divendres, 6 de juliol del 2012

Una tranquil.la tarda de dijous... (editat)




Ahir, mentre passava la tarda amb la meva amiga L. en una terrassa de Tàrrega i parlàvem de la vida i arreglàvem el món hi va haver una part del nostre món que va quedar ben esgarriat. A Tàrrega només va ploure, com que varem seure al carrer però sota cobert no ens va caure ni una gota (bé alguna potser si), però a uns 15 km. en dues direccions si no oposades quasi, la tronada va fer molt mal. Gent de la feina i coneguts que s'han quedat amb un cotxe bonyegut i sense vidres, amb finestres i persianes trencades i una destroça als camps que fa por de veure...



A casa meva no hi ha fet gran cosa, tan sols m'ha deixat sense floretes, jo que ja no hi tinc gaire mà...




8 comentaris:

  1. Vaya, lluna, que impresionante. Imagino que habría muchas perdidas sobre todo en el campo. Al menos me alegra que tú solo perdieras tus flores, seguro que pronto las podras reponer.
    La naturaleza a veces es tremenda, como si estuviera gritandonos y advirtiéndonos.
    Un beso, preciosa.

    ResponElimina
  2. Pues si Carmela, están los ayuntamientos pensando en declarar zona catastrófica para ver si así se puede acelerar el proceso de evaluación por péritos y agencias de seguros, la verdad es que en según que zonas lo ha dejado todo hecho polvo, pero la metereología es así de imprevista y devastadora, igual que maravillosa en otras ocasiones.

    Besos Cielo

    ResponElimina
  3. Terrible, escalofriante, horrible, apocalíptico...
    sortosament, després de la tempesta ve la calma.
    O no?

    ResponElimina
  4. La veritat es que com que no m'hi vaig trobar potser no sóc capaç de copsar-ho, però bromes a part fa por, i si, normalment després sempre ve la calma, o no... jajajaja
    Petonets Sr. Samsa

    ResponElimina
  5. Ho vaig veure a les notícies de la tv i també ho vaig sentir per la ràdio.
    Em fa més pena això del camp, per la gent que s'ho ha currat durant mesos segurament, i ara no els hi queda res.
    Perquè vaig sentir que les subvencions que donen per declarar una zona catastròfica, no cobreixen mai el 100% de les pèrdues, només un percentatge que va en funció del grau que se li doni a la catàstrofe.
    Que se't trenquin els vidres del cotxe ja és una putada també, però no deixa de ser només diners i a més en molts casos segur que ho cobreix l'assegurança.
    Les plantes de casa teva, una pena també....però les reposaràs fàcilment. O no.
    El camp em fa molta pena. I, després de tot, ens perjudica a tots...si hi ha menys oferta, alguns productes pujaran de preu, segur.
    En fi, guapa.....que ho sento molt, tant per la part que et toca com la que ens toca a tots.
    Petonets

    ResponElimina
  6. Lluna, em sap greu...sobretot per la gent del camp que en un moment veu l´esforç de tot un any en orris.A casa meva també tenim fruiters, raïm i olivera i quan al cel pinten bastos se´m regira l´estómac.
    Per les plantes no et preocupis, talla les fulles fetes malbé i tornaran a sortir ( saps allò del cop de tisores? doncs això!)

    Ara calma i tranquil·litat. Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  7. Si, hem sortit per tot arreu, i és una llàstima les pèrdues, les meves flors rai, potser en compraré de noves, potser hi passaré la tisora com diu na Pais, només que "con la que està cayendo" això ens ho podriem haver estalviat...
    Petons Guapa

    ResponElimina
  8. Si, a mi tb me'n sap, quan passes per segons a on i veus com han quedat els camps, les plantes i flors de jardins i balcons, els arbres i tots el cotxes, aparadors, finestres i persianes fan venir ganes de plorar, però com sempre la majoria guardaran/em les llàgrimes i miraran/em de tirar endavant, com sempre. Jo al arribar a casa al vespre vaig trucar a la mare per veure com havia anat pel Priorat, però allà gairebé ni ploure...
    Tonets Maca

    ResponElimina

Podeu dir-hi la vostra...