Anda, los donuts!!!

 

Cinc mesos després una pensa... Eis, si jo tenia un blog!!! A veure que s'hi cou?? I clar, no s'hi cou res si no hi poses res a coure.
Miraré d'anar passant, no garantitzo res ;-P

Cap d'Any...

Suposo que estaré de festa al poblet del Priorat, amb la colla (i la resta del poble) de tota la vida, fent un sopar al casal i "moviendo el esqueleto" al so d'alguna musiqueta enllaunada.

Espero que tingueu una molt bona entrada al nou any i que acompliu amb tots els propòsits, jo per si de cas no en faré, així no em sabrà greu quan passi d'ells...

Penseu una miqueta en mi, que seré una mica més velleta... 48 tacos nous de trinca.

Molt Bon Any 2013

Sigueu feliços

Nadal...

L'arbre desvetlla sons i el vent escriu

ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.

Tot és misteri i claredat extrema.

Torna Nadal i torna la pregunta.

Proclamarem la pau amb les paraules

mentre amb el gest afavorirem la guerra?

Torna Nadal

Miquel Martí i Pol

Espero que tingueu molt Bones Festes!!!

Temps de ...

Es temps de fred, però no en fa.

Es temps de alegria, però de vegades costa alegrar-se.

Es temps de pau, però tots estem massa crispats.

Es temps de viure el present com si el món s'acabes demà...

Arbre (de mentida) a l'entrada de l'església de Tàrrega

Tan de bo sempre hi hagi un caliu on escalfar-nos.

Tan de bo sempre trobem quelcom que ens alegri el dia.

Tan de bo la pau guanyi per sobre la crispació.

Tan de bo hi hagi molts "demàs" 

Espero que gaudiu d'aquestes festes, sigui de la manera que sigui, que la família i/o els amics us acompanyin i ens anem retrobant per aquí durant molt de temps...

El trencanous

Bé, avui he anat al teatre a veure el meu primer ballet, no és que m'hagi emocionat, però ha estat bé, es tracta d'un conte de Nadal molt apropiat per l'època. No m'hi entenc, així que només puc dir que m'ha agradat, i que els ballarins crec que ho feien molt bé

A veure què trobaré ara per anar fent cultura... hehehe

Oci i cultura

Per aquelles coses que passen estic tenint una entrada al hivern tota cultural, a primers d'octubre em vaig treure un abonament per anar a veure 3 de les 6 obres de teatre que fan al Ateneu de Tàrrega aquest hivern.
Després a més va sorgir l'oportunitat d'anar a veure Oleanna i també la vaig aprofitar
El primer de novembre vaig anar a veure Incendis, amb Clara Segura, Julio Manrique, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Xavier Ricart, Xavier Ruano, Claudia Font una tragèdia mooolt intensa. El dissabte de la setmana passada Els Ossos Russos, una comèdia o més aviat dues força entretingudes.

Divendres el meu fill em va "portar" a veure un monòleg que feien al espai merCAT

No el coneixia l'Albert Boira, m'ho vaig passar molt bé, tot i que el seient (una paca de palla completament filmada) no era del tot còmode.
I encara em queda la 3ª obra per veure, en aquest cas un ballet previst per mitjans de desembre  Si voleu venir encara hi ha entrades...

http://www.tarrega.cat/pdf/agenda_cultural_%C2%B7_novembre_2012.pdf

Per molts anys...

Aquest bloc avui fa 2 anys, ves qui ho havia de dir!!! Si us passeu esteu convidats, hi ha pastis i cava...hehehe

Durarem el que durarem, mentrestant gràcies als que aneu traient el cap per aquí.

Oleanna al Teatre Romea

Ahir al vespre vaig anar al teatre, no és una cosa que acostumi a fer, he vist algunes obres, normalment a la festa major d'un o altre poble i portades a terme per grups d'aficionats o alguna companyia petita. Però ahir eren professionals, i Deu n'hi do els professionals...
Tot i que al principi em va semblar que m'havia perdut alguna cosa després vaig anar entrant en la història, la veritat es que em va agradar molt, en Ramon Madaula i na Carlota Olcina ho fan molt i molt bé i el final em va agafar completament per sorpresa. Si teniu l'oportunitat de veure-la us ho recomano.

https://www.facebook.com/TeatreRomea

Una nit fantàstica i no només pel teatre...

Idees brillants...

Què ningú es senti ofès... L'he trobat al FB i m'ha agradat. Sense "acritut" hehehe

Basquet Barça-Mavericks

No sé si estareu al cas però ahir el Barça Regal jugava contra un equip de la NBA. Jo no és que m'hi entengui gaire, però com que el meu fill s'hi dedica doncs ja fa dies que mirava la manera d'aconseguir entrades (maredeDéuquinspreus!!!) I vet aquí que de vegades uns estem de sort i com per art de màgia vaig trobar-me amb 3 (si, tres, el meu noi té xicota, sic) i cap al Palau St. Jordi s'ha dit.
Una feinada per aparcar!! Corre, corre que ens hem de trobar la C. que porta les entrades. Bé, hem arribat a temps i entrem sense complicacions (tret del segurata que em fa deixar l'ampolla d'aigua de 1,5l. per si tinc intenció d'agredir a algú, les llaunes les vaig passar). Tenim seient a la 2ª graderia, no està malament per unes entrades aconseguides a ultima hora i com a favor.
Un partidàs, bé, suposo, el meu fill i la xicota s'ho han passat rebé, jo he aguantat l'espelma...jeje Sortim de Bcn a les 12, deixem la noieta a casa seva passada la 1 i al noi a casa el seu pare abans de la 1 i mitja, i aquest matí ells tenien insti!! Jo estic de festa.

L'entrenador donant instruccions

Vista de les grades

Visió des del seient

Resultat a 2' 43" del final

Seguretat!!!

Navarro

L'entrada

http://es.eurosport.yahoo.com/noticias/99-85-barcelona-sorprende-mavericks-nba-220421807--nba.html

AGENDA

Ja que no escrivim farem d'agenda, per si algú es troba per la zona i li ve de gust...
Aquest cap de setmana es celebra a Montgai la 4ª Fira de Màgia al Carrer, jo no hi he anat cap vegada però m'han comentat que està força bé.
Mén informació: http://www.montgaimagic.cat/

I el següent cap de setmana 12 -13 i 14 d'octubre és la Fira del Torro al meu poble de la Terra de la Boira, si voleu xiuleu i anem a fer un cafè, o a menjar torrons...

Informació: http://www.firadeltorro.com/    http://www.igp-torrodagramunt.com/historia

11S2012

Representació del poble a Barcelona

Manifestació al poble...

Estelada tunejada

Sóc d'un poble petit, però tot i això és un poble que es mou i que tb va ser ahir a Bcn d'una manera o altra.

Bon dia

Què fa que un dia sigui millor que un altre? De vegades cal tan poca cosa. 

Dijous passat camí de la feina

Avui fa 3 anys d'una trobada que va capgirar la meva vida. Res no va anar com jo pensava/imaginava. Ara sembla que les coses comencen a trobar el seu lloc. M'ha costat, i em costarà. Per sort sóc més forta del que crec de vegades (encara que les cicatrius hi son). I me'n sortiré, d'una manera o altra... No hi ha pous prou fondos!!!!

Camins que hem de fer sols

Una tranquil.la tarda de dijous... (editat)

Ahir, mentre passava la tarda amb la meva amiga L. en una terrassa de Tàrrega i parlàvem de la vida i arreglàvem el món hi va haver una part del nostre món que va quedar ben esgarriat. A Tàrrega només va ploure, com que varem seure al carrer però sota cobert no ens va caure ni una gota (bé alguna potser si), però a uns 15 km. en dues direccions si no oposades quasi, la tronada va fer molt mal. Gent de la feina i coneguts que s'han quedat amb un cotxe bonyegut i sense vidres, amb finestres i persianes trencades i una destroça als camps que fa por de veure...

A casa meva no hi ha fet gran cosa, tan sols m'ha deixat sense floretes, jo que ja no hi tinc gaire mà...

Paris

Vaig viure a Paris durant 4 mesos allà per l'any 86.

Hi vaig fer cap després d'un seguit d'errors de joventut, (ves per on sembla que amb l'edat no millorem gaire jeje) una noia del poble tb hi era i em va aconseguir feina a casa d'uns coneguts. Ella vivia al 9eme (Opera) i jo vaig fer cap al 1er arrondissement (Louvre). Havia de fer les feines de casa i cuidar les 3 filles d'una parella que treballaven a casa mateix, dentista ella i mecànic dentista ell. El meu sou 60.000 pts/mes

Treballava de dilluns a dissabte al migdia, ja que les escoles a França feien festa el dimecres i per contra treballaven el dissabte al matí, preparava dinars i sopars apart de les feines de neteja i vigilava les 3 nenes (14, 9 i 6) mentre eren a casa. Encara que tenia una habitació molt coquetona a les golfes del bloc de pisos crec que en els 4 mesos només hi vaig dormir un parell o tres de nits. Normalment al acabar la feina tirava cap a casa la noia que m'havia trobat la feina, la seva habitació era més gran, tenia dutxa, cuina i TV encara que el WC era al passadis... ja sabeu com són aquests gabatxos

Mentre era allà tenia un noviet fent la mili a Madrid, així que vaig aprofitar el pont de Tots Sants per fer-li una visita, el viatge costava la meitat del meu sou però no ens havíem vist des de l'estiu i una sempre ha estat una mica impulsiva. Va ser un cap de setmana divertit i una mica esbojarrat ja que el meu xicot  havia de fer algunes feines abans de sortir i ell i els seus col·legues em van ficar dalt d'un camió i em van passejar per uns quants quartels de los madriles repartint el pa abans d'anar de festa...

Gràcies a aquesta estada el meu nivell de francès va millorar molt i em va permetre poder accedir després a una feina on en feia força us, i aquesta feina m'ha permés passejar-m'hi unes quantes vegades.
El meu fill va venir de Paris (de debò) després d'unes vacances.
Sempre ho dic, si algun dia em perdo busqueu-me a Paris...

Gotye - Smoke and Mirrors

SOM - OBRINT PAS

Som la cançó que mai s‚acaba,
som el combat contra l’oblit,
som la paraula silenciada,
som la revolta en un sol crit.

Som l’espurna que encén la flama,
som la lluita que hem compartit,
som la pedra en la barricada,
som el poble per construir.

I quan la nit ens ve a buscar
som tot un món per estimar,
som una història per guanyar,
tot un futur per començar.

Som llàgrimes en la mirada,
som el coratge de seguir,
som la ferida mai tancada,
som la història que no han escrit.

Som l’arbre enmig de la tempesta,
som els estels que vam teixir,
som l’esperança i la tristesa,
som el poble per construir.

I quan la nit ens ve a buscar
som tot un món per estimar,
som una història per guanyar,
tot un futur per començar.

Aquest és el meu post nº 100, no m'ho hauria pensat mai, no crec que n'escrigui gaires més, però m'ha fet gràcia arribar a aquesta xifra.

Avantpassats...

La veritat és que no tinc informació, sé que un repadrí ( crec que era el besavi del meu pare) va ser mosso a mitjans del segle XIX, desconec a quants bandolers va agafar, si es que en va agafar cap. Pels papers que hi ha per casa sabem que a finals de desembre de 1859 estava adscrit a l'esquadra de Torres de Segre no sé per quina raó, ja que la de Riudoms li quedava més aprop, clar que ves a saber com funcionava això. Pel que he vist a la llista d'esquadres n'hi havia un total de 14. I fins aquí puc llegir...

Aquí els documents gràfics dels papers que volten per casa els pares.

Setmana Santa...

Sóc d'un poble petit, encara ara no està ben vist si no vas a misa quan toca. Jo he estat una mica ovella negra en aquest sentit, m'he saltat algunes normes abans que la majoria.

Ja fa molts anys que em salto gairebé tots els actes litúrgics i moltes de les obligacions estipulades, l'últim que he mantingut (i no de forma continuada) es anar de vegades a la benedicció dels rams, pq et donen un ram de llorer que va bé de tenir (s'aguanta força) i posar a la cassola. L'altra cosa que sí faig normalment es anar a menjar la mona amb la colla d'allà, de soltera, de casada, amb nen i ara sola, encara que aquest any em sembla que no hi aniré.

 Els darrers anys hem tingut pluja i hem acabat en unes golfes a una casa al mig del poble en lloc de fer-ho a les ermites (es típic) que hi ha als voltants. Aquest any ja deien de anar directament de restaurant, i això si que no, anar a menjar la mona es anar a fer el cabreta, amb els texans i una dessuadora vella, fer foc (a les ermites està permès) coure el dinar i anar a caminar a estones o a banyar-nos (ara ja no ho fem) per primer cop en la temporada.

Així que aquest any em sembla que em saltaré totes les tradicions i dilluns potser vagi a la platja... Ja us faré 5 cèntims del meu bronzo...

Soha - Tourbillon (Serre-Moi Fort Si Tu M'aimes)

lalalalalalala...
lalalalalalalala...
lalalalalalalalala...
Mmmmmh mmmmmmh mmmh
Dime el amor, dime el cielo
Dis moi la vie et comment vont les gens
Dime el sol, dime el verano
Dis moi le monde et ses droles d’habitants
Dis moi le jour, les departs
Las cosas que valen esperar
Dis moi la joie, dis moi l’espoir
Mais ne dis jamais au revoir
Refrain :
Dans ce tourbillon, qui m’entraine
Serre moi fort, si tu m’aimes
Tout est tellement plus beau entre tes bras
Dis moi les plaies, dis moi les gens
Jusqu’a quelle heure on peut etre innocent
Dime el sueno, dime el agua
Que este rio dime a donde va
Dis moi la terre, les elements
Comment sait-on qu'on se comprend
Dime antes, dime despues
Comment tu m’aimes autant
Refrain :
Dans ce tourbillon, qui m’entraine
Serre moi fort, si tu m’aimes
On dansera toujours pour la peine
Serre moi fort si tu m’aimes
Tout est tellement plus beau entre tes bras
Dime el amor y dime el cielo
Como la gente vive en este mundo
Dime el sol, dime el verano
Yo se que tu lo ves muy claro
Dime el dia, la hora
Los encantos y las maravillas
Dime la noche, la alegria
Pero adios no me digas
Lalalalalaaa lalalalalalalalalala
Refrain :
Dans ce tourbillon, qui m’entraine
Serre moi fort, si tu m’aimes
On dansera toujours pour la peine
Serre moi fort si tu m’aimes
Le monde est bien plus beau entre tes bras



Vist que no tinc res per dir, he trobat aquesta cançó i he pensat de compartir-la.

http://lyricstranslate.com

http://lyricstranslate.com