Divendres nit el noi i jo varem anar al poble, sempre arribem a l'hora de sopar i la mama (la meva) s'enfila per les parets, però el fill (el meu) té una vida social que atendre i malgrat que la xicota tenia examens i no van quedar encara hi ha els amics i el gimnàs i tot allò que no es pot deixar mai per l'endemà ;P
Dissabte ell va dormir gairebé tot el matí, però una que ja es gran i ha de fer de persona responsable es va llevar a un hora decent, tampoc cal matinar massa... Després d'esmorzar i veient el meu germà petit que pul·lulava pel terrat vaig sortir a xafardejar i ja em tens col·laborant en esporgar la parra i després rebent ordres de la mestressa d'aclarir els rosers de les flors que ja estaven mig musties.
 |
| El vergé |
Ens feia companyia el gos de casa, encara que el meu germà diu que es una guineu...
 |
| Lo Kun |
I aqui una panoràmica de cal Marino ;)
On ara hi ha La Caixa hi havia una botigueta de queviures, a dalt als balcons en temps dels meus padrins hi havia un cafè freqüentat pels republicans, després hi ha haver un taller de confecció a la part del primer balcó i en els altres dos hi feien escola les nenes quan les escoles no estaven en condicions (jo hi vaig anar a pàrvuls i una part de primer). Després si han fet classes de gimnàstica, cursets de cuina i algun altra cosa.
A les finestres de dalt de tot jo hi havia vist gallines, quan era petita em sembla que a casa (com moltes altres) ens auto-abastiem, teniem gallines, conills, un porc, una cabra, algun gat caçador i alguns gossos més caçadors encara i el pare amb les seves escopetes. Pagès i matarife a estones.
Avui mentre el noi s'ha escapat a Bcn amb alguns més del basquet per celebrar el final de temporada jo he anat a Andorra amb la meva amiga L.
Complertet, complertet...
