dimecres, 14 de maig del 2014

Lluna plena...




Com sempre, apart de les hormones hi ha un altra cosa que tb influeix en les meves emocions, sí, la lluna, tocaya en aquest món 2.0. Estic una mica des-ubicada. He passat un cap de setmana fantàstic i ara toca tornar a la terra, a més demà el meu fill fa 18 anys i vulguis que no veure que ell creix (tot i l'alegria) vol dir que els altres decreixem.
Per un altre cantó estic intentant un canvi de domicili que costa força més del que pensava, vaja, que la vida, com sempre, fa la seva encara que tu l'hagis planificat...
I res, que tenia una mica de lio al cap i he pensat passar a deixar-ho aquí abans no s'ompli de males herbes aquest raconet mig deixat de la mà de Déu.

20 comentaris:

  1. Que alegría leerte de nuevo, Luna!!
    Andamos de mudanza??
    Espero que aparté de esos pequeños desajustes lunares todo te vaya bien.
    Un abrazo!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Cielo!! No se yo si me pasearé mucho pero bueno...
      Lo intentamos, pero el patio está complicado.
      Todo va bien, no llegan ni a desajustes, pero gracias por los deseos!!

      Un beso

      Elimina
  2. Hauries d'es roure mès sovint, nena!!!

    Moltes felicitats per l'aniversari del teu fill... A tots dos...

    Jo penso que tots creixem una mica, encara que no es noti...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'agradaria Carme, però una no es donada a les lletres i cada cop costa més...
      Moltes gràcies!! Sembla que va ser ahir que era un tapet de barral i mira!!
      Sí, sí, tots anem creixen cada dia, uns dies més i uns altres potser no tant, però ens fa grans veure com creixen :P
      Petonets Guapa

      Elimina
  3. Ja sap a qui va a votar, el teu fill?, ja li toca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no t'ho creuràs Jp però quan van donar la data de les europees és el primer que va dir: I a qui votaré jo?? No pq no tingui les idees clares, sino per tota la patolea que hi ha..

      Petonets

      Elimina
  4. Mentre ens anem fent grans anem passant pantalles com si d'un videojoc es tractés, la nostra preuada vida.
    Felicitats al jove i la mare que'l va..... :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I mira que hi ha pantalletes que costen, eh!?

      Moltes gràcies joan!!

      Elimina
  5. Sort en el canvi de casa, sobre la lluna ... què vols que et digui!!?? ;)
    I sobretot, felicitar al teu fill ia tu per ser la seva mare!!

    M'agrada molt que obris el raconet!!
    Aferradetes, nina ☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure com anirà lluneta, hehe i de la lluna que en podem dir, oi?
      Moltes gràcies nina!!

      Diguem que he vingut a treure la pols :P
      Petonets Nineta

      Elimina
  6. Ja està bé venir a treure la pols de tant en tant! Va, que demà ja no hi haurà lluna plena, i hauràs de buscar una altra excusa per la des-ubicació! Hehehe. Ep, i felicitats a la criatura!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí XeXu, convé passar el "plumero" i airejar una mica :P Amb la lluna passa com amb els sants, té vuitada. Hehehe Moltes gràcies, de part de la criatura!!

      Petonets

      Elimina
  7. Va, reconeix que el meu comentari en el post anterior et va picar per escriure de nou :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si t'he de dir la veritat, no he dormit tranquil•la des que et vaig llegir... Així que ja veus, he hagut de posar-hi remei ;)

      Elimina
  8. Sempre penso que quan es felicita un fill també s' ha de felicitar la mare, perquè aquell és dels dies més importants de la seva vida ( per l' esforç sol ja mereixen un monument). Així que felicitats a tots dos i molts bons desitjos per a què tot es vagi recol·locant, la lluna, les hormones i la nova casa.
    per molts anys!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehehehe si, una miqueta de felicitació tb ens mereixem. La lluna es recol·loca sola, les hormones max o menys i la nova casa... Ja t'ho explicaré!!

      Gràcies Guapa!!
      Petonets

      Elimina
  9. I el que semblaven mars. en realitat eren grans cràters.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant si són mars com craters quan es posen travessers no saps el que costen!!!

      Elimina
  10. Assusta una mica veure com creixen, per molts motius ;D
    Sort amb els canvis. De vegades es fan pesats, però també porten ilusions noves.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant jomateixa, és tot un festival veure com evolucionen, però que fariem sense ells, oi?

      Elimina

Podeu dir-hi la vostra...