dimecres, 29 de febrer del 2012

Lluna Negra - Sangtraït


Quan bufa el vent, no saps que et parla?
duu el gust del meu alè fins els teus llavis.
Quan bufa el vent jo et vinc a veure,
no puc sentir el que dius però sé el que sents.
(Tornada)
Em dones la ma, com temps abans.
La teva olor puc recordar
com cada nit que et vull somiar.
Però el somni és temps, no passa en va,
va fent forats que es tornen pou.
Somiar, per a mi, és morir d'amor.
Lluna negra, forat d'absències,
porteu-me fins el pou fred d'un mirall.
Llums i tenebres, ombres que es besen,
sento el soroll del mar suau dins la pell.
(Tornada)


Avui estic una mica "pallà". Aquest matí m'he adormit (bé no exactament, m'ha fet mandra començar més d'hora), a la feina el matí ha estat força complicat, al migdia no he anat a anglès (no tenia l'hora recuperada al haver començat més tard) la tarda ha anat així-així, m'he quedat una estona per recuperar una part del temps que vaig perdre ahir (normalment dino a la feina, però ahir va tocar anar a casa, el noi es va deixar les claus) i al sortir tenia hora al dentista, per lo que no tinc el millor vespre del món... Però demà ja és dimecres!!! Mitja setmana al sac.

8 comentaris:

  1. I avui és dimecres...i la primavera fa estralls...jo estic pal´arrastre, i això que normalment em senta de meravella.

    Els Sangtraït són de la meva terra, em fa gràcia escoltar-los després de tant de temps, no em sembla que hagi passat tant, encara que jo era més de Sopa de Cabra....;-)

    Bona lluna, Lluneta!

    ResponElimina
  2. Va Pais que amb una empenteta més arribarem al cap de setmana i podràs recuperar-te (o no). Jo tb feia molt que no els escoltava i mira, de casualitat...
    Demà entrem en quart creixent, tot amunt!!!
    Petonets Pais i cuida't

    ResponElimina
  3. La cosa positiva dels dies dolents o regulars és que finalment s'acaben. I ara ja estem en cap de setmana...espero que tot s'hagi anat recuperant.

    ResponElimina
  4. Tot es recupera i tot es torna a enredar Belkis, és el que té de distret la vida, que no podem baixar com si d'una atracció es tractés, i hem d'anar seguint-li el ritme.
    Petonets Guapeta

    ResponElimina
  5. Dius que vius a la terra de la boira, estudies anglès... Tu tens l'ànima londinenca. A mi no m'enganyes.

    ResponElimina
  6. No li sabria dir... No hi he estat a Londres, i al pas que vaig em sembla que tardaré. Però viure-hi "se li juro" que hi visc, un altra cosa és que sigui una autèntica filla d'aquesta terra emboirada (últimament més aviat poc) No volia pas enganyar-lo.

    ResponElimina

Podeu dir-hi la vostra...