Paris

Vaig viure a Paris durant 4 mesos allà per l'any 86.

Hi vaig fer cap després d'un seguit d'errors de joventut, (ves per on sembla que amb l'edat no millorem gaire jeje) una noia del poble tb hi era i em va aconseguir feina a casa d'uns coneguts. Ella vivia al 9eme (Opera) i jo vaig fer cap al 1er arrondissement (Louvre). Havia de fer les feines de casa i cuidar les 3 filles d'una parella que treballaven a casa mateix, dentista ella i mecànic dentista ell. El meu sou 60.000 pts/mes

Treballava de dilluns a dissabte al migdia, ja que les escoles a França feien festa el dimecres i per contra treballaven el dissabte al matí, preparava dinars i sopars apart de les feines de neteja i vigilava les 3 nenes (14, 9 i 6) mentre eren a casa. Encara que tenia una habitació molt coquetona a les golfes del bloc de pisos crec que en els 4 mesos només hi vaig dormir un parell o tres de nits. Normalment al acabar la feina tirava cap a casa la noia que m'havia trobat la feina, la seva habitació era més gran, tenia dutxa, cuina i TV encara que el WC era al passadis... ja sabeu com són aquests gabatxos

Mentre era allà tenia un noviet fent la mili a Madrid, així que vaig aprofitar el pont de Tots Sants per fer-li una visita, el viatge costava la meitat del meu sou però no ens havíem vist des de l'estiu i una sempre ha estat una mica impulsiva. Va ser un cap de setmana divertit i una mica esbojarrat ja que el meu xicot  havia de fer algunes feines abans de sortir i ell i els seus col·legues em van ficar dalt d'un camió i em van passejar per uns quants quartels de los madriles repartint el pa abans d'anar de festa...

Gràcies a aquesta estada el meu nivell de francès va millorar molt i em va permetre poder accedir després a una feina on en feia força us, i aquesta feina m'ha permés passejar-m'hi unes quantes vegades.
El meu fill va venir de Paris (de debò) després d'unes vacances.
Sempre ho dic, si algun dia em perdo busqueu-me a Paris...

Gotye - Smoke and Mirrors

SOM - OBRINT PAS

Som la cançó que mai s‚acaba,
som el combat contra l’oblit,
som la paraula silenciada,
som la revolta en un sol crit.

Som l’espurna que encén la flama,
som la lluita que hem compartit,
som la pedra en la barricada,
som el poble per construir.

I quan la nit ens ve a buscar
som tot un món per estimar,
som una història per guanyar,
tot un futur per començar.

Som llàgrimes en la mirada,
som el coratge de seguir,
som la ferida mai tancada,
som la història que no han escrit.

Som l’arbre enmig de la tempesta,
som els estels que vam teixir,
som l’esperança i la tristesa,
som el poble per construir.

I quan la nit ens ve a buscar
som tot un món per estimar,
som una història per guanyar,
tot un futur per començar.

Aquest és el meu post nº 100, no m'ho hauria pensat mai, no crec que n'escrigui gaires més, però m'ha fet gràcia arribar a aquesta xifra.