dimecres, 30 de novembre del 2011

Menjars d'ara i d'abans...

Hem començat parlant del dinar d'avui i hem acabat parlant dels berenars de fa moooolts anys (per mi més que per elles).
Ahir al vespre vaig fer arròs bullit (i no hi ha ningú malalt) i pollastre a la caçola per dinar avui (jo a la feina i el meu fill a casa) Quan l'he trucat per saber si havia dinat i com li havia anat m'ha dit que s'havia menjat l'arròs (escorregut) barrejat amb el pollastre. Ho he comentat a les noies de la feina i hem començat a parlar de menjar, que si a mi l'arròs bullit no m'agrada, que si la meva mare hi posava un allet, que jo me'l menjo de qualsevol manera, a mi no me'l facis amb caldo etc I llavors algú ha dit: -es que abans amb qualsevol cosa es feia un dinar i ara...-
Heu sentit a parlar de les sopes de farigola o timó (amb el pa del dia abans o de dos o tres) i un ou si calia donar-los-hi una mica de consistència?? I de les sopes d'all?? De la truita amb trampa??
Qui no ha menjat pa amb oli i sucre? o pa amb vi i sucre? i entrepà de plàtan? (no es podia llençar res, i quan un plàtan era massa madur per menjar a mossegades s'aixafava amb una forquilla i s'escampava al pa, com la nocilla...
M'encantava el pa amb oli i sucre, i una padrina meva de vegades em deixava picar fruits secs, normalment avellanes, al morter, ho barrejàvem amb sucre i a cullerades... mmmmmm


12 comentaris:

  1. Lluna, ni idea que le pasa hoy a los traductores que ni uno me va, pero debe de estar riquísima tu entrada!!
    Volveré a comer cuando se pongan serios esos traductores.
    Mucho trabajo pero que sepas que me acompañan tus correos.
    Besos muchos!!!

    ResponElimina
  2. Ya te he mandado la traducción. Cómo son estos traductores!!!
    Besitos Cielo

    ResponElimina
  3. Mmmm, jo també els recordo els berenars de les àvies, amb imaginació i quatre coses eren deliciosos.
    Un dia d´aquests que no estava per gaires filigranes, se´m va posar al cap una sopa de menta. La vaig fer en un moment, amb pa del dia abans , oli bo i un grapat de menta que em feia elis-elis des de l´ampit de la finestra.
    Boníssima, qualsevol es farceix de pizza congelada!

    Per menjar bé i sa tampoc fa falta rascar-se tant la butxaca, d´això les àvies n´eren mestres.

    Bon dia, Lluneta!

    ResponElimina
  4. Ostres Pais, Sopa de menta?? Veus no n'havia sentit a parlar mai, en canvi deu estar ben bona. I amb oli bo, mmmmm. Jo treballo en una empresa d'olis, però sempre el compro a la coperativa del poble (ssshhhh... no ho digueu a ningú!!)
    Que tinguis molt bon dia !!! Aquí tenim la boira envoltant-ho tot.

    ResponElimina
  5. Eiiii, demà vaig a collir olives.
    Al menys l´oli sé d´on ve, que la majoria de coses que ens mengem, ves a saber ...

    pensaré amb tu ;-)

    ResponElimina
  6. Demà vas a collir olives?? Jo ara no hi vaig mai, però me n'he fet un tip, el pare era pages, i del que es feia a casa n'erem tots partícips: ametlles, avellanes, raïm, olives, patates, tomaquets, he anat a regar l'hort (i l'he inundat algun cop...) jejeje
    Petonets Guapa

    ResponElimina
  7. Gracias Lluna, no sé que pasaba con los traductores. El pan con aceite y azúcar me encanta, de hecho lo sigo tomando a menudo y un secreto, los plátanos me los como bocado de plátano trocito de pan.
    Beeeeeeesos

    ResponElimina
  8. He menjat i menjo sopa de timó amb ou, sopa d'all (també amb pa), truita amb trampa (jo no la sé fer -més que res perquè no m'acaba de fer el pes-, però el meu nebot gran sí que en sap), pa torrat a la llar de foc amb tomàquet i arengada... Però el pa amb vi i sucre no l'he tastat mai. Jo el pa no l'entenc sense un tomàquet fregadet, oli i sal (i alguna cosa al damunt). M'has fet agafar gana. Vaig a descongelar una pizza.

    ResponElimina
  9. Jajaja Carmela, tu secreto está a buen recaudo...
    Más besos

    ResponElimina
  10. El nebot de casa els Hayden?? Mare meva sí que és espavilat!! ;)
    Una pizza?? congelada?? Sr. Paseante el dia que passi pel meu poble ja el convidaré a una pizza com Déu mana!!
    Que tingui bona nit!

    ResponElimina
  11. Jo berenava moltes vegades pa amb oli i sucre, o amb vi i sucre. I vaig tenir encara edat de berenar quan va neixer la Nocilla, mmmm.
    Però recordo uns caps de setmana a la torre d'uns tiets que torràvem pa a la llar de foc, després li restregàvem all i després l'oli. I ja està, sense res més...mmmmm
    Sort que acabo de sopar.

    ResponElimina
  12. A mi les torrada
    es amb all no m'acaben de fer el pes, però sense i amb una mica de sal i xocolata estan de "muerte"!!!!

    ResponElimina

Podeu dir-hi la vostra...