dimarts, 8 de novembre del 2011

BELLA, DE VÓS SÓ ENAMORÓS

Bella, de vós só enamorós,
Ja fósseu mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.
Tot mon tresor done i persona,
a vós, garrida.
Puix no us vol mal qui el tot vos dóna,
dau-me la vida;
dau-me-la, doncs, hajau socors,ànima mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.
Bella, de vós só enamorós,
Ja fósseu mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.
Vós m'haveu fet gran cantorista
i sonador;
vós ben criat; vós bell trobista,
componedor,
fort i valent; també celós,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.
No us atavieu, anau així,
que prenc gran ira
si us ataviau i algú prop mi
per sort vos mira.
Nueta us vull, gest graciós,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.
Bella, de vós só enamorós,
Ja fósseu mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Joan Timoneda


8 comentaris:

  1. Hòsti, Lluneta, si que estàs poètica
    Molt guapo aquest poema
    M'he fet un fart de suspirar

    a passar-ho bé, de nit i jorn

    ResponElimina
  2. Ja veus, tot i que la poesia no és el meu fort, però em va agradar, i vaig pensar a compartir-la amb el món (ejem, ejem). Suspira, suspira que va bé pels pulmons.

    De nit i jorn es fa el que es pot...

    ResponElimina
  3. Un poema precioso y cantado por Raimon que me gusta.
    Un beso Lluna

    ResponElimina
  4. A que sí Carmela? Bonito de veras.

    Besos preciosos.

    ResponElimina
  5. Els antics ja s'enamoraven? Pensava que era un invent més recent :-)

    ResponElimina
  6. Jajajaja Paseante, no siguis dolent. Pensa en pares i padrins...
    Un petó

    ResponElimina
  7. I jo diria: encara hi ha algú que s'enamora? Jo ja gairebé no me'n recordo, però gràcies per recordar-m'ho. Petonets.

    ResponElimina
  8. I es clar que la gent s'enamora però suposo que ens fem els valents i no ho reconeixem i la processó ens va per dins...
    Un petó gran, gran.

    ResponElimina

Podeu dir-hi la vostra...