dimarts, 1 de novembre del 2011

Records...

Tots Sants, Dia de Difunts, una manera gens alegre de començar un mes. Els meus padrins són morts, els meus pares són morts. Em queda la mare amb la que he viscut des dels 11 anys, els meus germans i el meu fill. No vaig coneixer els padrins, van morir abans que jo nasqués. Les padrines si les vaig coneixer, la paterna va morir el mateix any que la mare amb pocs mesos de diferència, recordo un jersey blanc i una faldilla negra plisada, la materna ho va fer ara fa uns quants anys. El meu pare ja en fa 13. Però aquí estem, mirant endavant. Preguntant moltes vegades pq? Però com que no hi ha respostes possibles millor pensar en altres coses.

8 comentaris:

  1. Recordar a los que ya no están con nosotros está bien, pero siempre de forma positiva y dispuestas a seguir con nuestra vida. La vida es un continuo camino que no tiene fin y por el que transitamos nuestro propio tiempo.
    Una canción preciosa Lluna
    Un beso grande y abrazo.

    ResponElimina
  2. Si Carmela, de forma positiva siempre, su recuerdo a veces és lo que nos guia y ayuda a afrontar cada dia de nuevo.
    La canción és el contrapunto al texto.
    Besitos

    ResponElimina
  3. A tots ens falta gent i també ens en queda molta. El més important és anar vivint i mirant de deixar alguna cosa del nostre pas per aquest món.

    ResponElimina
  4. Jo, en un dia com aquest, me'n recordo de la gent que em falta. Però me'n recordo molts més dies, i no aquest especialment; suposo que és perquè s'ha comercialitzat massa.
    Però en un dia com aquest també en sento afortundada perquè encara tinc i conservo la gent més estimada per mi i la més propera.
    El més important és recordar els que vam marxar amb un somriure, recordant algun bon moment o alguna frase seva...
    Els records perduren en la memòria del cor i no en els cimentiris.
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Ja ho sé Paeante, em va pillar un moment baix de defenses i apa-li tot abocat aquí. Però avui ja es veu d'un altra manera, i el meu germà petit fa anys, així que hi ha més per celebrar que no pas per un altra cosa.
    Petonets

    ResponElimina
  6. Realment els recordem tot l'any, al menys ho crec així, el que passa que com a tot s'hi ha de posar una data pq algú hi faci el seu agost (valentins/jordis/galderics) Però com dius intentar recordar-los sempre amb una rialla als llavis.
    Un petó Guapa

    ResponElimina
  7. Precisament dilluns mentre netejava làpides estava pensant que cada any tinc més llocs on anar a portar flors.Immediatament vaig donar-li la volta i em vaig dir que si ho feia, i a més ben acompanyada, és que encara hi era, per tant, fora mals pensaments.

    Es tracta d´això Lluna, d´anar tarient "brillu" als dies bonics.

    ( quina casa més Ikea que té la Roxette i quin entorn més maco!)

    ResponElimina
  8. I tant Pais, com diuen els que en saben qui dia passa any empeny, oi? Doncs això, i si els podem passar amb un sonriure doncs encara millor.
    Vaig trobar que donava "colorido" al post una mica gris...

    Petonets

    ResponElimina

Podeu dir-hi la vostra...