dijous, 2 de desembre de 2010

Els dijous és el dia...

Normalment quedo amb la meva amiga L.  xerrem (ella més que jo) fumem (fumo un dia a la setmana) fem unes braves si ens venen de gust, despotriquem de la feina, o de la familia, o de la vida en general...
Em va bé parlar amb ella, es una persona amb les idees molt clares i m'ajuda molts cops a veure les coses des de un altre punt de vista. Sembla mentida, ens coneixem de fa poc temps però ha passat a ser una persona important per mi, i avui que no ha estat un bon dia ( no hi ha cap raó en especial, només que de tant en tant m'enfonso) no ens hem vist. Esperaré a la setmana que ve...

2 comentaris:

  1. Vale, pero el mal día que espere también a la semana que viene. Aunque si lo aplazamos más, mejor que mejor. Besos guapa (que lo eres, que te he visto)

    ResponElimina
  2. Gracias por lo de guapa, acabas de alegrarme el dia, jajaja.
    Ya lo hago o al menos lo intento, lo de aplazarlos los dias malos, pero sale como sale.
    Besos Lucía.

    ResponElimina

Podeu dir-hi la vostra...