dimecres, 6 d’agost del 2014

Història d'un somni...

Ella l'havia buscat en va, ja feia molt de temps des de les últimes cartes, que encara guardava en el fons d'un calaix. Ell la va trobar per casualitat, just aquells dies tenia posat el seu nom real al FB, normalment feia servir un sobrenom escaient. Varen començar a xatejar com si mai haguessin deixat d'escriure's. Tot era fàcil, massa fàcil. La cosa es va allargar durant uns mesos, buscant moments, robant hores a la nit. Per fi es van retrobar un cap de setmana d'hivern, no semblava que fes més de 15 anys que no es veien i malgrat els nervis inicials la nit va passar com un somni. Semblava que la cosa podia tenir un futur, incert, però ja s'arreglarien. Doncs aquí es va acabar el futur, encara van coincidir un parell més de cops, no se sap ben bé pq i mentre ella s'imaginava una vida on ell hi era present, ell en vivia un altra on ella no hi tenia cabuda.

Ella havia pensat que malgrat el temps, la distància i tot plegat sempre serien amics, la cosa no va anar bé,es van distanciar tal com s'havien retrobat, després un revés de la vida els va tornar a fer coincidir... Ara ella sap que malgrat tot, ell sempre tindrà un raconet dins el seu cor, encara que només es parlin de tant en tant.

Es estrany com ens emboliquem en afers amb punxes i després ens queixem de les punxades. I això un cop darrera l'altre. Tan se val si ens estimen o no, si estimem o només somiem.



Poema X de Pablo Neruda



18 comentaris:

  1. Amb què estàs embolicada ara?

    PD: Ja han passat 3 mesos? ja tocava tornar a publicar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uis pons si jo li expliqués...

      Doncs ara no ho sé, pq l'interval anterior va ser de 5 mesos i ara l'hem reduit, i el proper potser haurà de ser inferior, marededeusinyor quin patir!!!

      Petonets

      Elimina
  2. Subscric absolutament aquest darrer paràgraf... Som així, no sé si tenim arreglo.. ;) però alguna cosa aprenem, no?

    Petonets...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona, tampoc ens cal molt arreglo!! I és veritat que a base d'entrepussar anem aprenent.

      Petonets maca!!

      Elimina
  3. uSom una mica masoques....que dic una mica? Molt massoques

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt?? Una micona de res home!! "Y nos vamos curtiendo" :P

      Elimina
  4. Hay personas, que ocurra lo que ocurra, siempre tendrán en nosotras, como bien dices, su lugar, su hueco. Eso es así, si o si. Y está bien soñar, y querer, y vivir con una esperanza.
    Aparte de todo eso, me alegra un montón leerte Lluna y saber de ti.
    Un besazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En eso tiene razón Cielo, hay gente que entra de puntillas y luego tiene huequecito a perpetuidad... Siempre hay que soñar y querer y vivir, las esperanzas aunque sea lo último que se pierde pueden ir variando y esperanzandonos ora aquí, ora allà :)

      Besos a mares

      Elimina
  5. Potser si hi ha una cosa pitjor encara que fer-se mal a un mateix, és fer mal a algú que no en té cap culpa. Aquestes històries deuen passar ara que és fàcil retrobar gent del passat, però el camí fàcil és pensar que si ens vam deixar perdre llavors, res indica que ara hagi d'anar millor. Però als humans ens encanta ensopegar, si no seríem alguna altra mena de bèstia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi havia intenció XeXu, de vegades no llegim bé les senyals i donem per fet coses que no són (potser pq és el que ens agradaria...) Suposo que tens raó, les xarxes socials i la vida 2.0 permet retrobaments que fa uns anys hagueren estat sino inpossibles si complicats.
      Es que si no ensopeguessim... De vegades tb és bonic ensopegar, sobretot si la pedra s'ho val :P

      Elimina
  6. Els afers amb punxes són els que més vida ens proporcionen.

    ResponElimina
  7. Ja deu ser això Jp el que fa que anem ensopegant un cop i un altre :P

    ResponElimina
  8. Perquè alguna cosa -amor, ganes d'amor- no ens deixa veure el veritable abast de les punxes. Però totes les punxades fossin com aquestes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, encara sort, que algunes punxades llepant es curen :P

      Elimina
  9. Per alguna cosa ho diuen en cançons, en refranys...

    ResponElimina
  10. Aiii les punxes, fan mal i tant que si!!
    Però jo vull creure que sempre que hi ha una "relació" ens ocupa un trocet de cor, aquell que només s'hi guarda lo millor.

    Mem si puliques més!! jejjje
    Aferradetes, bonica :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres lluneta!! Que t'he deixat aquí abandonada... Suposo que sí, que les "bones" relacions sempre ens deixen una mica de solatge en algun raconet.
      Nineta, costa això de publicar, que sóc de ciències!! :P

      Petonets guapeta

      Elimina

Podeu dir-hi la vostra...