dilluns, 3 de juny de 2013

"Finde" profitós i aprofitat

Divendres nit el noi i jo varem anar al poble, sempre arribem a l'hora de sopar i la mama (la meva) s'enfila per les parets, però el fill (el meu) té una vida social que atendre i malgrat que la xicota tenia examens i no van quedar encara hi ha els amics i el gimnàs i tot allò que no es pot deixar mai per l'endemà ;P
Dissabte ell va dormir gairebé tot el matí, però una que ja es gran i ha de fer de persona responsable es va llevar a un hora decent, tampoc cal matinar massa... Després d'esmorzar i veient el meu germà petit que  pul·lulava pel terrat vaig sortir a xafardejar i ja em tens col·laborant en esporgar la parra i després rebent ordres de la mestressa d'aclarir els rosers de les flors que ja estaven mig musties.

El vergé

Ens feia companyia el gos de casa, encara que el meu germà diu que es una guineu...

Lo Kun

I aqui una panoràmica de cal Marino ;)


On ara hi ha La Caixa hi havia una botigueta de queviures, a dalt als balcons en temps dels meus padrins hi havia un cafè freqüentat pels republicans, després hi ha haver un taller de confecció a la part del primer balcó  i en els altres dos hi feien escola les nenes quan les escoles no estaven en condicions (jo hi vaig anar a pàrvuls i una part de primer). Després si han fet classes de gimnàstica, cursets de cuina i algun altra cosa.
A les finestres de dalt de tot jo hi havia vist gallines, quan era petita em sembla que a casa (com moltes altres) ens auto-abastiem, teniem gallines, conills, un porc, una cabra, algun gat caçador i alguns gossos més caçadors encara i el pare amb les seves escopetes. Pagès i matarife a estones.

Avui mentre el noi s'ha escapat a Bcn amb alguns més del basquet per celebrar el final de temporada jo he anat a Andorra amb la meva amiga L.

Complertet, complertet...



18 comentaris:

  1. M'agradaria anar a aquesta oficina de La Caixa i comprar una entrada per veure en una pantalla tot allò que ja no existeix en el teu univers: el cafè freqüentat pels republicans, les gallines de quan eres petita, les escopetes del teu pare.

    La meva mare també s'ha d'esperar sempre a que arribem, els Hayden i jo, a l'hora de sopar o de dinar. Ella és més de puntualitats que d'esperes, com ta mare :-)

    M'ha agradat molt el teu post, Lluneta.

    ResponElimina
  2. Ja m'agradaria poder comprar aquestes entrades que dius, encara que em sembla que me'ls hauré de mirar cap endins...
    Pobra sra. Sofia, tb li toca esperar-vos.

    M'agrada que t'agradi ;)

    Un petonet

    ResponElimina
  3. Ostres, no has parat!!!

    Avui et toca descansar.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home!!! Tant com no parar.. Ha estat bé. I avui toca treballar de debo, allò de "ganaras el pan..." Si es que no es pot parar mai!!! ;)

      Petonets Toro

      Elimina
  4. A Andorra has anat a fer mal? No ho hagués dit mai!
    A mi em tocarà lo de la parra entre setmana, però cada dia i i en hores extres. El capde, un dia fent el vago i l´altre treballant, què hi farem!

    També m´ha agradat imaginar què s´hi podia esdevenir per cada finestra i cada balcó de cal Marino al llarg dels temps. I com és que es diu així aquesta casa, que havia anat a fer les Amèriques aquest senyor?

    Agafen arrancada per la setmana, bon dia!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mal?? Joooo??? Pobreta de mi si sóc un trocet de pa!!!!
      Lo de la parra et tocarà cada dia?? Tu tens una parra o una vinya sencera? Eis, que fer el vago tb està bé, és molt necessari (no cada dia ;D)
      La de històries que deuen amagar les pareds d'aquesta casa, i no, que jo sàpigui no tenim cap avantpassat que anés a fer les Amèriques, el més vistós el rebesavi mosso...

      Arrancats estem, bonasetmana tingui!!!

      Elimina
  5. Complet el cap de setmana, però el que és encara més completa és la història de Cal Marino. Allà s'hi ha fet de tot al llarg del temps. Tot evoluciona, ja es veu. Però què hi haurà d'aquí a unes dècades??

    ResponElimina
    Respostes
    1. Arregladet diria jo. Sembla mentida que hagin passats tants anys i tantes coses, i no sé pas que hi haurà d'aquí a unes dècades, si encara voltem per aquí igual us ho explico... ;))

      Petó XeXu

      Elimina
  6. Desde luego que has hecho cosas, Lluna. me encantan esas historias con sabor añejo de casas y lugares....
    Un abrazo, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tampoco es que me haya estresado, eh!?! jijiji
      Ya me gustaria a mi saber mas de esas historias, pero no conocí a mis abuelos y mi padre no era muy contador de cuentos, y lo que es peor, mi memoria es muuuu mala.

      Besitos Carmela!

      Elimina
  7. Si que n'has feta de feina!! :)
    A mi em va tocar un xafarranxo d'aquells que fan època!! Dimecres tinc una visita "important" i entre setmana no puc fer res.Vaig acabar tan feta pols que tinc els blogs desatesos, ja saps que quan no hi pots ser-hi és quan més gent publica i més comentaris et fan!! ;)

    M'agraden les fotos i els teus records.
    Aferradetes i bon dilluns!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ais, més n'hauria d'haver fet que la de casa s'ha quedat una mica endarrerida, però ja ens hi posarem en hores extres com diu na Pais. Com són aquesta gent de blogger!!!

      Bon dilluns Lluneta, un petó!

      Elimina
  8. M'agrada lo vergé. A casa tinim gallines, i una mos segueix, igual se pensa que va ser gos en una altra vida :DD

    Bones fotos, quin capde! ( Lo meu també va ser força mogudet)

    Petons, maca!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi tb m'agrada força, la meva mare hi té una ma amb les flors que jo no tindré mai...

      Són fotos fetes amb el mòbil, cap meravella. M'alegra que el teu tb fos distret ;)

      Petonets Bonica!

      Elimina
  9. Què passa llunàtica?

    Així m'agrada, que escriguis al bloc, que te'n vagis al poble, que persegueixis guineus (això últim jo ho faig sovint) i que espurguis les fulles mortes. Activitat. Aquesta és la clau per mantenir-nos joves a la nostra edat. Ai sí.

    La lluna, la pruna, vestida a ple sol...

    ResponElimina
  10. Ja veus, aquí passant l'estona.
    Si, no com altres que no escriuen en lloc i si ho fan es que han canviat de lloc. Perdona però jo la porto molt bé la meva edat, tu pq li dones mala vida ;P

    No saps pas la roba que portava...

    Petonets Sr. Samsa

    ResponElimina
  11. Records antics amb gust de problemes quotidians.....que seria la nostra existència sense aquests ountets de sal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan!!
      Antics i no tant,els problemes quotidians són bons puntets de sal, la vida plana perd molt d'encant.

      Un petó

      Elimina

Podeu dir-hi la vostra...