no se permite, ni siquiera una vez en su vida, huir de los consejos sensatos...

¡Vive hoy! ¡Arriesga hoy! ¡Hazlo hoy! ¡No te dejes morir lentamente!

¡NO TE IMPIDAS SER FELIZ!

Martha Medeiros
 

dissabte, 5 de febrer de 2011

Tarda de dissabte...

Avui ha fet solet tot el dia, i per aprofitar-ho aquesta tarda he anat a fer un tomb. Vora casa hi passa el canal i hi ha un camí que el seguiex

El meu piset desde el camí

El pont de ferro

Es un pont fet per fer-hi passar aigua

Comportes del canal

El sol s'està ponent

He caminat gairebé una horeta, feia molts dies (mesos) que no hi anava, hauré de fer proposit de continuitat...jeje
Ja sé que les fotos no son gran cosa, però les he fet amb el mòbil i el pobre no es cap meravella

dimarts, 1 de febrer de 2011

Anna roig i l'ombre de ton chien...

Els havia sentit, però avui he trobat aquesta canço i l'he trobat divertida:



També camten en francès:



i barrejant les dues llengues:

divendres, 28 de gener de 2011

Somriure...

Qui sap què fa que un dia sigui millor que un altre? Sense que hi hagi res d'especial vull dir. Avui estic contenta, no es que no ho estigui normalment, però avui es d'aquells dies que notes que la rialla s'escapa soleta... De bon mati (bé eren quarts de 8) he despertat al meu fill i mentre ell tornava del món dels somnis jo he acabat d'enllestir per marxar. Abans de sortir per la porta m'ha dit: -com pot ser que anant a dormir tard et llevis amb aquesta alegria? jeje. No ho sé. Dormo el que necessito, de 5 a 6 hores entre setmana, una miqueta més els caps de setmana.
Ahir, a la feina, l'encarregat del magatzem em va dir "Carinyo" jajaja em vaig quedar parada, no per res, pq jo ho dic a tot bitxo vivent, però es que ell per norma sempre crida i remuga, però suposo que el fet que una demani les coses bé i estigui de bones la major part del temps potser s'enganxa...
Així que ja ho sabeu, val la pena portar el somriure posat, la major part de la gent ho agraeix. Que tingueu un bon cap de setmana!! Nosaltres anirem a veure la padrina i els tiets al poble. Visita llampec, com sempre, que el noi no pot perdre pistonada del que fan els amics d'aquí.

dimarts, 18 de gener de 2011

No m'agrada la boira...

El dimecres al sortir de treballar, a les 6 en punt, entre que encara s'hi veia una miqueta i que tb havia fet sol em va fer la impressió que ja erem camí de l'estiu. Però era mentida, dijous, divendres i dissabte sant tornem-hi 3 dies de boira, diumenge solet, però avui un altre cop  i no m'agrada gens...
L'any passat varem tenir pocs dies de boira, aquest no sé com anirà, però la setmana entre fred i boira es presenta força durilla.

Serà qüestió de no deixar la bufanda ni els guants i portar sempre una llum vermella per trobar-nos...jejeje

divendres, 14 de gener de 2011

Vacances...

Un altre dia de vacances que ha passat a millor vida, i encara me'n queden 4, els guardava... ara tan se val, els he de gastar abans de final de mes, i vaig fent, com la meva companya de feina, que al substituir-nos l'una a l'altra no podem fer festa les dos a la vegada i per no fastiguejar-nos massa agafem els dies saltejats.
No he fet gairebé res d'especial, tret de cuinar pel meu fill, tenia "antojo" i que millor que donar-li gust.
Vaig a dormir que demà sí que treballo.

dimarts, 11 de gener de 2011

Sense paraules...

Fa dies que vull escriure alguna cosa, però no sé que dir... He tingut un "plof" anímic.
Espero coses de persones que no tenen intenció de donar-me. Gent que sembla una cosa i no sé ben bé què son. He d'aprendre a viure amb el que tinc, i es fa difícil.

dissabte, 1 de gener de 2011

Benvingut 2011...

Estic sopant i passant-m'ho bé a la festa que s'organitza al meu poble, però no me'n puc estar de dessitjar-vos una molt bona entrada d'any. Confio que aquest serà millor que el que se'n ha anat. Petons per a t@ts



0... O més ben dit 46.........Uuuufff em sembla que em faig gran!! jeje
FELIÇ 2011