dilluns, 9 d’abril del 2012

Avantpassats...


La veritat és que no tinc informació, sé que un repadrí ( crec que era el besavi del meu pare) va ser mosso a mitjans del segle XIX, desconec a quants bandolers va agafar, si es que en va agafar cap. Pels papers que hi ha per casa sabem que a finals de desembre de 1859 estava adscrit a l'esquadra de Torres de Segre no sé per quina raó, ja que la de Riudoms li quedava més aprop, clar que ves a saber com funcionava això. Pel que he vist a la llista d'esquadres n'hi havia un total de 14. I fins aquí puc llegir...

Aquí els documents gràfics dels papers que volten per casa els pares.






14 comentaris:

  1. Em sembla una cosa meravellosa que la gent pugui tenir informació, quant més acurada i documentada millor, dels seus avantpassats.
    Jo no m'he preocupat mai massa del meu arbre genealògic, però tinc la teoria de què alguna cosa com el caràcter s'hereda, i això sí que he pogut comprovar-ho almenys en tres generacions (i ara començo a observar la quarta).
    Molt interessant, Lluna.

    ResponElimina
  2. Jo també tenia debilitat pels papers esgrogueïts, ara m´he calmat una miqueta i em dedico més a escriure, el poc temps que tinc.
    Ho vaig fer a partir del moment que vaig saber que per entendre el present ens cal conèixer el passat , i així intentar no caure ens els mateixos errors en el futur.Tot i així,anem ensopegant amb les mateixes pedres...
    Ara t´he imaginat vestida de mosso...jijiji No em facis cas, són les darreres fuetades de la Santíssima Setmana ;-)

    ResponElimina
  3. Belkis jo no tinc gens de documentació, són alguns papers que volten per casa. El meu pare va provar de fer una mica d'arbre però com que la major part de la informació era a l'església i les seves relacions amb el mossèn no eren massa fluides doncs es va quedar en un intent. En quan a l'herència de caràcter no sé si es del tot real, encara que el fet de conviure amb ells crec que ens marca. El meu pare sempre deia que jo no era "carinyosa" amb els de casa i sí amb els de fora... potser pq a casa les mostres d'afecte no eren habituals?!?!?
    Gràcies Guapa

    ResponElimina
  4. Jajajaja de mossa?? jo?? aaiiss
    Jo no hi tinc debilitat, però m'agrada remenar-hi de vegades. Ja m'agradaria coneixer prou el passat per saber on codony l'he vessat, però vaja tb aprenem dels errors i podem millorar el futur, oi? Au vinga que demà es dimarts i la setmana es farà més curta..
    Petonets

    ResponElimina
  5. ummmmm orígenes con bandoleros....:))
    Besos, lluna

    ResponElimina
  6. Que no de origenes bandoleros... aunque nunca se sabe!! ;)
    Besos, Carmela

    ResponElimina
  7. Així que un avantpassat mosso. I ben documentat que ho tens, xata.
    Jo tinc un rebesavi bandoler.
    I així has sortit tu i així estic jo. Coses de l'herència genètica.

    cio, bambola

    ResponElimina
  8. Ja és sap, "de tal palo tal astilla" o allò més nostrat de "els testos s'assemblen a les olles" o el que volies dir és que tu ets més bon jan que jo?? jeje que ens coneixem...

    Ciao Bambino

    ResponElimina
  9. Li ensenyaré aquest post al meu cunyat. A banda de ser sergent dels mossos, és historiador. Potser li interessa.

    PD: Estàs morena? Jo vaig plegar caragols :-)

    ResponElimina
  10. Sr. Paseante vosté vol de totes totes que em tanquin a la presó jijiji Bé si el teu cunyat creu que hi ha res d'interessant m'avises que jo li ensenyo tot el que tinc.
    Ni morena ni caragols, catxis havia d'haver vingut a buscar-los amb tu.
    Petonets

    ResponElimina
  11. No m'atreveixo a fer-me l'arbre genealògic.

    ResponElimina
  12. Hola Josep!!
    Pq no t'atreveixes?? Tens por d'un avanpassat perillós? Som el som (entre d'altres coses) en virtut dels que ens han precedit, no? Bé, de fet jo no el tinc, el va començar el meu pare i està mig escrit en un troç de paper d'embalar (per tal de tenir lloc) a l'espera que algú el faci bonic suposo...
    Benvingut!!

    ResponElimina
  13. Analfabets, pobres, fugitius de tot arreu... aquest és el resum. Em calen els detalls?
    Tenim 2^n avantpassats, sent "n" el nombre de generacions. Potser sí que hi ha algun aristòcrata, però no vull ni pensar com va fer-li el fill a la meua avantpassada.

    ResponElimina
  14. Home, vist així...!!! Jo es que posada a imaginar sóc més pel.liculera. I no fa falta tenir algun aristòcrata pq l'arbre valgui la pena.

    ResponElimina

Podeu dir-hi la vostra...