La canço no hi té gran cosa a veure si no fos pq es la que em sona al mòbil quan em truca...
No en se d'escriure, ho dic d'entrada perquè no penseu el que no és. Però de vegades va bé abocar el que et volta pel cap...
divendres, 23 de setembre del 2011
Dijous...
Hem tingut tarda de noies, com casi cada setmana, fa uns 6 anys que ens coneixem i ha passat a ser una persona important per mi, ella i jo ens hem fet costat quan ha calgut. Està passant un mal moment, per un costat la feina i la falta d'aquesta i per un altre la seva relació de parella que trontolla, avui l'he vist apurada i em sap greu, per ella i per mi pq si la cosa va a pitjor el més segur es que marxi i jo no vull que ho faci. Sóc egoista, tinc pocs amics aquí i m'agrada saber que tenim una cita cada setmana.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Fa molts anys que no tinc tardes de noies. Fa molts anys que no li explico a ningú les meves angoixes.
ResponEliminaTens molta sort de poder gaudir encara d'això! No ho perdeu.
I no ets egoïsta. Si l'amistat és veritable, la distància no serà un problema massa greu, no et preocupis.
Ara el més important és que la teva amiga trobi solucions. Això sí que és difícil però més agradable si tens bona gent del teu costat. Petonets
Doncs si vols venir ja ho saps, normalment els dijous,potser t'agafa un pelet lluny, però si et fa el pes ho passen a divendres i quedem a mig camí!!!
ResponEliminaSí, esperem que tot s'arregli, o al menys vagi a millor. Gràcies per la visita Bonica.
Petonets
Lluna, hauria de buscar les coordenades del teu perfil a veure per on cau jajaja.
ResponEliminaNo és una visita; si em deixes, penso quedar-m'hi
No et diré el poble però les quedades són a la capital de la comarca de l'Urgell... jejeje
ResponEliminaQuedat tot el temps que vulguis. Gràcies de nou.
La amistad es importante y gracias a ella salimos a flote de muchas situaciones. Sentir una mano amiga al lado en los momentos bajos se agradece y estoy segura que tú amiga sentirá la tuya.
ResponEliminaUn beso Lluna
Creo que en este momento es de las cosa más importantes que tengo, aparte de mi hijo, los poquitos amigos pero que lo son de verdad. Ella sabe que me tiene para lo que necesite.
ResponEliminaUn beso grande Carmela.
L'amistat és més donar que no pas rebre. Ajuda-la tot el que puguis i ella no s'allunyarà massa de tu. I avui en dia tenim internet per fer quedades virtuals, no? A més, per xerrar pel messenger no cal anar elegant :-)
ResponEliminaJa ho faig Sr. Paseante ajudar-la, fer-li costat, aconsellar (jajaja ja veus tu) A mi les quedades m'està bé fer-les a través d'internet, però de virtuals res... Al bar o al xiringuito i a riure.
ResponEliminaNo el msn no demana etiqueta jijijiji
Un petó, o dos.
Doncs sí, bona cosa això de poder comptar amb bons amics. No voler perdre'ls no és cosa d'egoisme, sinó d'apreci i estimació.
ResponEliminaA passar-ho bé, xata.
Sort en tenim, no? Tan ella com jo estem fora del nostre cercle familiar/d'amics de tota la vida, i va bé saber que pots comptar amb algú que t'aprecia pel que ets. Sí, me l'estimo.
ResponEliminaFarem el que podrem, com sempre.