No en se d'escriure, ho dic d'entrada perquè no penseu el que no és. Però de vegades va bé abocar el que et volta pel cap...
dimecres, 14 de maig del 2014
Lluna plena...
Com sempre, apart de les hormones hi ha un altra cosa que tb influeix en les meves emocions, sí, la lluna, tocaya en aquest món 2.0. Estic una mica des-ubicada. He passat un cap de setmana fantàstic i ara toca tornar a la terra, a més demà el meu fill fa 18 anys i vulguis que no veure que ell creix (tot i l'alegria) vol dir que els altres decreixem.
Per un altre cantó estic intentant un canvi de domicili que costa força més del que pensava, vaja, que la vida, com sempre, fa la seva encara que tu l'hagis planificat...
I res, que tenia una mica de lio al cap i he pensat passar a deixar-ho aquí abans no s'ompli de males herbes aquest raconet mig deixat de la mà de Déu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)